Si sentim el nom de Cònan, a molts ens ve al cap la imatge d’un Arnold Schwarzenegger jove, musculós, amb cabells llargs i espasa (l’any 2011 es va fer una nova pel·lícula de Cònan, amb Jason Momoa, però la imatge icònica de Schwarzenegger brandant l’espasa perdura). De fet, és possible que hi hagi gent que, sense haver vist la pel·lícula o sense conèixer gaire el personatge, faci aquesta associació d’idees, perquè va ser una imatge mítica als anys 80. Però qui va ser el pare de Cònan, qui va ser l’home que el va imaginar? Aquest bàrbar va sortir de la ment de Robert E. Howard (1906-1936), un escriptor texà que es va dedicar a escriure per a les revistes pulp, un espai literari i creatiu que va donar a conèixer a molts escriptors del gènere que seguim llegint actualment. I és gràcies a L’Arcà, la col·lecció de l’editorial Laertes, que ara podem llegir en català aquest Cònan. El bàrbar, traduït per Jordi Vidal Tubau.

I què podem trobar entre les pàgines d’aquest Cònan? Doncs una selecció d’alguns dels contes que van donar vida a aquest personatge, que serveixen per descobrir algunes de les seves característiques i habilitats, però també per descobrir el món creat per Howard, el món d’Hibòria, la seva mitologia, la seva geografia… Com algú que s’apropa a l’univers literari de Cònan per primera vegada, he de dir que una de les coses que més m’ha interessat és el rerefons que batega en cada història, aquest cos de divinitats, mitologia i apunts màgics que acompanyen les aventures de Cònan. Crec que la possibilitat d’endinsar-se per primer cop en els contes de Cònan ha suposat, com a mínim en el meu cas, poder fer un petit exercici d’imaginació per oblidar aquella imatge iònica dels 80 i construir-ne una de nova, perquè cadascun dels relats et convida a imaginar el personatge, un personatge que sí, és musculós, però que té alguns matisos més, potser perquè en aquests contes encara s’està construint, obrint camí, i el nostre cervell l’acompanya en el viatge.

Abans d’entrar a parlar dels contes, cal destacar la introducció de Rodolfo Martínez que obre aquest recull. És una magnífica manera de situar-nos en l’època, de conèixer una mica l’autor i tenir  un panorama general d’un personatge mític que va anar més enllà de l’obra de Howard i que va tenir certa continuïtat de la mà d’altres autors com De Camp o Carter. Al final d’aquest repàs per la creació de Cònan i per l’univers literari de l’autor, en Rodolfo Martínez es pregunta: «¿Sabia Howard, quan componia les aventures del bàrbar, que estava creant el personatge que el faria immortal? El més probable és que no. I està bé que ho ignorés; lliure d’aquest tipus de pressions de transcendència, va poder crear al seu gust i lliurar a la posteritat una de les icones més potents de la literatura popular de l’últim segle». Una icona que pot tenir els seus defectes quan el mirem amb ulls actuals, per la seva masculinitat salvatge o la forma en què es perfila la dona, però que segueix sent interessant i ens segueix oferint aventures amb elements clàssics.

Com explica Rodolfo Martínez, un dels encerts dels relats de Cònan és que hi trobem una barreja de diferents elements que coneixem, elements medievals, mitològics i màgics que organitzen un espai fantàstic on els noms dels déus tenen una presència important, on la màgia, els éssers estranys i allò desconegut transita pel paisatge amb la mateixa naturalitat amb què ho fan els homes i les dones que habiten aquests relats del pare del gènere d’espasa i bruixeria. Perquè els personatges d’aquestes històries accepten que hi hagi éssers que et visiten de nit, sense ser vistos, només una veu que t’amenaça; també és normal que hi hagi criatures impossibles, d’altres que et parlin d’altres mons com qui parla del vestit que portes… I com que és normal per als personatges, també ho és per al lector, que salta els murs amb en Cònan i accepta tot el que hi ha a l’altra banda.

Aquest Cònan, com deia, s’està obrint camí. Potser per això el veiem sovint en un paper de lladre o mercenari; mercenari que, al magnífic “El colós negre”, comença a despuntar. Però anem per parts. Ens dona la benvinguda “Cimèria” un text poètic que intenta recordar aquell país «de la Fosca i de la Nit» i que serveix com a porta d’entrada a l’univers imaginat per Howard. Ja situats, ens endinsem en “La filla del gegant de gebre”, relat curt on trobem petites pinzellades que ens presenten al personatge, el món on es troba, la guerra que els envolta, i certs aspectes que ens indiquen algunes de les característiques que tindrà la figura femenina dins d’aquest univers. El segueix “La torre de l’elefant” (relat de 1933 que ha servit com a inspiració per a la portada d’aquesta edició de L’Arcà, creada pel gran Toni Benages), que ja ens permet observar els aspectes màgics i fantàstics d’aquest món, on la mitologia clàssica i la presència de fetillers foscos es poden barrejar amb la ciència-ficció.

Fetillers, indrets misteriosos, objectes preciosos, trampes, humor, opressió, lluites de poder…  Elements clàssics que al relat “El déu de la tina” es barregen amb un altre element, el del misteri, perquè aquesta història ens proposa seguir la investigació d’un assassinat, amb interrogatori, pistes i girs. Un relat de caire quasi policíac, amb força diàleg i un to diferent que sobta, però que enriqueix el món de Cònan. El relat “Malparits a casa” ens acosta a les intrigues del món del poder, de la màgia i d’aquelles criatures estranyes que s’amaguen a l’altra banda del mur. Tanca el recull “El colós negre”, un magnífic relat on veiem a Cònan representant el paper de líder, malgrat no voler ser-ho; una història on les princeses demanen ajuda als déus, on les amenaces poden escolar-se per les finestres en mig de la nit, on descobrim que, per a Cònan, la guerra era el seu ofici. «La vida era una batalla contínua, o una sèrie de batalles, des del seu naixement. La mort havia estat una companya constant. Caminava horriblement al seu costat […]. Es dreçava damunt seu, una ombra encaputxada i monstruosa, quan ell s’ajeia per dormir». Si seguim llegint aquest paràgraf, descobrirem que en Cònan s’ha acostumat a la seva presència. Ell sap que la mort existeix, que algun dia arribarà, l’abraçarà i tot acabarà.

El personatge de Cònan no busca ser un heroi complex, d’una profunditat psicològica o filosòfica colpidora, encara que tingui molt clar que el final d’un ésser humà, o de qualsevol ésser, és la mort. És tosc, solitari, melancòlic, una mica canalla i salvatge; les seves històries buscaven atrapar al lector, oferir aventures plenes de meravella, de fantasia i màgia. Essència pulp que va aconseguir traspassar les fronteres del paper i de l’època i que ara podem gaudir en català per descobrir aquest interessant món que va crear Howard i on el cimeri es mou amb agilitat, humor i un punt de mala llet.