Després d’una bona colla de relats, alguns amb gran acollida per part de la crítica, i una novel·la, Roderes de cometa, publicada en format digital, no es pot dir que Josep Masanas i Camps s’estreni en el món de la novel·la, però sí que entra en el món de les novel·les en paper. I no s’hi ha posat per poc, més de tres-centes pàgines d’acció emocionant que fan les delícies dels aficionats als gèneres especulatius amb un text farcit de fantasia, jocs de rol, hàquers informàtics, viatges espaciotemporals i una bonica història familiar, ambientada en dos moments, els primers anys del segle XXI i a partir de 2018 en endavant.

La novel·la comença amb un capítol trepidant d’aventures fantàstiques protagonitzat per un grup d’elfs, que acaba amb un contacte amb el present, amb la història familiar, gairebé sense adonar-nos-en. De fet, la història fantàstica es desenvolupa als primers compassos de la novel·la, per desaparèixer-ne després. El món fantàstic és la narració de les partides de rol que juguen un grup d’amics, observats discretament per l’avi del protagonista, en Valeri. Hi ha un element, però que la lliga amb el món real: una parella de daus de vint cares (com no pot ser d’altra manera), els daus del temps, que sembla que passin d’un món a un altre de la mateixa manera que aquesta frontera és travessada per algunes trames narratives que es desenvolupen en paral·lel.

Després dels primers compassos on domina la trama fantàstica, pren protagonisme la història quotidiana i familiar. L’avi Marcel, viudo, que observa com el seu net i els amics juguen a rol, s’apunta a un curset d’informàtica de l’atur durant els primers anys de la primera dècada dels 2000. Curiosament, és en Valeri qui més s’interessa pels continguts d’aquell curset i una visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa on entra en contacte amb uns missatges xifrats a partir d’unes targetes perforades. Comença així una recerca informàtica, retrotecnològica, amb els dispositius propis de l’època (que no és tan allunyada, però que mostra com ha canviat tot aquest món) i l’ajuda d’un veí de l’avi. En Valeri, inquiet, desenvoluparà una recerca amb l’ajuda d’ordinadors públics i d’un sistema similar al programa SETI i al desxifratge de missatges ocults, amb uns capítols genials que repassen la història i diverses tècniques de xifratge. És aquí, quan descobreix una societat informàtica secreta, anomenada VISIR, una mena de lògia maçònica, però sense aprofundir en què és exactament ni quins són els seus plans.

En paral·lel, en Valeri juga a rol amb els amics que té al poble del seu avi. Un grup de joves que recorda molt als grups de nois de les pel·lícules de la dècada de 1980 i que tants exemples tenim. Aquet grup és anomenat, curiosament, VISIR, les inicials dels noms de tots els amics (Valeri, Izan, Sergi, Ignasi), mentre somien amb la Raquel, la R dels VISIR, una noia que esperen que formi part del seu grup i de qui gairebé tots estan més o menys enamorats. Fins que una nit, decideixen viure una aventura de veritat, fora dels taulells del rol, que acabarà de manera tràgica i desfarà el grup. Encara que es tornarà a unir, ja no serà el que era.

A partir d’aquí la història es trasllada a 2018 i és l’avi Marcel que pren el protagonisme de la història i es converteix en un personatge carismàtic. Gràcies als coneixements d’aquell curset d’informàtic que havia fet quan va quedar a l’atur i de viatjar per tot el país amb una autocaravana, pot reconstruir totes les recerques que havia fet el seu net. Autèntica arqueologia informàtica. I així, en companyia de la Raquel, que ara sí, per fi, formarà part del grup VISIR, quan ja només en queden les restes, i amb l’aparició momentània d’alguns dels amics de l’antiga colla, anar descobrint què és exactament aquell grup ocult informàtic pseudomaçó dels VISIR. L’avi Marcel es trobarà amb un seguit de sorpreses i un capítol final, més llarg que la resta, resol la novel·la amb unes explicacions que caldrà seguir amb atenció però que faran les delícies del fàndom i que, per raons evidents, m’estalviaré ni tan sols d’insinuar cap a on poden anar.

Però no només el contingut farà les delícies dels lectors, la gran quantitat de simbologies que hi ha al darrere de la novel·la en conjunt i de molts episodis en particular, augmentaran aquesta sensació. No cal ser massa espavilat per veure que el títol i el número de capítols, vint, està perfectament lligat. Així com el número de notes a peu de pàgina, per bé que n’hi ha algunes que són poc útils i sobreres en un text narratiu. També és interessant descobrir què són les dues d del títol, resseguir totes les picades d’ullet i les múltiples referències a elements de culte de la generació X. La novel·la és una autèntica coctelera de referències. I escrita amb una llengua àgil, molt adaptada al que vol dir, amb fragments directes que es combinen amb fragments més literaris i elaborats en un autèntic tour de force narratiu.

En conclusió, Masanas ens ha ofert una novel·la molt completa, carregada de coneixements i que centrifuga per tots els capítols, amb moments molt interesants i que es llegeix de manera agradable i àgil. En certa manera ha estat capaç de crear una obra que s’acosta al gènere del best-seller, amb múltiples materials i línies narratives. I després de llegir Dos daus de vint convindreu que haurem d’estar atents a les noves propostes que l’autor ens pugui oferir.