OPINIÓ
L'odissea al desert del manga en català
Anades i vingudes del manga en català. Podem dir, finalment, que el manga en la nostra llengua ha arribat per quedar-se?
Gestor cultural
Durant el segon episodi d’Esperant el cometa, el pòdcast d’El Biblionauta on participo, vaig dedicar la primera secció sobre manga en català a fer un repàs a la seva història. Primer, perquè volia ordenar aquesta trajectòria farcida d’alts i baixos, però també perquè crec que és important entendre el passat del gènere per tenir una millor perspectiva del moment dolç en què es troba el manga en català. Gràcies a la tenacitat dels lectors, la demanda de còmic japonès en la nostra llengua s’ha mantingut viva, fins i tot en els moments on l’oferta era gairebé inexistent. Tot i que aquesta història comença essencialment als anys noranta, s’ha de destacar que la primera historieta japonesa que es va publicar en català va ser el 1968 a la revista Cavall fort. S’hi va publicar una pàgina de Tonda Haneko, de Rakuten Kitazawa. Però va ser un precedent sense continuïtat. Per parlar dels inicis del manga en català hem d’esperar fins al 1990, quan es va estrenar a TV3 Bola de drac, un anime de fantasia que va esdevenir un boom entre els joves. Va ser tal l’èxit de Bola de drac que va generar un fenomen curiós: l’intercanvi de fotocòpies de la sèrie amb epicentre al mercat de Sant Antoni. De sobte els aficionats a la sèrie, i a l’anime, van descobrir que hi havia un còmic de Bola de drac i tothom en volia tenir fotocòpies. Evidentment, això no va passar desapercebut a les editorials, que van començar una carrera per fer-se amb els drets en català i castellà, cosa que va aconseguir Planeta el 1992.
El 1992 tot comença. El manga de Bola de drac va ser un èxit aclaparador. De cada número se’n venien desenes de milers d’exemplars. Gràcies a Bola de drac molts joves van descobrir que existia el còmic japonès i que es deia manga. Cal comentar també que el mateix 1992 s’estrenava Akira als cinemes, amb molta expectació. La pel·lícula de Katsuhiro Ōtomo i Bola de drac van ensenyar a tota una generació de catalans que les ficcions d’origen japonès tenien interès i qualitat, la qual cosa va ajudar a disparar la seva popularitat. Aquesta primera fase, que la podem delimitar entre el 1992 i el 2004, va estar dominada per Planeta, que després de l’èxit de Bola de drac creia que tenia un nínxol de mercat per explotar: els mangues en què estaven basats els animes més populars de TV3. Van publicar Doraemon, Shin Chan i El Detectiu Conan. Però totes aquestes sèries van acabar cancel·lant-se per falta de vendes, semblava que només hi havia mercat per la sèrie més popular: Bola de drac. El mercat no s’enlairava, encara no existia un mercat prou ampli, fins i tot en castellà moltes sèries d’aquella època es van cancel·lar.
La següent fase comença el 2005 quan l’editorial Glénat va agafar el relleu de Planeta i va decidir tornar a portar mangues en català d’animes d’èxit. A la dècada dels 2000 havia aparegut el canal K3 que va aplegar el contingut infantil (el Club Super3) i el juvenil (3XL.net) on la presència de l’anime era molt alta. Ja a principis dels anys 2000 Catalunya s’havia convertit en un dels països on l’anime era més popular entre els joves. Glénat va començar amb una sèrie molt exitosa de l’època, Inuyasha, i una de més clàssica com era Musculman. Altres animes d’èxit de TV3 que van ser editats en manga van ser Fushigi Yugi, Sakura, la caçadora de cartes, Love Hina, Kimagure Orange Road o Cinturó negre. Fins i tot van editar mangues sense anime com Ikkyu o amb anime però que encara no s’emetia en català com Naruto i Bleach. L’aposta de l’editorial pel català era clara i, a més a més, durant els primers anys van publicar els diferents volums a un preu més econòmic que en castellà.
Semblava que la cosa s’estabilitzava. Fins i tot una editorial petita com Ponent Mon va decidir editar en català Barri Llunyà, un manga de culte del prestigiós Jirō Taniguchi. Però el 2010 la crisi econòmica va impactar al sector editorial (es va perdre el 30% de les vendes de llibres a tot l’Estat), obligant primer a Glénat a apujar els preus i, finalment, el 2012 a cancel·lar les seves sèries en català i després a tancar. Cinturó Negre i Bleach van quedar inconcluses i Naruto va ser represa per Planeta que la va concloure el 2016. Un altre cop el manga tornava a entrar en via morta a Catalunya.
El 2012 comença una etapa negra quant a novetats. La crisi continua i obliga a tancar el canal 3XL per les retallades pressupostàries. Així, l’anime en català passa a ser residual després de vint anys de vitalitat, ajudat també per l’auge de l’streaming que fa que els joves comencin a desertar de la televisió. Ja l’anime en català no pot ser un motor que ajudi a publicar manga i ens quedem sense nous mangues durant molt de temps. Curiosament, l’única sèrie en actiu en català durant aquesta època era la primera que es va publicar: Bola de drac. Però el 2018 apareix una nova editorial, Ooso còmics, que, sorprenentment, comença a editar en català mangues de Go Nagai, autor reverenciat pel seu univers de Mazinger Z i Cutie Honey. El seu target ja no serà el consumidor d’anime d’abans, tot i que també. Arriba a un altre lector, que havia crescut mirant Mazinger Z a TVE. Va ser l’oasi on es va refugiar l’aficionat català fins al 2022.
I per què el 2022, venint d’un panorama tan fosc, va revifar el manga en català? Crec que sobretot hi ha dues claus. Per una banda, amb la pandèmia, s’ha detectat un augment del consum d’anime i de manga a tot l’Estat. Gràcies al confinament la gent ha tingut més temps d’oci i molts joves s’han reenganxat a l’anime, aquest cop via plataformes. I quan han pogut sortir al carrer han anat a les botigues de còmics a buscar les seves sèries preferides. A més, les seqüeles del procés polític de Catalunya han fet que el debat social es comencés a centrar en l’estat del català entre els joves, perquè molts estudis mostraven una davallada de l’ús de la llengua. Davant d’aquest diagnòstic han sorgit veus que recorden que als 90 l’anime va ser un vehicle perfecte per augmentar el prestigi del català entre els joves i creien que això es podia replicar en l’actualitat. Aquestes veus demanaven que tornés l’anime a TV3 i que es publiquessin en català les sèries manga més populars.
Les editorials, amb aquests senyals, han tornat a apostar pel manga en català. A principis del 2022 Planeta comença a publicar My Hero Academia i Doctor Slump. La primera editorial que va obrir el camí per fi s’aventurava a editar d’altres sèries més enllà de l’univers Bola de drac. Norma editorial decideix treure els seus hits en català: Tokyo Revengers, Jujutsu Kaisen, Chainsaw Man i Guardians de la nit. Eren (i són) els shonen de moda, amb animes molt consumits pels aficionats catalans via plataformes de streaming durant la pandèmia. També es crea Kaji, la primera editorial que publica en exclusiva manga en català i desembarca amb Dodoma i Grendel, dos seinen que obrien el mercat a obres més adultes i que, a més, no comptaven amb edició en castellà. I no podem deixar de banda que a finals d’any es va reformular el canal Super3 la qual cosa va fer que l’anime en català tornés a la televisió.
I així arribem al 2023. Planeta, Norma, Ooso i Kaji han augmentat la seva oferta amb novetats d’altres gèneres com Orange, un dels shojos més populars dels últims anys. I a més comencen a sortir obres al mateix temps que l’edició en castellà. A la festa s’hi sumen altres editorials com Distrito Manga, un segell de Penguin Random House que decideix apostar per Wind Breaker. I s’espera que d’altres editorials com Fandogamia, Panini i ECC treguin novetats en la nostra llengua amb La meva experiència lesbiana amb la soledat, Berserk i Black Paradox respectivament. Sembla que els lectors han respost i el mercat ha entrat en una fase expansiva. Les pors que aquesta etapa pogués acabar com ho va fer la de Glénat el 2012 s’han esvaït. El manga ha demostrat no ser una moda, sinó un gènere literari que mereix tots els respectes i que té la virtut d’apropar a la lectura nens i adolescents. I a més ara ho pot fer en català.
EL + NOU
La ciència ficció al Japó: Com imaginar el futur després del desastre
L’evolució de la ciència-ficció francesa (II): de la dècada de 1950 al present [per Manuela Mohr]
L’evolució de la ciència-ficció francesa (I): del segle XIX a la dècada de 1940 [per Manuela Mohr]
L’estructura de les revolucions àrabs de la CF: una guia per a principiants [per Emad El-Din Aysha]
També et pot interessar…