BISCLAVRET (S. XII) – Maria de França

Autor: Maria de França
Títol: Bisclavret (dins Lais de Maria de França)
Editorial: Quaderns Crema
Any: 1991 (s. XII)
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-7727-073-7
Valoració: ★★★

 

Malgrat que encara avui en dia en algunes remotes regions de Mèxic es continua creient en l’existència de persones capaces de convertir-se en llops –els nahuales-, la veritat és que la psicologia moderna defineix la licantropia només com una malaltia mental de tendència antropòfaga, és a dir, caníbal, en la qual el malalt “s’imagina” que es transforma en llop, i fins i tot imita els seus udols, tot negant-se a la ingesta de cap aliment cuinat i acceptant únicament com a aliment carn crua. És el werewolf a Anglaterra, el loup garou a França, el volkodlak a Rússia, el gizonochoa al País Basc, el vargulfr a Escandinàvia, el lobarra a Portugal o el pryccolitchs a Romania.

La llegenda de l’home llop és tan antiga com la pròpia civilització humana, i el seu testimoni escrit es remunta ja a la literatura llatina. Ovidi Nasó (43 a.C.-17 d.C.), per exemple, explica en les seves Metamorfosis que el rei Licàon, sacríleg antropòfag, fou castigat per Zeus a convertir-se en llop, sense miraments:

Els seus vestits es van convertir en pell i en pèl, i els seus braços i cames en potes. I llavors va aparèixer un llop de pupil·les fosforescents, d’aspecte ferotge i de maneres violentes.

Petroni, l’autor de l’irreverent Satiricó, també ens parlava al segle I d.C. d’una d’aquestes curioses transformacions. Explicava la història de dos homes que entraven en un cementiri, de nit, per a dur-hi a terme cerimònies màgiques i com, davant la sorpresa d’un dels dos, l’altre canviava d’aparença: 

Al cap de poca estona em vaig donar la volta cap al meu company i vaig veure que es despullava i deixava la roba al costat del camí… el vaig veure orinar al voltant de la seva roba i com, de sobte, es transformava en llop.

A l’edat mitjana es va produir una certa satanització del mite. Era força estesa, per exemple – a causa de la filosofia cristiana-, la creença que els homes-llop es transformaven gràcies a un ungüent que els havia estat subministrat pel dimoni en persona, relacionant d’aquesta manera el mite del licàntrop amb les pràctiques satàniques i bruixerils que durant aquells anys foren objecte de tantes persecucions. Arribaren a ser tan comunes les discussions al respecte, que Sant Agustí i Sant Tomàs hagueren de prendre cartes en l’assumpte i prohibir estudiar i dissertar sobre aquesta qüestió, amb la qual cosa s’abandonà el tema de la licantropia durant alguns segles.

Tot i així, conservem dos textos literaris medievals, d’origen celta, que donen testimoni de la popularitat del mite durant aquell període. Primerament, tenim el cas del mag Merlí que, segons Geoffrey de Monmouth en la seva Historia Regum Britanniae, tenia la facultat de transformar-se en animal, entre els quals el llop:

Un cop va haver nascut Artús, Merlí va tornar a la natura, als boscos… Es diu d’ell que adoptava les formes més capritxoses, transformant-se en cérvol, llop o roure.

L’altre exemple és el Bisclavret –que podria voler dir “llop racional” en llengua bretona-, un dels famosos lais que va recollir Maria de França allà al segle XII.

Els lais són narracions –“cançons” segons la llengua celta-, i Maria de França les va anar recollint a partir d’històries que va sentir explicar, amb acompanyament d’instruments i de joglars, molt probablement, allà a les terres de la seva Bretanya natal. Però no es va limitar a recollir i posar per escrit unes històries que corrien oralment, sinó que va donar forma i va fer seves totes aquestes llegendes; també la de Bisclavret. Així doncs, a diferència d’aquells homes-llop de l’antiguitat, la transformació dels quals obeïa normalment a un càstig o a un ritual malvat, el protagonista del nostre lai és un home sant i de naturalesa afable.

Bisclavret viu feliçment casat amb la seva bella esposa, però aquesta roman inquieta, perquè tres dies a la setmana el seu estimat marit es fa fonedís i ningú sap on va. Després de molts precs de la seva esposa, però, Bisclavret acaba confessant què fa aquells dies:

Senyora em transformo en llop.

Pel que conta a precs de l’esposa sabem que Bisclavret, aquells dies assenyalats, se’n va tot sol a una capella que hi ha a la vora del camí que travessa el bosc i, allà, es despulla de la seva roba i la guarda sota una gran pedra. Ho fa amb molta cura, ja que si algú li arribés a robar la roba, o si per la causa que fos desaparegués, ja mai més no podria tornar a transformar-se en humà. El relat meravella i fastigueja la seva esposa, que ja no vol dormir més amb ell. Per això fa cridar un jove cavaller que estava enamorat d’ella i, a canvi dels seus favors, l’envia a l’amagatall secret de Bisclavret perquè, un cop el marit s’hagi transformat en llop, li prengui la roba. I així ho va fer.

Un any més tard, trobant-se el rei de cacera per aquell mateix bosc, es troba amb l’home-llop, que el reconeix i li mostra submissió. Va quedar tan astorat el rei de veure com una bèstia salvatge mostrava reconèixer la seva superioritat, que va acceptar de grat tenir-lo sempre al seu costat, ja que mostrava ser agradable i ben dòcil. Ara bé, un dia, estant el rei i Bisclavret a la cort, van rebre la visita de la seva antiga esposa i del jove cavaller –ara marit seu-, i l’home-llop els atacà sense pietat, arrancant el nas del front de la seva esposa. Això sorprengué tothom i mogué el rei a interrogar la dona sobre aquella estranya conducta. Després d’un dur interrogatori, la dona ho va confessar tot i ambdós foren expulsats del regne, un cop hagueren retornat a Bisclavret la seva roba i aquest hagué recuperat la seva forma.

Pel que conta Maria de França, sembla que l’esposa de Bisclavret i el cavaller van tenir molts fills, i que se’ls reconeixia ben fàcilment, només per l’aspecte, ja que molts van néixer sense nas i van viure esnarigats.


Publicat originalment a la revista Mira’m l’agost de 2006 a la secció Històries del guardià de la cripta.
Subscriu-te:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada