EL LLIBRE DE PHOENIX (2015) – Nnedi Okorafor

RESSENYA

EL LLIBRE DE PHOENIX (2015) - Nnedi Okorafor

Raig Verd ens du la preqüela de Qui tem la mort?

Autora: Nnedi Okorafor
Traducció: Bel Olid
Títol: El llibre de Phoenix (The book of Phoenix)
Editorial: Raig Verd
Any: 2022 (2015)
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-17925-82-6
L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

El 2019, l’editorial Raig Verd va començar a traduir i publicar en català les obres de Nnedi Okorafor. La primera d’elles, Qui tem la mort, és una novel·la multipremiada dins el circuit anglosaxó de literatura especulativa i es tracta de la primera novel·la adulta d’Okorafor (2010). El 2021, Raig Verd van seguir publicant-la amb la trilogia de Binti (Binti, Binti: Casa i Binti: La Mascarada Nocturna, del 2015, 2017 i 2018 respectivament). I el febrer d’aquest any ens han portat El llibre de Phoenix (2015), que tot i ser una preqüela de Qui tem la mort es pot llegir de manera separada i sense conèixer-la (com ha sigut el meu cas).

El llibre de Phoenix ens explica la història de Phoenix, una dona creada a partir d’un experiment genètic a la Torre 7 del Gran Ull, ubicada a Nova York en un futur no gaire llunyà. Ella només té dos anys de vida, però té el cos i la ment d’una adulta, ja que és una criatura accelerada. Quan descobreix quines són les intencions d’aquells que l’han creada, decideix escapar de la Torre i buscar una altra mena de vida… i explorar el potencial de les seves habilitats.

Aquesta és la premisa base de la novel·la, que es va desplegant en tot un seguit d’aventures per diferents parts del món. La seva història portarà a Phoenix a convertir-se en alguna cosa més que una criatura: un mite, potser. Pero, a diferència de la trilogia de Binti, aquí Okorafor treballa més aviat des d’una base de ciència-ficció que no d’una barreja entre aquesta i fantasia. Si bé sí que hi ha alguns personatges que s’intueix que tenen poders de manera natural, no trobem una estructura de màgies tan clara com la que hi havia a Binti. Aquí els poders venen, si no donats, amplificats per una ciència que empresona i experimenta amb els exemplars humans que necessita. I que es pot permetre perquè no són blancs, és clar.

El motor de la Phoenix és la ràbia. Ella és foc, és dolor, és mort. No és un personatge positiu o angelical que té uns ideals pels quals vol lluitar. L’aventura de Phoenix es veu moguda per les entranyes. I en aquest sentit el personatge a vegades pot semblar primitiu, visceral o adolescent, però està molt ben justificat: tot i tenir una ment desenvolupada, només ha tingut 2 anys de vida, d’experiències. Això la fa, en alguns sentits, pràcticament una nena. Phoenix és pura emoció, pura reacció.

A partir d’aquest personatge, Okorafor ens ofereix una crítica al colonialisme i a l’ús de gent racialitzada com a conillets d’índies per als experiments científics i mèdics. Seguint el viatge de creixement i venjança de Phoenix descobrim l’acarnissament que ha suposat per moltes comunitats l’explotació de l’home blanc.

En aquest sentit, la superestructura funciona molt bé: tenim una protagonista que fa tota una evolució fins a acabar acceptant allò que és. Aquesta base sustenta tot un seguit d’episodis més o menys regulars en el seu estil, que a vegades avancen a un ritme una mica desigual. Tot i això, sempre tenen un conflicte potent que suma o bé a la trama o bé al tema que la novel·la desenvolupa. A través dels ulls de Phoenix descobrim tot un seguit de vides que han sigut destrossades pel Gran Ull, la corporació que la va crear. És això el que fa que a vegades la trama avanci d’un lloc a un altre una mica precipitadament, o que es detingui amb molta atenció en una escena en concret i després es poleixi un any en dues pàgines.

Així i tot, el ritme “desigual” de la novel·la també pot ser donat per una altra qüestió: representa que “El llibre de Phoenix” és un relat oral. El primer i l’últim capítol de la novel·la se situen en un altre espai temps que la narració de Phoenix: molts, molts anys en el futur. Aquest primer i darrer capítol estan protagonitzats per un home del desert que troba una màquina en què hi ha uns registres de veu, que són històries. I la de Phoenix és una d’elles. Així doncs, essent com és un relat oral (cosa que en moments del llibre es fa evident per l’estil de narració) potser és natural que alguns fragments estiguin més passats per sobre i d’altres més aprofundits. Hi ha algun deus ex machina, però en general l’autora fila bé i sosté l’interès de manera molt forta. Havent llegit la ressenya del meu company aquí a la nau, intueixo que hi ha un salt qualitatiu entre Qui tem la mort i aquesta novel·la.

El món que presenta és molt atraient; els personatges, carismàtics i humans, ens enganxen i en volem saber més. Okorafor barreja recursos clàssics de la ciència-ficció amb elements nous que pertanyen a altres cosmogonies; no tant com en el futurisme africà de Binti, però sí que el punt de vista d’aquests pàries renegats no és el clàssic de la literatura anglosaxona. I la trama avança de manera trepidant i ràpida, i no requereix d’un gran esforç per seguir-la. Un llibre perfecte per engolir a l’estiu, sota la calor del sol, passant pàgina rere pàgina i enganxant-nos a la força de Phoenix. Tant de bo ens dugui a la revolta!

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

També et pot interessar…

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments