És comú celebrar de tant en tant la novetat de la publicació en català d’obres estrangeres de ciència-ficció, fantasia o terror, però no tan comú reflexionar sobre la dinàmica que fa possible que aquestes obres arribin a la nostra llengua. I al contrari: encara que no passa tan sovint, ens alegrem quan rebem notícia de la traducció d’una obra del fantàstic en català a una llengua estrangera, malgrat no saber tampoc com s’arriben a produir aquests petits miracles. Obro, doncs, una reflexió sobre aquest tema que durà, com es veurà, a dues propostes agosarades descrites en dos articles diferents.

Comencem avui per la primera:

Fins ara, les coses han funcionat de la següent manera: els editors decideixen de manera independent quins autors i llibres volen traduir al català, compren els drets, encarreguen una traducció, la fan corregir, la publiquen i la venen al públic lector amb més o menys èxit. No hi ha, però, cap comitè que porti una llista d’obres que seria interessant traduir al català (o del català a altres llengües), de manera que en el conjunt d’obres traduïdes hi ha sempre importants mancances tant de clàssics com de novetats. Algunes obres es van traduir fa temps però estan descatalogades, altres no es van traduir en el seu moment de més alta popularitat i sembla que no es traduiran mai, i autors d’actualitat no troben qui els publiqui en català fins i tot quan són coneguts en la seva llengua i, per què no dir-ho, en castellà.

La primera proposta que faig, doncs, consisteix en convertir El Biblionauta en seu central d’un comitè de lectors de ciència-ficció, fantasia i terror que pugui assessorar els editors locals i convertir el mercat del llibre traduït al català en un entorn molt més coherent del què és ara. Soc ben conscient que els lectors som volàtils i que no sempre comprem els llibres que volem llegir (per això estan les biblioteques, els amics i diversos recursos il·legals). Diria, però, que si entre 100 i 300 persones expressen l’opinió que seria desitjable traduir certs títols estrangers, els editors catalans anirien més sobre segur que simplement refiant-se de la seva pròpia intuïció, o de les vendes a l’idioma original.

La idea del comitè també és aplicable a la traducció del català a altres llengües. Quan vaig traduir a l’anglès Mecanoscrit del segon origen— novel·la que ja havia estat traduïda a altres catorze llengües però increïblement no a l’anglès—, em vaig adonar que ni des de les editorials, ni des de les institucions (sigui l’Institut Ramon Llull o directament la Conselleria de Cultura) s’ha desenvolupat cap programa sistemàtic en relació a quins llibres catalans caldria traduir a altres llengües. Per ser justos, l’IRL sí que ofereix una base de dades de llibres en català que podria ser d’interès traduir, però no és prou específica en relació a la ciència-ficció, la fantasia i el terror. No veig per què no haurien de ser els lectors de El Biblionauta els encarregats de gestionar una llista d’obres catalanes en aquests gèneres que seria desitjable publicar en altres llengües. Evidentment, seria més senzill que els editors catalans es miressin la llista d’obres estrangeres que recomanen els lectors que no pas que els editors estrangers es miressin una llista d’obres catalanes, però tot és començar…

A mig escriure aquest article, vaig tenir el plaer de ser espectadora en el marc del nou Festival 42 de la taula rodona ‘Nous clàssics de gènere en català: Un boom amb Adams, Dick, Le Guin, Butler, Matheson, King, Poe, Bradbury, Lovecraft i els que venen’, moderada pel Miquel Codony i amb participació de Jordi Casals, Antoni Munné-Jordà, Martí Sales i Isabel del Río. La taula va ser una celebració de la feina que editorials com Males Herbes, Mai Més Llibres, Chronos, Laertes, Raig Verd, L’Altra, Periscopi, Pagès, Kalandraka i Edicions SECC, entre d’altres, estan fent des de fa uns deu anys en dos sentits: ampliant la llista de traduccions al català de clàssics de la ciència-ficció, la fantasia i el terror en llengües estrangeres i recuperant edicions descatalogades, posant-les al dia. Aquesta és una feina molt lloable, sense cap mena de dubte, però jo mateixa vaig ser l’encarregada de qüestionar un punt molt important en una breu intervenció, quan vaig protestar, com a filòloga anglesa, que l’anglès té massa importància en el boom del què parlava la taula. La paraula ‘clàssic’ no es pot limitar als clàssics de la ciència-ficció anglòfona, vaig insistir, però és de moment el que està passant.

No és una opinió nova en el meu pensament, però sí és cert que una conversa durant el festival amb l’editor i novel·lista italià Francesco Verso em va obrir els ulls encara una mica més. Verso em va comentar que, com avisa el web Three Percent de la Universitat de Rochester, només el 3% de tots els llibres publicats als Estats Units són traduccions, incloent llibres de tots els gèneres. Rachel Cordasco, amiga de Verso, porta una impressionant base de dades amb les obres de ficció especulativa traduïdes a l’anglès al seu web SF in Translation i tot just acaba de publicar la guia Out of This World: Speculative Fiction in Translation from the Cold War to the New Millennium (2021). El propi Verso segueix com editor una política lingüística autènticament internacional, cercant segons em va dir traductors de totes les llengües possibles i remunerant-los de la mateixa manera que els traductors de l’anglès per animar-los a fer més feina. El web del seu projecte editorial inclou un mapa mundial on es poden trobar molts autors fora de l’àmbit anglo-americà.

Un problema molt important, doncs, és que ni els lectors ni els editors de ficció de gènere en català sabem prou sobre les altres llengües. Per estar millor informats es poden usar recursos com el mapa del Francesco Verso, el web i la guia de la Rachel Cordasco o llibres acadèmics com ara el del Dale Knickerbocker, Lingua Cosmica: Science Fiction from around the World (2018). Aquest llibre és part de la creixent onada d’interès al mon acadèmic anglo-americà per la ficció especulativa en altres llengües, de la qual també és part el nou llibre Science Fiction in Translation: Perspectives on the Global Theory and Practice of Translation, editat per l’Ian Campbell, al qual jo mateixa participo. A la ressenya que vaig fer del volum de Knickerbocker em vaig queixar del frustrant que és llegir un llibre d’aquesta mena ple de suggeriments de lectura molt atractius però mancats de traduccions. L’editor es queixava, en canvi, de la manca d’especialistes acadèmics en ficció especulativa escrita en llengües que no siguin l’anglès o a territoris que no siguin anglo-americans (hi ha per exemple ciència-ficció africana en anglès).

S’entén perfectament que el boom actual de traduccions sigui bàsicament una explosió lligada als clàssics anglo-americans perquè són els que tots coneixem, però penso que hi ha una important contradicció entre l’estatus del català com a llengua petita entre les que es parlen al món, i l’escassa atenció que li prestem a la ciència-ficció en llengües semblants a la nostra. Això em porta a pensar que el comitè de savis lectors del què parlava, hauria de ser poliglota, sinó individualment al menys en el seu conjunt. Tant el Francesco Verso com el meu coeditor a la revista Hélice, Mariano Martín, són poliglotes admirables i aquest domini de les llengües els dona un coneixement comparatiu de l’espai de la ciència-ficció internacional senzillament incomparable. Sentir-los fa uns dies embrancar-se en una conversa sobre ciència-ficció búlgara va ser un plaer, però, de nou, una frustració, perquè cap text està traduït al català.

Arribo, doncs, al punt en el qual em cal expressar un sentiment ben estrany: trobo a faltar en català llibres de gènere (ciència-ficció, fantasia, terror) escrits originalment en altres llengües, dels quals desconec l’existència. Com em deia el Francesco Verso, hem arribat a una situació en la qual s’estan traduint de l’anglès no només clàssics de primera fila, sinó també obres de segona i tercera que ens arriben per la potent maquinària de distribució anglo-americana. Mentrestant, obres també de primera fila en altres llengües —siguin clàssics o novetats, en llengües grans o petites— ens passen desapercebudes tal com les catalanes passen desapercebudes entre els lectors internacionals. Comprenc que és massa demanar que lectors i editors catalans ens transformem de sobte en poliglotes i estiguem al corrent de la ficció de gènere publicada a l’estranger, més enllà de la llengua anglesa, però és el que ens caldria. O fem això o cerquem persones bilingües o poliglotes que ens puguin informar i, sobretot, que puguin traduir al català altres tradicions encara per descobrir.