“I això no es publicarà en castellà?”: Arriba Mai Més Llibres

Volem fer una literatura declarada obertament feminista, integradora, compromesa políticament, ecologista, queer.

Aquesta és una de les declaracions amb les què ens dona la benvinguda el lloc web de Mai Més Llibres, una petita editorial creada i impulsada per Judit Terradellas i Sergio Pérez amb l’objectiu de publicar un seguit de títols de ciència ficció, terror i fantasia que, habitualment, s’escolen entre les escletxes de les planificacions editorials dels gèneres no realistes en català. Afegeix-li la voluntat de publicar gènere d’actualitat, popular, de qualitat, renunciant a anar a rebuf de publicacions similars en castellà i no us hauria de resultat estrany que, des de El Biblionauta, ens hagi cridat l’atenció aquest interessant projecte. Hem passat una bona estona parlant amb la Judit i en Sergio i ens han posat les dents tan llargues que no volem deixar de compartir amb vosaltres tot el que ens han explicat.

Ambdós editors declaren consumir la cultura en formats diversos, del còmic al videojoc passant per la literatura, però amb Mai Més centren la seva activitat en el llibre com a format clàssic incloent, això, sí la publicació de tots els seus títols en format digital. El món editorial no els ve de nou, i des d’àmbits diferents tots dos porten anys treballant-hi i aprenent diferents maneres de fer les coses. Aquesta proximitat els va dur a confirmar que determinats llibres acabaven no essent publicats.

Vèiem que apareixien les sèries de televisió i les pel·lícules però que els llibres encara no havien aparegut en català. 

Diu en Sergio, posant com a exemple El conte de la serventa de la Margaret Atwood, així que tots dos van decidir assumir el risc de trencar aquest cercle viciós del nostre mercat, que fa que els títols apareguin només després d’haver confirmat la seva popularitat en el mercat en espanyol o vinculats a la promoció d’una gran estrena audiovisual. A Mai Més els interessen particularment els llibres d’actualitat

Perquè els altres ja hi ha qui els treballa molt bé. Volem que la gent es pregunti ˝i això no es publicarà en castellà, i no al revés, que és el que passa ara.

Molts lectors pensem que cal algú que vulgui canviar les regles del joc d’aquesta manera.

La voluntat de portar l’actualitat de gènere més popular no està renyida ni amb el tractament de temes en profunditat —˝Aquests gèneres han estat escenaris que han servit per a qüestionar on vivim; la nostra societat pel que fa al paper de la dona, sistemes polítics,…;  altres maneres de fer…˝, diu la Judit— ni amb la recuperació de títols literàriament rellevants, publicats durant les darreres dècades que, de forma més aviat inexplicable, no existien en llengua catalana —˝Hi ha llibres que no pot ser que no tinguem a la nostra literatura˝—. Aquest és el sentit de Refugi 68, el segell de l’editorial dedicat a clàssics de referència que s’estrenarà amb la publicació d’Albada (Dawn, 1987, amb traducció d’Ernest Riera), de l’Octavia Butler, una de les exploracions de raça, gènere i sexualitat més interessants que s’han realitzat des de la ciència ficció. Els altres dos segells són Nüwa, dedicat a títols internacionals d’èxit, que s’estrenarà amb la fantasia urbana (nominada al premi Nebula d’aquest any) Trail of Lightning de l’autora nativa nord-americana Rebecca Roanhorse, traduït per Scheherezade Surià; i Catxap, dirigit a títols breus amb un component experimental, que ens portarà el títol Persons non grata, de la jove malàisia Cassandra Khaw i traduït també per Ernest Riera. Aquest darrer inclou els dos primers títols de la sèrie de què pren el nom, totes dues nominades als premis Locus. El conjunt dels tres primers llibres anunciats serveix de tastet d’alguns dels ingredients que més l’interessen a l’editorial: el gust per tots els gèneres no realistes (en tenim un de ciència ficció, un de fantasia urbana i un més proper al terror), i la importància que li donen a la literatura de gènere escrita per dones. En Sergi i la Judit avisen que tenen previst publicar al voltant de deu o dotze llibres a l’any repartits entre els seus segells, però confessen el seu interès per publicar autors originals en català a partir del seu segon any. Autors, val a dir, i autores, un matís que recalquen i que, des de El Biblionauta, convertim en crida a totes aquelles escriptores amb una visió del gènere propera a la declaració d’intencions de l’editorial.

Mai Més aposta per un control estret dels canals de comercialització i distribució dels seus llibres. Aquesta aposta per dominar els aspectes més propers al màrqueting pot ser una necessitat per a una editorial petita com Mai Més, amb una plantilla de duess persones i que externalitza les traduccions, les correccions i les il·lustracions de les portades —Tret de les del segell Nüwa, que probablement conservarà el disseny de les obres originals—. L’editorial va guanyar el primer premi Creamedia, una empenta important per a fer realitat el seu projecte. El procés de preparació per a aquesta convocatòria els va permetre sotmetre’s a una crítica externa útil, i de fet és durant aquesta etapa quan van consolidar el nom de l’editorial:

Era una barreja perfecta: hi havia en Poe, pel terror; en Peter Pan, per la fantasia; i la ciència ficció la vam posar amb el logotip.

Un dels comentaris que van sentir durant aquestes crítiques va ser

d’aquí deu anys la gent no llegirà.

Però ells creuen que existeix un perfil de lector que pot estar interessat en els seus llibres. En Sergio i la Judit reconeixen que la seva base electora inicial pot ser l’afició, diguem-ne, “friki”, però també diuen que

segurament amb això no en tindrem prou i haurem d’atreure altres tipologies de lectors cap al gènere. 

Per a fer-ho aposten per un gènere no realista més aviat pur, en el sentit popular, un nínxol literari una mica desatès en català.

Creiem que qui més llegeix en català és el lector jove, i en aquest sentit també hem d’apostar per títols que poden ser atractius per a aquest públic.

A diferència d’altres iniciatives (venen al cap Males Herbes i Raig Verd, però n’hi ha d’altres) que també estan publicant, i amb bon criteri, ciència ficció, terror i fantasia, Mai Més és una col·lecció especialitzada, però van a sumar:

Necessitem una finestra i tots sols no tindrem prou entitat. Som lectors d’aquestes editorials i ens agrada molt el que fan, però creiem que en algunes coses ens diferenciem d’elles i que totes les propostes juntes ajudaran a donar més visibilitat al gènere.

Certament, els seus plans són ambiciosos però tenen les idees clares i les estratègies ben pensades. Al web hem parlat altres vegades dels buits que té el gènere en català quan es compara amb el mercat internacional. És cert que, en els darrers anys, s’ha donat una empenta  (una empenta val a dir que necessària) a la producció local i al rescat de determinats títols emblemàtics, però l’atenció als títols d’actualitat que més diàleg estaven creant més enllà de les nostres fronteres era pràcticament inexistent i condicionada als calendaris i les planificacions editorials en castellà. La ciència ficció, la fantasia i el terror agrupen algunes de les novetats formals (i temàtiques) més importants de la literatura de la nostra època i un projecte com el de Mai Més té el potencial de reflectir la vigència i el dinamisme d’un conjunt de textos que mereixen formar part de la literatura de qualsevol llengua que es prengui seriosament a si mateixa. Ja sabem que això només és una part de l’equació, però si des de Mai Més acompleixen la seva part —i l’autor d’aquest article és optimista al respecte—, la pilota estarà al nostre terreny: el dels lectors.

Fem que publicar els llibres que ens agraden pagui la pena.

1 Trackback / Pingback

  1. El Biblionauta: Arriba Mai Més Llibres | maimes.cat

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada