BINTI (2015) – Nnedi Okorafor

RESSENYA

BINTI (2015) - Nnedi Okorafor

Raig Verd es llança a la publicació de la trilogia Binti, una saga galàctica amb problemàtiques molt terrenals.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print
Autora: Nnedi Okorafor
Traducció: Bel Olid
Títol: Binti (Binti)
Editorial: Raig Verd
Any: 2021 (2015)
Pàgines: 177
ISBN: 9788417925543
L’has llegit?
Valora’l*:

1 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 5

Vots emesos: 1.
Mitjana: 3,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Què articula avui en dia les nostres lluites? En base a què ens relacionem amb tot allò que ens envolta? Aquestes preguntes són d’importància cabdal (tot sovint) per a la ficció especulativa, ja que aquest camp ha sigut i serà sempre un terreny de joc i d’experimentació per a buscar respostes. Allò personal és polític. I Binti, de Nnedi Okorafor, ho reflecteix amb una claredat cristal·lina. 

L’editorial Raig Verd ens ofereix, en aquest primer volum de la trilogia, Binti, la novel·la curta que obre la saga i Binti: Foc Sagrat (2019), un relat que amplia el món que l’autora construeix i en el qual la protagonista ha de desenvolupar-se un cop finalitzat el relat de la primera història. Tot i que aquest relat va ser escrit posteriorment a tota la trilogia, cronològicament se situa just després de la primera novel·la, així que celebro la decisió editorial d’haver publicat conjuntament ambdues narracions: ofereixen una molt bona porta d’entrada al viatge personal de la Binti.

Però tornant a l’inici d’aquesta ressenya. Allò personal és polític? De ben segur que sí. Les polítiques socials (així com l’organització social) estan marcades per un seguit d’opressions: capacitisme, racisme, masclisme, classisme, etc., que lluny de quedar-se en un marc teòric travessen els cossos d’una manera material i real que afecta el dia a dia i les relacions humanes. En aquest sentit, doncs, Binti és un llibre completament social i polític, que vehicula les seves idees a partir de la construcció de personatges marcats pels seus trets identitaris.

La novel·la s’emmarca dins la corrent anomenada afrofuturisme, que explora la interesecció entre la diàspora africana i la tecnologia. En paraules de l’autora Ytasha L. Womack, a través de la ciència ficció aquesta corrent entrecreua la imaginació, la tecnologia, el futur i l’alliberació, tot d’elements que trobem tant en la novel·la curta com en el relat, i que imagino que travessen tota la saga.

En aquesta narració, Okorafor ens presenta la Binti, una adolescent himba (poble inspirat en els Himba de Namíbia i Angola) que és la primera de la seva ètnia en ser acceptada a la Uni Oomza, una prestigiosa universitat intergalàctica. En el viatge d’anada cap a la universitat, una nau dels medusa (una espècie alienígena que porta molts anys en guerra amb els khoush, una altra ètnia humana) els ataca. Aquest fet precipita un seguit d’esdeveniments que convertiran la Binti (i el misteriós artefacte que porta amb ella) en una figura molt important a l’hora de superar el conflicte que se’ls presenta.

La Binti navega entre dues aigües. Per una banda ha de resoldre el seu propi conflicte intern: a l’allunyar-se del seu poble s’està convertint en una descastada, està trencant els vincles amb la família; però ho fa perquè dins seu sent la necessitat imperiosa de convertir-se en qui ella vol ser. Per altra banda, s’ha de confrontar amb altres ètnies i espècies que la consideren inferior per ser himba, precisament allò que ella ja (potser) no serà perquè se n’està allunyant. A través de totes aquestes forces internes i externes, d’aquestes contradiccions, aquests desitjos i aquestes pors, Binti lluitarà per trobar l’equilibri entre la tradició i la individualitat. I a nivell extern, tractarà de fer justícia d’una manera molt sàvia: no veient les diferències com un punt de separació, sinó com un punt d’enriquiment i confluència.

L’única pega que té per a mi Binti és que es tracta d’una novel·la curta. La cosmologia que ens presenta, en especial les peculiaritats de l’ètnia himba (l’harmonització, els astrolabis, les ramificacions) són fascinants i sucoses, i personalment he trobat a faltar més aprofundiment en aquests temes. Okorafor estructura el relat en un primer acte on ens exposa els antecedents i la realitat de Binti; ens ofereix un gir que desemboca en un segon acte bàsicament regit pel conflicte intern de la protagonista, amb algunes petites interaccions, però essencialment articulat a través del monòleg interior; i finalment un clímax marcat altre cop per l’acció i la resolució del conflicte extern plantejat. 

Considero que Okorafor ha volgut dosificar i donar la informació a través del monòleg intern, i aquesta estratègia ha provocat que tots aquells elements que caracteritzen i fan diferent la Binti quedin retratats una xic superficialment, ja que no podem veure com actuen sobre el conflicte i l’acció, sinó que queden en la reflexió de la protagonista. Són precisament totes aquestes característiques les que fan que la Binti actuï com ho fa, i hagi agraït que Okorafor s’hagi pres la llibertat i el temps per a desenvolupar-ho en accions externes i concretes. Si no s’hagués tractat d’una novel·la curta, amb un conflicte extern puntual i urgent i un nombre reduït de personatges, potser haguéssim pogut gaudir de tota aquesta xixa conceptual a través de la història i no tant del pensament.

Però no vull que això us aturi de llegir el llibre. Binti: Foc Sagrat, el relat que acompanya la novel·la curta, ajuda a ampliar i aprofundir allò que en la primera història només se’ns ensenya. A través de petites anècdotes més quotidianes que Binti experimenta a Uni Oozma, veiem com floreixen i es materialitzen tots aquells pensaments que hem llegit a la primera part. Escrita quatre anys després (i un cop finalitzada la trilogia), es veu com Okorafor ja té integrats i clars tots els elements que plantejava a Binti, i els fa sortir a jugar en els conflictes externs, les relacions amb altres personatges, i el propi viatge identitari de Binti.

Les ficcions afrofuturistes venen amb força. Últimament se n’estan publicant moltes, en català, i les podeu trobar ressenyades en aquesta nau: Qui tem la mort, de la mateixa Okorafor, editada per Raig Verd el 2019. O la saga Xenogènesi, d’Octavia E. Butler, que està editant Mai Més Llibres (Alba, i molt properament Ritus de l’edat adulta). Considero molt necessàries aquestes publicacions a les nostres prestatgeries (privades o públiques, visca les biblioteques!).  Elles ens ajudaran a desentaforar els nostres nassos blancs de l’occidentalitzat melic que tenim. Necessitem amb urgència beure d’altres cosmologies i maneres d’entendre l’existència, d’altres societats i pobles que tenen una relació diferent amb la comunitat, l’individu, l’esperit i el misticisme, per a poder imaginar un futur millor. Definitivament Binti ens convida a fer-ho.

L’has llegit?
Valora’l*:

1 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 5

Vots emesos: 1.
Mitjana: 3,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.