Concurs de microrelats fantàstics en llengua catalana per a majors d’edat.
2020
La mateixa cicatriu
Joan Josep Camacho
EDICIONS ANTERIORS
2019
Parasòmnies
Carles Ribas
La bèstia és noctàmbula des d’antic. Un cop s’ha escolat dins el pis, acomoda el seu pes amb agilitat felina al damunt del pit de l’home que, sembla, dorm a estones. Malgrat que la seva forma és de gos pelut i negre, no es tracta d’un quisso afectuós buscant abric a prop de l’amo. Amb les seves peculiars quatre potes d’acer, el monstre no vol afecte humà de cap mena, ben al contrari: només desitja martiritzar per simple perversió. La fera s’hi posa bé: aixafa el cos rígid i l’apropa a l’asfíxia; segresta l’alè i li deixa els músculs inerts; absorbeix la vitalitat i gaudeix mentre desvetlla; engendra malsons… O potser el malson és ella?
El despertar s’acosta, i abans de convertir-se en ombra i esmunyir-se ràpidament, la Pesanta necessita percebre les esgarrifances que sentirà l’home quan es trobi atrapat dins un cos que no respon, alimentant-se dels sentiments d’horror del qui és viu però se sent mort. Poc després —temps fugisser— tocarà anar-se’n. Demà, però, potser tornarà.
Quan arriba el moment de marxar, en travessar el forat del pany de la porta de la cambra, el sistema parany instal·lat pel dorment —un percaçador a sou del govern de torn— estaborneix i captura la materialització. La interfície d’usuari l’avisa que un altre mite ha estat recol·lectat, i que ja està llest i preparat per restituir a l’imaginari col·lectiu, d’allà on no havia d’haver sortit mai.
2018
Sense títol
Arnau Domènech
La professora continuava:
– … la vida és un procés cíclic en el qual els organismes neixen, creixen, es reprodueixen i moren.
A l’última fila, els robots es van posar a riure.
2017
Sense títol
Georgina Torra Guixeras
Descobria en els ulls dels altres els somnis que tenien, i això li agradava. Fins que un dia veié en uns ulls el seus, i s’espantà.
2016
Sense títol
Pau Garriga
Davant la immensitat de l’espai només podia pensar que els trenta segons d’aire que li quedaven se li estaven fent molt llargs.
2015
Sense títol
Zoraida Zaro
En dos minuts, ningú” va ser la resposta que va lletrejar el got sobre el tauler a la pregunta “hi ha algú aquí?
HISTÒRIA
El ConcurTs. Concurs de contes curts és un altre dels projectes de l’A. C. El Bilbionauta.
Es ve realitzant des de l’any 2015.
A partir d’un disparador creatiu, l’organització proposa cada any una temàtica diferent per als relats, sempre relacionada amb els gèneres fantàstics (la ciència-ficció, la fantasia o el terror sobrenatural).
Es du a terme del 15 d’abril al 15 de maig i s’articula en dues categories, que es desenvolupen com dos concursos paral·lels: una per a majors d’edat i una altra per a participants en edat escolar.
Els guanyadors són elegits per un jurat d’experts, i els millors contes curts són publicats.
Els diplomes i obsequis als guanyadors es lliuren en un acte públic, a finals del mes de maig.
FORMULARI
Concurs de microrelats fantàstics en llengua catalana per a majors d’edat.
2020
La mateixa cicatriu
Joan Josep Camacho
EDICIONS ANTERIORS
2019
Parasòmnies
Carles Ribas
La bèstia és noctàmbula des d’antic. Un cop s’ha escolat dins el pis, acomoda el seu pes amb agilitat felina al damunt del pit de l’home que, sembla, dorm a estones. Malgrat que la seva forma és de gos pelut i negre, no es tracta d’un quisso afectuós buscant abric a prop de l’amo. Amb les seves peculiars quatre potes d’acer, el monstre no vol afecte humà de cap mena, ben al contrari: només desitja martiritzar per simple perversió. La fera s’hi posa bé: aixafa el cos rígid i l’apropa a l’asfíxia; segresta l’alè i li deixa els músculs inerts; absorbeix la vitalitat i gaudeix mentre desvetlla; engendra malsons… O potser el malson és ella?
El despertar s’acosta, i abans de convertir-se en ombra i esmunyir-se ràpidament, la Pesanta necessita percebre les esgarrifances que sentirà l’home quan es trobi atrapat dins un cos que no respon, alimentant-se dels sentiments d’horror del qui és viu però se sent mort. Poc després —temps fugisser— tocarà anar-se’n. Demà, però, potser tornarà.
Quan arriba el moment de marxar, en travessar el forat del pany de la porta de la cambra, el sistema parany instal·lat pel dorment —un percaçador a sou del govern de torn— estaborneix i captura la materialització. La interfície d’usuari l’avisa que un altre mite ha estat recol·lectat, i que ja està llest i preparat per restituir a l’imaginari col·lectiu, d’allà on no havia d’haver sortit mai.
2018
Sense títol
Arnau Domènech
La professora continuava:
– … la vida és un procés cíclic en el qual els organismes neixen, creixen, es reprodueixen i moren.
A l’última fila, els robots es van posar a riure.
2017
Sense títol
Georgina Torra Guixeras
Descobria en els ulls dels altres els somnis que tenien, i això li agradava. Fins que un dia veié en uns ulls el seus, i s’espantà.
2016
Sense títol
Pau Garriga
Davant la immensitat de l’espai només podia pensar que els trenta segons d’aire que li quedaven se li estaven fent molt llargs.
2015
Sense títol
Zoraida Zaro
En dos minuts, ningú” va ser la resposta que va lletrejar el got sobre el tauler a la pregunta “hi ha algú aquí?
HISTÒRIA
El ConcurTs. Concurs de contes curts és un altre dels projectes de l’A. C. El Bilbionauta.
Es ve realitzant des de l’any 2015.
A partir d’un disparador creatiu, l’organització proposa cada any una temàtica diferent per als relats, sempre relacionada amb els gèneres fantàstics (la ciència-ficció, la fantasia o el terror sobrenatural).
Es du a terme del 15 d’abril al 15 de maig i s’articula en dues categories, que es desenvolupen com dos concursos paral·lels: una per a majors d’edat i una altra per a participants en edat escolar.
Els guanyadors són elegits per un jurat d’experts, i els millors contes curts són publicats.
Els diplomes i obsequis als guanyadors es lliuren en un acte públic, a finals del mes de maig.
FORMULARI
Concurs de microrelats fantàstics en llengua catalana per a estudiants d’institut.
2020
Sense títol
Darwin Montaño
El jove vampir Maiwill Wordsworth, pertanyent al llinatge de la trentena generació de vampirs, està a punt de figurar en un dels llibres més importants sobre vampirs, però ell no ho sap. Escrit sota el pseudònim de George Eliot, la seva amiga humana Mary Anne Evans es dedicaria a deixar reflectida la desgraciada vida del seu amic vampir, una vida plena d’apariències i descontents amb la filosofia de la seva generació. Però ell no ho sap.
A l’alba del 7 de juny del 1832 el meu amic Mailwill Wordsworth i jo, com cada nit, ens reuniem en el petit poblet de Raveloe, una comunitat de gent d’allò més sòrdida la qual rebutjava plenament l’entrada als estrangers. Per això, quedàvem d’amagat a aquesta hora del dia, perquè aquella petita comunitat feia hores que s’havia deixat seduir per la lucidesa dels somnis. I en efecte, era la comunitat on residia amb els meus pares.
Ara em trobo amb en Maiwill. Està trist, no vol continuar fent el que se suposa que ha de fer. Sent fortament la opressió a què està sotmès, voldria ser ell mateix. Mentrestant, jo vaig fent petites anotacions mentals de manera subtil per tal que no senti que l’estic estudiant exhaustivament. Li dono uns consells. Li dic que s’imposi davant els valors decadents d’una comunitat, que si continua així, està destinada a la més terrorífica i meresecuda destrucció, perquè ja s’ha pogut comprovar en antigues civilitzacions que la cobdícia comporta l’autoextinció. Després, em besa i marxa inexplicablement feliç.
Corporis homine
Albert Cuadrado
Pensava que la transformació no havia sorgit efecte. Encara no ho sabia però ja no tenia set de sang, sinó de destrucció. M’havia convertit en el pitjor ésser que trepitja la Terra, només tenia ganes d’arrasar tot el que s’interposés en el meu camí. La incompetència, l’odi, la culpa em recorrien les venes. Era com si tots els meus bons sentiments s’haguessin extingit i no quedés ni un bri d’esperança dins meu. Dolent per naturalesa, en resum, un home.
Un hàmster o un vampir?
Ranya Eaayadan Sekali
Va ser un matí quan la Paula es va despertar amb una mena de mossegada al coll, però no li va donar importància i la va tapar amb un collaret dels Beatles. L’endemà, es va despertar amb més pèl en els braços, i el següent, amb cua. Passaven els dies i cada vegada patia més transformacions que li costaven més amagar. Un dia va decidir quedar-se desperta tota la nit per veure el que realment provocava les transformacions i, forçant la vista en la foscor, va poder aconseguir veure una mena de silueta que va passar de tenir un cos diminut a un cos d’ésser humà. Aquell mateix dia la Paula va desaparèixer.
Van passar mesos i la seva família encara tenia fe en què la trobarien. Per fer menys traumàtica la situació per a la seva germana, van voler adoptar un altre hàmster, el qual també faria companyia al que ja tenien:
–Mama, i com és que aquest ja ve amb collaret? –va preguntar intrigada la germana.
–És curiós… i a més a més dels Beatles.
Avui no és el dia, millor demà
Tomeu Beltran Serrano
HISTÒRIA
El ConcurTs. Concurs de contes curts és un altre projecte de l’Associació Cultural El Bilbionauta.
En la modalitat escolar es ve realitzant des de l’any 2020.
A partir d’un disparador creatiu, l’organització proposa cada any una temàtica diferent per als relats, sempre relacionada amb els gèneres fantàstics (la ciència-ficció, la fantasia o el terror sobrenatural).
Es du a terme del 15 d’abril al 15 de maig i s’articula en dues categories, que es desenvolupen com dos concursos paral·lels: una per a majors d’edat i una altra per a participants en edat escolar.
Els guanyadors són elegits per un jurat d’experts, i els millors contes curts són publicats.
Els diplomes i obsequis als guanyadors es lliuren en un acte públic, a finals del mes de maig.
CONVOCATÒRIA
Concurs de microrelats fantàstics en llengua catalana per a estudiants d’institut.
2020
Sense títol
Darwin Montaño
El jove vampir Maiwill Wordsworth, pertanyent al llinatge de la trentena generació de vampirs, està a punt de figurar en un dels llibres més importants sobre vampirs, però ell no ho sap. Escrit sota el pseudònim de George Eliot, la seva amiga humana Mary Anne Evans es dedicaria a deixar reflectida la desgraciada vida del seu amic vampir, una vida plena d’apariències i descontents amb la filosofia de la seva generació. Però ell no ho sap.
A l’alba del 7 de juny del 1832 el meu amic Mailwill Wordsworth i jo, com cada nit, ens reuniem en el petit poblet de Raveloe, una comunitat de gent d’allò més sòrdida la qual rebutjava plenament l’entrada als estrangers. Per això, quedàvem d’amagat a aquesta hora del dia, perquè aquella petita comunitat feia hores que s’havia deixat seduir per la lucidesa dels somnis. I en efecte, era la comunitat on residia amb els meus pares.
Ara em trobo amb en Maiwill. Està trist, no vol continuar fent el que se suposa que ha de fer. Sent fortament la opressió a què està sotmès, voldria ser ell mateix. Mentrestant, jo vaig fent petites anotacions mentals de manera subtil per tal que no senti que l’estic estudiant exhaustivament. Li dono uns consells. Li dic que s’imposi davant els valors decadents d’una comunitat, que si continua així, està destinada a la més terrorífica i meresecuda destrucció, perquè ja s’ha pogut comprovar en antigues civilitzacions que la cobdícia comporta l’autoextinció. Després, em besa i marxa inexplicablement feliç.
Corporis homine
Albert Cuadrado
Pensava que la transformació no havia sorgit efecte. Encara no ho sabia però ja no tenia set de sang, sinó de destrucció. M’havia convertit en el pitjor ésser que trepitja la Terra, només tenia ganes d’arrasar tot el que s’interposés en el meu camí. La incompetència, l’odi, la culpa em recorrien les venes. Era com si tots els meus bons sentiments s’haguessin extingit i no quedés ni un bri d’esperança dins meu. Dolent per naturalesa, en resum, un home.
Un hàmster o un vampir?
Ranya Eaayadan Sekali
Va ser un matí quan la Paula es va despertar amb una mena de mossegada al coll, però no li va donar importància i la va tapar amb un collaret dels Beatles. L’endemà, es va despertar amb més pèl en els braços, i el següent, amb cua. Passaven els dies i cada vegada patia més transformacions que li costaven més amagar. Un dia va decidir quedar-se desperta tota la nit per veure el que realment provocava les transformacions i, forçant la vista en la foscor, va poder aconseguir veure una mena de silueta que va passar de tenir un cos diminut a un cos d’ésser humà. Aquell mateix dia la Paula va desaparèixer.
Van passar mesos i la seva família encara tenia fe en què la trobarien. Per fer menys traumàtica la situació per a la seva germana, van voler adoptar un altre hàmster, el qual també faria companyia al que ja tenien:
–Mama, i com és que aquest ja ve amb collaret? –va preguntar intrigada la germana.
–És curiós… i a més a més dels Beatles.
Avui no és el dia, millor demà
Tomeu Beltran Serrano
HISTÒRIA
El ConcurTs. Concurs de contes curts és un altre projecte de l’Associació Cultural El Bilbionauta.
En la modalitat escolar es ve realitzant des de l’any 2020.
A partir d’un disparador creatiu, l’organització proposa cada any una temàtica diferent per als relats, sempre relacionada amb els gèneres fantàstics (la ciència-ficció, la fantasia o el terror sobrenatural).
Es du a terme del 15 d’abril al 15 de maig i s’articula en dues categories, que es desenvolupen com dos concursos paral·lels: una per a majors d’edat i una altra per a participants en edat escolar.
Els guanyadors són elegits per un jurat d’experts, i els millors contes curts són publicats.
Els diplomes i obsequis als guanyadors es lliuren en un acte públic, a finals del mes de maig.
