Presentació de l’Editorial Chronos

Ara com ara el panorama editorial en català pel que fa a la literatura de gènere i especialitzada sembla més viu que mai. Ens trobem immersos en una mena de boom editorial, un moment d’eufòria que té com a conseqüència el naixement de petits projectes amb molta empenta que busquen donar visibilitat a un tipus determinat d’obres que fins ara no eren gaire habituals a les llibreries de Catalunya. Un bon exemple és Edicions SECC, que fa més de tres anys que defensa a capa i espasa la fantasia pròpia de les nostres terres amb l’afegit de no fer fàstics a cap classe d’hibridació literària. Orciny Press i Hermenaute han fet aproximacions puntuals al gènere mitjançant col·leccions concretes. També remarcables són les dues editorials subversives que han vist la llum recentment: Extinció Edicions, centrada en el surrealisme i l’humor negre, i Pànic Editors, que aposten pels llibres esotèrics i d’altres temàtiques extravagants (podeu consultar la font aquí). Aquestes editorials vénen a engrossir un panorama ja de per si enlluernador on destaquen altres que ja fa anys que rutllen (Raig verd, Periscopi, l’Altra Editorial,…), projectes que sovint inclouen entre els seus títols obres de gènere emmarcades fora de la narrativa més mainstream. Menció a part mereix Males Herbes, que sempre ha fet de la literatura minoritària i de gènere (terror, fantasia i ciència-ficció) el seu estendard, tot i que sense mantenir una línia editorial estrictament centrada en cap de les tres branques.

Mai Més Llibres va arribar fa poc per omplir aquest buit. El Sergio i la Judit, els editors que hi ha darrere del projecte, es mouen amb picardia i bon ull entre la selva de les novetats internacionals, buscant acostar al lector en llengua catalana novel·les de gènere guardonades i molt sovint escrites per dones. El seu objectiu és que aquestes obres puguin aparèixer al mateix temps en català i en castellà (sense descartar avançar-se a l’edició en la llengua de Cervantes), deixant així al lector l’opció de triar la que més li agradi. Mai Més tampoc tanca la porta als clàssics i una de les seves col·leccions s’orienta a recuperar alguns llibres malauradament oblidats pel sector editorial en català. En aquesta mateixa direcció es mou l’Editorial Chronos, un projecte que es va presentar (per sorpresa!) en el marc de la 50a Ter-Cat celebrada el passat 25 de Maig a la llibreria La Font de Mimir. Precisament aquesta és la finalitat de les tertúlies en català organitzades per la SCCFF, la de donar a conèixer noves editorials que tenen a veure amb la literatura de gènere, en aquest cas amb la ciència-ficció.

Potser no és del tot correcte titllar de nova l’Editorial Chronos. El seu esperit és una mena d’au fènix renascut de les cendres de la llibreria Chronos, que durant prop de tres anys va ser referent de la literatura de gènere a Barcelona. En aquest aspecte el Gonzalo Rodríguez, antic llibreter de l’esmentada Chronos, és responsable del cinquanta per cent del projecte i n’ha cedit lliurement els drets intel·lectuals del nom Chronos. El seu company en aquesta bogeria literària és l’Antoni Herrero, apassionat dels llibres i col·laborador del web d’El Biblionauta. La idea de l’editorial, ens confessen els pares de la criatura, va néixer en l’àmbit de les fantàstiques jornades dedicades a la literatura de gènere que en Ricard Ruiz Garzón va organitzar a la Fira del llibre en català del 2018. En el marc de les tertúlies i xerrades es repetia sovint una frase que els feia bullir la sang, una sentència que venia a dir, tot i el rotund èxit de la meravellosa edició d’Els desposseïts de Raig verd, que no calia reeditar en català allò que ja existia en castellà. Amb un bagatge d’unes quantes birres, sense comptar les que quedaven per caure, els dos amics es van anar embravint fins al punt de pensar a crear una editorial que fes precisament això: recuperar clàssics que no havien estat traduïts al català (o que ho havien estat fa molt temps) amb independència de les edicions preexistents en castellà. L’endemà, passada la ressaca, la idea encara era allà, així que van aconseguir enganyar uns pocs companys de viatge per embarcar-se en aquesta aventura literària.

Chronos és un projecte atípic que neix a l’empara d’una associació sense ànim de lucre de recent constitució. No es tracta doncs d’una editorial a l’ús. Els diners obtinguts de la venda de llibres serviran estrictament per finançar els següents títols, de forma que caldrà veure com els va el primer any per poder-ne albirar la trajectòria a llarg termini. L’aportació inicial de capital els ha de permetre sortir amb tres títols entre finals d’aquest any i principis del 2020, dels quals ja n’han lligat dos. La col·lecció Trantor s’iniciarà amb un títol que el Gonzalo i l’Antoni consideren un dels millors de la Golden Age americana: City de Clifford D. Simak. L’exercici de traducció i reedició, remarquen els editors, era necessària donat que la traducció del castellà no ha variat des del 1957, moment en què Minotauro la va portar a Argentina. Així doncs aquest 2019, seixanta-set anys més tard de la seva publicació, Chronos reeditarà aquest recull clàssic de relats tipus Fix-Up amb l’al·licient que inclourà l’epíleg que l’autor va escriure ex-profeso l’any 1973, un capítol inèdit a les edicions en castellà publicades fins ara. City se situa a l’extrem més paradoxal de la ciència-ficció i ens trasllada a un futur on la humanitat s’ha extingit. Les peripècies que han dut els humans a desaparèixer les coneixem de forma oral (com si de rondalles al costat de la foguera es tractés) de la mà de gossos (sí!, heu llegit bé) i de robots.

La segona col·lecció rebrà el nom d’Arcàdia i s’inspira en la tripulació d’una altra nau, aquesta comandada pel capità Harlock, que buscava alliberar la humanitat dels terribles mazoni. El Gonzalo i l’Antoni creuen que l’amenaça actual no prové de l’espai exterior, sinó que es troba en el si del planeta Terra: l’Editorial Chronos vol combatre el conformisme, l’apatia cultural i la plàcida ignorància de la societat actual. En aquest calaix de sastre hi trobarem obres subversives, textos destinats a remoure consciències i que convidin a la reflexió, i Native Tongue promet ser un punyent primer títol. L’obra de Suzette Haden Elgin és anterior a El conte de la serventa de Margaret Atwood, però comparteix bona part del plantejament original: les dones han estat desposseïdes dels seus drets i no poden fer res si no és amb el vistiplau d’un home. L’element distòpic se centra en una mena de clans benestants (anomenats línies) des dels quals els lingüistes exerceixen una posició de poder enfront del govern, ja que són la clau per mantenir les relacions comercials amb la multitud d’espècies al·lienígenes humanoides amb què s’ha establert contacte. Les dones desenvolupen un paper essencial en el procés cognitiu que permet aprendre llenguatges alienígenes. Elles tenen la clau per doblegar els homes, una arma secreta que els pot servir per alliberar-se d’aquesta gàbia d’or en la qual estan recloses. Sens dubte la sinopsi és d’allò més interessant i a bord de la nau frisem per saber com acabarà aquesta guerra freda que es desencadena entre els dos sexes, tot i que en tractar-se d’una trilogia (Chronos té la intenció de publicar-la tota però caldrà esperar) potser no en traiem tot l’entrellat fins al final del tercer llibre.

Una part essencial del projecte és la tasca del traductor i des de l’editorial estan obsessionats amb oferir la màxima qualitat possible en aquest aspecte. El Gonzalo i l’Antoni ens van confessar que des d’un primer moment no van pensar en ningú altre que no fos l’Eduard Castanyo, professional icònic de la ciència-ficció en català i responsable entre d’altres de les traduccions de la desapareguda Editorial Pleniluni; de fet, confessen els editors, Pleniluni i Laertes (pel que fa a la recuperació de clàssics) són dos dels models en els quals s’emmiralla el seu projecte. Afortunadament l’Eduard va dir que sí a la seva proposta i des d’aleshores s’ha convertit en part indispensable d’aquest engrescador projecte que promet apropar-nos la millor ciència-ficció en edicions curoses i atractives que enalteixin el llibre com el que és: una font de plaer però també un espai de reflexió i de coneixement. Des d’El Biblionauta no podem sinó desitjar-los sort i molts èxits.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada