El passat novembre de 2021 l’editorial Raig Verd ens portava el tancament de la trilogia de Binti (podeu trobar aquí a la nau les ressenyes de les dues primeres entregues, Binti i Binti: Casa), escrita per Nnedi Okorafor i traduïda per Bel Olid. Aquí el viatge de transformació de Binti, sempre intergalàctic, sempre en expansió, culminarà en una aventura que va molt més enllà de tot el que hem conegut fins ara.

Atenció, a partir d’aquí hi ha spoilers de les primeres entregues. Binti ha marxat de casa per estudiar a Uni Oomza i ha tornat amb Okwu, un medusa. Un cop al poble, Binti s’ha endinsat al desert amb els enyi zinariya per aprofundir en la seva identitat. Però mentre és amb en Mwinyi rep un missatge que la pertorba: els koush estan atacant Osemba. Per segon cop, Binti fa un viatge de tornada a casa, espantada per descobrir el que hi trobarà.

En aquesta entrega final de la trilogia, Okorafor posa totes les cartes sobre la taula sense pudor. Binti està a la corda fluixa: en la seva convicció que la seva missió vital és aportar pau, s’haurà d’enfrontar a conflictes que fan créixer allò personal fins a una escala intergalàctica. En aquesta entrega trobem una trama molt més plena d’acció, aventures i girs; la nostra protagonista farà coses que mai hauria imaginat ni en els seus somnis més extravagants. Fins i tot hi ha un gir espectacular, que deixarà a la lectora bocabadada.

Si bé Okorafor segueix treballant el tema identitari, aquí entra molt més a fons en com es relacionen l’individu i la comunitat. L’autora explora el conflicte entre les conviccions personals i les normes establertes pel grup per tal de mantenir la convivència. És per això que l’estructura narrativa varia en referència a les anteriors entregues. Aquí Okorafor va a per totes i ens ofereix una bateria d’escenes que eixamplen l’imaginari que ha construït fins ara. Deixa enrere el monòleg intern per donar més espai a les situacions externes i capturar especificitats de totes les cultures que conformen a Binti. I això és així, també, perquè ara Binti té més clar qui és.

I és que a Binti: La Mascarada Nocturna Okorafor posa la directa pel que fa a la transformació de la protagonista. La Binti segueix sent una jove adolescent, però ara ja té clar que la vida es tracta de prendre decisions i defensar-les. No es deixa vèncer per la seva por i les seves inseguretats, sinó que s’accepta amb totes les seves contradiccions i s’arrisca a fer servir totes les seves capacitats per lluitar per allò que creu.

Si a Casa Binti se sentia culpable o incòmode per la manera com veia i es relacionava ara amb els himba, a La Mascarada Nocturna tot això ha desaparegut. El seu camí l’ha portat a conèixer tantes maneres diferents d’entendre el món que, d’alguna manera, Binti té la capacitat d’observar la societat entre bambolines. Ja no es tracta de com conflueixen en ella, personalment, aquestes diferents maneres d’existir i el conflicte intern que això li provoca; ara, Binti és tan complexa que pot desenganxar-se de la sensació d’identificació amb una sola comunitat i pensar en allò que pugui dur la pau a totes.

Si hi ha una cosa que crec que Okorafor fa molt bé i que captura amb contundència aquí és la perfecta convivència entre l’èpica i la insignificància. Durant tota la trilogia, l’autora dibuixa una heroïna que està destinada a fer grans proeses i, tot i fer-les, el món no canvia per complert. Binti no rep premis i honors que la situen com a la gran salvadora. Simplement duu a terme petites grans accions que signifiquen un esglaó més dins l’engranatge de l’univers. Sí, accions que la trasbalsen i li provoquen dolor. Accions que, per a Binti, seran significants i transformadores. Però no són concloents i definitives per a la existència de tots els éssers. Són només una passa en el camí. I no és això el que podem fer nosaltres, dia a dia, per construïr un món millor?

Tal i com es reflecteix en la concatenació de portades d’Andreu Zaragoza, al llarg de la trilogia de Binti observem la floració de la protagonista. La història d’una jove adolescent a qui li queden petits el seu poble i la seva llar i ha de marxar per trobar-se a ella mateixa. Que necessita tornar a casa per poder-se donar pau. I que, finalment, ha de trencar amb totes les convencions per poder estar en el món d’una altra manera. Celebro la publicació d’aquesta bona trilogia en català, una lectura lleugera però profunda que farà les delícies de joves i adults. Una oda a la pau, a la connexió entre aquells qui son diferents, als petits-grans canvis (que són poderosos) i a la necessitat d’escoltar-se a una mateixa i ser prou valenta com per fer-se cas.