La traducció i la ciència-ficció: tancant un (primer) cicle d’articles i tornant al tema

OPINIÓ

La traducció i la ciència-ficció: tancant un (primer) cicle d’articles i tornant al tema

Després d’un any coordinant una sèrie d’articles sobre la ciència-ficció europea en llengües que no siguin l’anglès, la professora  Sara Martín recapitula.

Professora i traductora

Ara fa un any vaig iniciar la coordinació d’una sèrie d’articles sobre la ciència-ficció a llengües a part de l’anglès, motivada per la petita protesta que vaig fer en el torn de comentaris d’una taula rodona sobre traducció a la primera edició del Festival 42. Com a filòloga anglesa, m’esvera l’atenció exagerada que reben les obres en anglès i la facilitat amb què se les tradueix, encara que no sempre ho mereixen per la seva baixa qualitat. Vaig publicar el novembre de 2021 dos articles per ampliar i argumentar la meva opinió (“El problema de les traduccions (I): La selecció d’originals” i “El problema de les traduccions (II): El paper de la traducció automàtica”) i tot seguit vaig encarregar els articles que he esmentat.

Són set en total: “La ciència-ficció a Itàlia: d’un passat gloriós a un futur desconegut (I)” i “La ciència-ficció a Itàlia: d’un passat gloriós a un futur desconegut (II)”, tots dos de Francesco Verso; “Un gènere canviant: la ciència-ficció alemanya” de Lars Schmeink; “Notes sobre la literatura romanesa de ciència-ficció, del passat al present” i “La ficció especulativa i fantàstica en romanx” de Mariano Martín Rodríguez, i finalment (per ara), “La ciència-ficció portuguesa: l’esforç d’una continuïtat i la creació d’una identitat” de Víctor Martínez-Gil. Dic per ara, perquè al gener arribarà un article sobre ciència-ficció turca i espero que més aviat n’arribin peces sobre ciència-ficció francesa i potser brasilera o mexicana.

El present article, doncs, és un punt d’inflexió inspirat no només per aquest any d’intens treball sinó també per la meva participació de nou al Festival 42, aquesta vegada com a convidada a la taula rodona “Clàssics que ens calien: un bum de traduccions que no s’acaba”, coordinada pel Miquel Codony. Com a companys de taula, he tingut l’Edgar Cotes (traductor, entre d’altres, de A les muntanyes de la follia de H.P. Lovecraft) i la Maria Antònia Martí (traductora de El mundo resplandeciente de la Margaret Cavendish). Jo hi era com a traductora a l’anglès del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. Sens ànims de reproduir tot el que es va dir, sí voldria fer cinc cèntims sobre la diferència entre traduir clàssics de la ciència-ficció i traduir novetats.

Als articles del novembre passat vaig argumentar que com cap editor pot fer-se responsable de completar el mapa de la ciència-ficció en català traduïda a d’altres llengües hauria d’haver-hi un consell de lectors que pogués, justament, aconsellar quins títols es podrien traduir (això ho vaig escriure com es diu en anglès ‘tongue-in-cheek’, és a dir, ‘amb fina ironia…’). Els articles que he coordinat volen complir la missió d’informar els lectors, començant pels del Biblionauta, i animar els editors. Em faig càrrec, com em va dir una editora, que el públic es resisteix a comprar una obra originalment escrita, per exemple, en txec, perquè li sembla que l’anglès és una garantia (no sempre ho és). D’altra banda també vaig argumentar que allà on no hi arriba el mercat editorial i de la traducció s’hauria de valorar l’ús de traducció automàtica, una eina que ara funciona meravellosament en comparació al que era a l’inici. Faig aquest resum perquè té a veure amb el que es va comentar en aquesta segona taula. Procuraré ser breu.

Una diferència molt important són els drets d’autor. Sigui novetat o obra d’un autor ja mort però encara en mans dels seus hereus (a Espanya els drets es perllonguen 70 anys pòstums) les obres protegides per copyright no es poden traduir lliurement, sinó que cal negociar amb els agents de l’autor i trobar una editorial. Jo m’he trobat en dos casos ben diferents. Per Mecanoscrit vaig tenir tot el recolzament de l’Adelais de Pedrolo, hereva de l’autor, però va costar aconseguir el de Planeta (que en té els drets perquè els va comprar junt amb l’obra). D’altra banda, he fracassat en el meu intent de presentar en català el gran autor escocès de ciència-ficció Iain M. Banks traduint la seva novel·la breu The State of the Art, que em vaig oferir a traduir gratis pel Biblionauta, perquè (penso) els seus agents s’han malfiat de mi, justament per la meva predisposició a no cobrar. M’arriben notícies, però, que un cop han vist, potser gràcies a mi, que podria haver mercat en català per aquest autor, estant cercant una editorial. A veure si hi ha sort, encara que mentrestant els lectors s’hauran d’esperar, quan ja podrien haver llegit la meva traducció…

Això de traduir gratis, em consta, no està gens ben vist pels traductors professionals, però penso que la meva traducció els podria haver donat feina. Els acadèmics ja cobrem un sou (si tenim una plaça fixa) i estem acostumats a traduir clàssics fora de copyright les traduccions dels quals porten sovint molt més temps del que un traductor professional pot dedicar raonablement a un text. Hi ha, així, doncs, una diferència fonamental entre la feina que ha fet l’Edgar Cotes traduint Lovecraft per animar el mercat com a traductor professional i la de la Maria Antònia Martí traduint Cavendish com a part de la seva tesi doctoral. En el cas d’ella i en el meu hem cobrat un cop hem trobat editorial perquè com se’m va explicar no fer-ho va en contra dels autors professionals. Fair enough, com es diu en anglès.

El text de la Margaret Cavendish, The Description of a New World, Called The Blazing-World (1666), conegut com a The Blazing World, planteja, però, una qüestió important. En tractar-se d’un text de lliure traducció en no estar protegit per drets d’autor, a la Maria Antònia Martí no li ha calgut demanar permís per traduir-lo. Ha tingut la sort que a Siruela li ha interessat publicar-lo en castellà i que la nova editorial en català Duna aviat li publicarà la versió en català. La Maria Antònia, però, podria haver optat per publicar directament totes dues traduccions al Dipòsit Digital de Documentació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ella i jo treballem, i d’on es podrien descarregar gratuïtament. De fet, si m’hagués interessat fer-li la competència a l’Edgar Cotes i oferir la meva (hipotètica) traducció de A les muntanyes de la follia, ho podria haver fet així.

Entenc que des del punt de vista d’un traductor professional i dels editors això pugui ser anatema, però penso que el món acadèmic i el del fàndom il·lustrat han de poder arribar fins allà on no arriba el mercat, o no cal. Sense anar més lluny, el meu propi recull Ocho cuentos góticos: Entre el papel y la pantalla  (2019) porta més de 4.000 descàrregues del DDD; el vaig penjar quan l’editorial que el va publicar va fer fallida. He guanyat en total amb aquest llibre 500 euros de la traducció original per la primera edició (2006) i 29 de la segona edició, i com es pot imaginar qualsevol, em fan molt més feliç les 4000 descàrregues. Si no tradueixo més textos i els ofereixo gratis als lectors és perquè el Ministerio, mitjançant l’agència avaluadora ANECA, no considera les traduccions com a mèrit acadèmic, només els assaigs acadèmics.

La meva conclusió és que les traduccions dels textos de ciència-ficció fora de copyright, siguin el que podem anomenar clàssics o no, poden arribar en català de dues maneres. Una és la tradicional publicació en llibre feta dins el mercat professional editorial i de la traducció. L’altra és la traducció feta per amor al text que ara mateix es pot fer circular per internet sense cap problema, sempre que es tingui la formació, el temps i les ganes de fer-la, digui el que digui el Ministerio en el cas dels acadèmics. Els articles sobre ciència-ficció que he coordinat són tot plegat un dens llistat de propostes per traduir textos clau al català sigui d’una manera o de l’altra. Ara queda determinar quina de les dues vies seguim.

T’ha agradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

També et pot interessar…

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments