LA LLUM FANTÀSTICA, UNA FANTASIA LLEUGERA (1986) – Terry Pratchett

RESSENYA

LA LLUM FANTÀSTICA, UNA FANTASIA LLEUGERA (1986) - Terry Pratchett

Tornen les aventures pel Discmón d’en Gratavent i en Doslliris, i també en Cohen el Bàrbar.

Autor: Terry Pratchett
Títol: La llum fantàstica, una fantasia lleugera (The Light Fantastic)
Traductor: Ernest Riera
Editorial: Mai Més
Any: 2022 (1986)
Pàgines: 263
ISBN: 978-84-124930-1-6

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Avui toca parlar d’un heroi llegendari. Un estranger intrèpid, de cabellera envejable i músculs que semblen esculpits del marbre. Un home sense cap mena d’escrúpol, temerari, cruel i venjatiu, que no s’arruga ni pels monstres més terribles de tot el món. Un heroi que ha viscut aventures arreu i a qui ningú pot parar els peus, perquè és salvatge com un porc senglar i té la braó de cent lleons. Per descomptat parlem de l’inigualable Cònan el Bàrb… Espereu, un moment, un moment, que em sembla que el becari m’ha barrejat els papers. A veure… On és, on és…? Ui, sí, sí, perdoneu. Hi ha hagut un error. Disculpeu el becari, que és nou i encara no sap gaire bé com van les coses en aquesta nau. Avui no toca parlar de Cònan el bàrbar, de Robert E. Howard, encara falten un parell de setmanes per a això. De fet, la ressenya ni tan sols li toca al mateix ressenyaire, pobre de mi. Quin error més estúpid, perdoneu-nos. Avui toca parla de La llum fantàstica (una fantasia lleugera) de Terry Pratchett. M’hauré de repensar la ressenya de cap a peus. Uf, tornem-hi. O potser… Sí, espera, potser sí que puc aprofitar alguna cosa del que ja tenim fet. Rebobinem.

Avui toca parlar d’un heroi llegendari. Un estranger intrèpid, de cabellera envejable i músculs que semblen esculpits del marbre. Un home sense cap mena d’escrúpol, temerari, cruel i venjatiu, que no s’arruga ni pels monstres més terribles de tot el món. Un heroi que ha viscut aventures arreu i a qui ningú pot parar els peus, perquè és salvatge com un porc senglar i té la braó de cent lleons. Per descomptat parlem de l’inigualable Cohen el Bàrbar. I bé, potser aquesta descripció encaixa més amb el Cohen de fa cinquanta o seixanta anys, és cert, però continua sent el mateix heroi fort i valent. Amb menys dents i menys músculs marmoris, i potser fort no seria tampoc bona paraula per definir-lo… però valent ho continua sent. O almenys ho intenta. Ja se sap que les bones intencions són el que compta en aquest món. Per l’orellera em diuen que no. Qui m’està parlant? Ahà, ahà… Bah, és igual. La qüestió és que el protagonista d’aquesta història és aquest heroi llegendari. Altre cop em parla el senyor de l’orellera. Com? Que Cohen el Bàrbar no és el protagonista de la història? Només un trist secundari amb alguna escena oportuna per salvar els protagonistes? Com? Que no digui això que és espòiler? A la merda els espòilers! La gent que no us pareu de queixar pels espòilers sou uns pesats. Com es pot fer una crítica en condicions, llavors, eh? Què diu? Que em calmi? Però sí jo estic molt calmat. Eh, no el sento bé, es talla. Senyor de l’orellera? Que em sent? L’hem perdut.

Tant se val. Soc un home adult i sé fer una ressenya solet. No em calen becaris ni senyors de l’orellera. A veure, espereu, que miro el llibre un moment. Aviam qui és el protagonista… Què? Aquells dos sonats altra vegada? En Gratavent i en Doslliris? I aquell equipatge hiperactiu? No van tenir ja prou protagonisme amb El color de la màgia? Jo vull que torni en Cohen el Bàrbar! M’hi nego! Eh? Ah, mira, ja ha tornat els senyor de l’orellera. Que en Cohen ja apareixerà més endavant? Ah, d’acord, llavors li ho perdono, sir Pratchett. Si surt en Cohen, em quedo més tranquil. Però que no ho digui que és espòiler? Massa tard per dir això! Ja està posat. A més, surt a la coberta, cony! Si la Marina Vidal l’ha posat en primer pla, tot victoriós (i els preciosos dibuixos de la Marina no es poden discutir), és perquè tothom sap que en Cohen és l’heroi de debò.

En fi, a veure, parlem una mica de la novel·la. Una nova estrella vermella enorme apareix al cel i amenaça de ser l’inici de la fi del món. Ah, esclar, això és una aventura ideal per en Cohen el Bàrbar! Com? Que no? Que l’únic capaç de salvar el món és en Gratavent? Estem perduts, estem perduts! Però si no es va arribar ni a graduar de la Universitat No Vista perquè no va poder fer ni un trist encanteri, tothom ho sap! Com pot un passerell com ell salvar el món? Ens hem tornat bojos o què? En fi, mira, jo em rendeixo. Ja us ho llegireu vosaltres, si no voleu tants espòilers! Que aquí no es deixa treballar el pobre ressenyador en pau, entre els becaris i els senyors de les orelleres el que acabarà boig seré jo! A veure, us resumeixo l’important i us ho poso en negreta i així no us heu d’empassar tota aquesta colla de bajanades que he anat dient. La llum fantàstica (una fantasia lleugera) és la segona part de la saga dels Mags, començada amb El color de la màgia. De fet, és el segon llibre del Discmón que el senyor Pratchett va escriure. Es nota que encara li faltava descobrir el món i el que és bo, perquè no fa sortir en Cohen el Bàrbar fins ben entrat el llibre. Però si us va agradar el primer i us van fer gràcia les coses que hi deia, les seues fines paròdies de la fantasia i la crítica social mordaç, aquest us en farà encara més. I bé, està traduït pel senyor Ernest Riera, que això sempre és una garantia, perquè el bon home és la reencarnació catalana de Terry Pratchett. O això diuen els rumors, tampoc no hi he indagat gaire. Almenys ho sembla. I poca cosa més. Me’n torno a fotre quatre crits, a veure si acomiaden el becari, s’arregla tota aquesta organització i puc tornar a fer ressenyes com la Gran A’Tuin mana.

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

1 Comment
Oldest
Newest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments
Ernest Riera
Ernest Riera
6 days ago

Moltes gràcies pel cumplido, Edgar! Al final em posaré vermell com un tomàquet…

També et pot interessar…

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

1 Comment
Oldest
Newest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments
Ernest Riera
Ernest Riera
6 days ago

Moltes gràcies pel cumplido, Edgar! Al final em posaré vermell com un tomàquet…