LES MALES HERBES – Jordi Masó (2022)

RESSENYA

LES MALES HERBES - Jordi Masó (2022)

En el 10è aniversari de l’editorial Males Herbes, Jordi Masó ens brinda un regal molt especial.

Títol: Les males herbes
Autor: Jordi Masó
Editorial: Males Herbes
Any: 2022
Pàgines: 236
ISBN: 9788412435290
L’has llegit?
Valora’l*:

2 votes, average: 5,00 out of 52 votes, average: 5,00 out of 52 votes, average: 5,00 out of 52 votes, average: 5,00 out of 52 votes, average: 5,00 out of 5

Vots emesos: 2.
Mitjana: 5,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

L’Editorial Males Herbes fa deu anys (per molts anys!) i ho ha volgut celebrar amb un llibre que estigui a l’altura de l’esdeveniment. Si els seguiu a les xarxes socials ja haureu pogut comprovar com fa uns dies van fer bullir l’olla amb una imatge potent i inquietant on apareixia una làpida de cementiri coronada per una creu celta amb el nom de Les Males Herbes i les dates. Per sort, aquesta imatge no era res més que la portada del llibre que en Jordi Masó ha preparat. Per títol porta el mateix que el nom de l’editorial i a les pàgines inicials podem veure com Masó l’ha dedicat als dos editors de Males Herbes amb un “Ramon, Ricard: aquest és per vosaltres”.

El llibre es compon de nou relats, de mida desigual, alguns una mica més llargs que la resta (Vint classes, L’infern a la terra i Vet aquí uns gats). I el que els unifica té relació amb el títol del recull, ja que estan protagonitzats per autèntiques males herbes, personatges execrables amb actituds reprovables o perdedors amb qui pots tenir una certa empatia, però que ja se sap, als perdedors ningú s’hi acosta. Excepte el darrer, del qual ja en parlarem amb calma.

Masó construeix cada un dels relats a partir d’una història més o menys quotidiana, fins i tot costumista, però amb un marc literari molt ben pensat i treballat. De fet, aporta tot un seguit de recursos tècnics bastant variats: des de diferents tipus de narradors i punts de vista, alguns dels quals trenquen la quarta paret (L’infern a la terra o Una proposta editorial), a relats construïts amb epígrafs sobre què passarà a continuació (La conversa amb Damià Sindreu) o cada una de les classes de piano que dona la protagonista a Vint classes.

A aquest treball en la tècnica narrativa, s’hi afegeix el treball precís en la llengua, Masó es converteix en un autèntic orfebre que fa que les narracions tinguin textures i matisos. La ironia i el sarcasme apareixen amb naturalitat, de la mateixa manera que les descripcions minucioses que permeten fer-te una idea clara d’allò que s’explica. Masó ha fet una evolució clara des dels seus primers reculls i ara ja podem parlar d’una veu narrativa molt potent.

Si parlem de continguts, al primer relat, La conversa amb Damià Sindreu, conté aquesta evolució que s’ha comentat abans, com d’una història quotidiana que protagonitzen dos periodistes musicals que visiten el cantant Damià Sindreu i a partir de la conversa es descobreix la veritable naturalesa del personatge i un final, que si bé s’anticipa a les línies del relat, és prou sorprenent. Aquest element de progressió i sorpresa es repeteix també a Vint classes, que de nou s’ambienta en el món de la música clàssica i on també s’hi pot trobar un treball relacionat amb el vocabulari tècnic sobre el piano i un repàs a peces destacades per a aquest instrument. Aquest domini de coneixements, també es troba a El crepuscle dels déus, on un fan de tres escriptors repassa els mèrits literaris d’aquests i la decepció que li han provocat els darrers temps d’aquests, amb obres d’escàs valor. El repàs el fa perquè els autors han mort, amb un desenllaç que es va veient a mesura que avança el relat.

A Una tomba de vida, L’infern a la terra i, en menys mesura, a Teatre d’ombres, és on podem trobar traces de literatura especulativa. En el primer, repassa com ha canviat la societat després que s’hagi establert una fórmula per establir la data de mort de cada persona i com un cas excepcional fa que algú no mori el dia que toca i és una autèntica novetat. A L’infern a la terra, el narrador trenca la quarta paret i poc a poc s’intueix qui és a partir del que descriu. El contingut és molt dur i gira al voltant de l’autodestrucció d’una família incitada pel narrador, amb un recurs que recorda molt a La mala dona de Marc Pastor. Finalment, Teatre d’ombres, per bé que no és un text del tot fantàstic, sí que dona aquesta sensació que el protagonista viu en un doble món, amb unes referències metaliteràries que són una delícia, encara que el darrer relat, les supera amb escreix.

A Les pomes trobem com el pes familiar és present en el protagonista amb diferents possibilitats vitals, tal com va fer Paul Auster a 4 3 2 1. Mentre que a Vet aquí uns gats, el motiu clàssic de l’home cansat de la vida familiar que porta, canvia d’actitud, i focalitza aquesta frustració cap a la cacera de gats de carrer de la urbanització on viu. Fins que és descobert i acaba dràsticament amb els seus problemes, amb una imatge final que s’abraça amb una dita i està a cavall de la compassió i del grotesc. Recurs, aquest últim, que domina tot el relat.

I ja per acabar, i no menys important, no us perdeu el darrer relat, Una proposta editorial, que, a parer de qui us parla, és el millor de tot el recull. És una síntesi d’història de la literatura, teoria literària i metaliteratura, tot en u; i a més, s’hi afegeix una experiència personal ja que és el mateix autor qui parla a partir d’un fet que li va passar al final d’una presentació literària. Les dues pàgines finals són magistrals. Només que el relat se separa bastant de la línia dels continguts dels anteriors, ja que no apareix cap mala herba com en els relats anteriors, o potser no va ben bé així, ja que com actua l’autor en aquest relat, que va en contra del que se li havia demanat, potser el mateix Masó es converteix en una mala herba, com els personatges a qui ha donat vida en els relats anteriors.

L’has llegit?
Valora’l*:

2 votes, average: 5,00 out of 52 votes, average: 5,00 out of 52 votes, average: 5,00 out of 52 votes, average: 5,00 out of 52 votes, average: 5,00 out of 5

Vots emesos: 2.
Mitjana: 5,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

També et pot interessar…

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments