PERÍMETRE (2016) – Jair Domínguez

RESSENYA

PERÍMETRE (2016) – Jair Domínguez

Homenatge rodó a La carretera de Cormac McCarthy d’un dels nostres autors més irreverents.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print
Autor: Jair Domínguez
Títol: Perímetre
Editorial: Catedral
Any: 2016
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-16528-00-4
L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Per què Perímetre és un llibre magnífic? A l’hora de fer una ressenya ens agrada que des d’un primer moment quedi clar al lector la valoració que l’articulista fa de l’obra; més enllà d’ambigüitats i subtileses que intenten no trepitjar cap ull de poll, trobem ben noble manifestar de bell antuvi l’opinió de forma inequívoca. I Perímetre és un llibre magnífic. El perquè d’aquesta afirmació es fonamenta en el fet que tots els eixos i components que valorem i que ens permeten formular un judici al voltant d’una novel·la –personatges, estructura, estil, transcendència o coherència estètica, entre d’altres- es mostren a Perímetre amb una solidesa contundent.

L’obra narrativa de Jair Domínguez ha desconcertat sovint a crítics i prescriptors per la seva inclassificabilitat. Des del primer llibre, Jesucrist era marica –sacsejador i hilarant-, passant pel vertiginós Hawai Meteor o el molt complex i brillant Segui vora el foc –un gran llibre silenciat a consciència-, les aportacions de l’autor empordanès han descol·locat tots aquells que volen crear un cànon de la literatura catalana actual i no fan més que consolidar la mediocritat d’amics, coneguts i saludats.

Perímetre explica la història d’un personatge enigmàtic, l’Enginyer, que, en una món devastat, camina a la recerca d’un malfactor que va assassinar la seva família; pel camí creuarà el cel i l’infern, i es trobarà amb personatges hipnòtics, però res no l’aturarà ni l’apartarà del seu objectiu.

A partir d’aquest argument, Domínguez construeix un món coherent i versemblant, ferm, convincent, i uns personatges que, enfollits o espirituals, innocents o salvatges, mostren a l’Enginyer la complexitat fascinant de la condició humana. Violència i tendresa s’agermanen en un viatge dantesc –en el sentit més literal, és a dir, transversal, pel Bé i pel Mal- on el lector troba ressons contundents i alhora subtils de Kafka, Mad Max, la Bíblia, Camus, El Gran Torino, Becket o Neil Gaiman –per dir-ne només uns pocs-, en un maelstrom intertextual d’enorme capacitat evocadora. L’estil del llibre brilla per la seva aposta radical, és a dir, per voler buscar les arrels de l’expressió, i per això s’articula al voltant de l’oració simple de ritme sonor i l’austeritat adjectival i retòrica; un món sense un bri d’herba, calcinat, despullat de tota verdor, exigia un estil anàleg, depurat i despullat de tot el que no fos estrictament necessari per poder retratar la devastació més intima i més còsmica.

Un subratllat especial mereix el retrat dels personatges; sembla inevitable parlar del western, i potser sí que és un bon referent per descriure la identitat d’uns éssers marcats per la terra, el fatum, la venjança i la consciència del fet que el futur no va molt més enllà del capvespre que avui podrem contemplar mentre ens tapem amb una manta sobre les roques reescalfades; però quan dic western vull dir no només els clàssics del cinema que ningú no ha vist sinó també el Rulfo de El llano en llamas o el Mallorquí de Jíbaro Vargas. Personatges d’una peça, però extremadament complexos en la seva solidesa. Així és l’Enginyer. O la nena Aurora. O l’assassí La Toussaint.

Perímetre és un llibre magnífic perquè ens permet descobrir un narrador sòlid, convincent, que defuig l’efectisme formal i temàtic –aquí s’allunya del Tarantino amb qui tantes vegades se’l compara-, que sap escriure diàlegs convincents, que esquiva els llocs comuns de la narrativa actual i que s’esforça per trobar una veu pròpia amb un projecte estètic que, afortunadament, està a anys llum de les rodes de molins amb les que ens volen fer combregar; aquí no trobarem ni exercicis onanistes –Forn– ni nous lliuraments del subgènere barcelonaeesguaiijomés –Espasa-. A Perímetre hi ha literatura de veritat, rotunda i inexorable.

EL + NOU

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agaradat? Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.