RECOMANACIONS
Recomanacions fantàstikes per Sant Jordi 2018
De vegades s’ha titllat el nostre país d’excessivament pessimista o, al contrari, d’excessivament optimista. No voldríem pecar d’això darrer, però ens sembla que no fem volar coloms si diem que l’any passat va ser un any extraordinari quant als llibres de gènere fantàstic en llengua catalana i que, en aquests primers mesos del 2018, la cosa encara ha estat millor.
És per això que avui podem oferir a tots els nostres lectors una selecció realment esplèndida de novetats per a aquest Sant Jordi en gènere fantàstic. I en la nostra llengua, tan poc procliu tradicionalment als gèneres no realistes. Qualitat i quantitat; obres originals en català i traduccions d’aquelles de bombo i plateret; d’editorials independents i generalistes; l’Any Pedrolo, el Capmany i fins i tot el Frankenstein…En fi, que hi ha molt on triar i remenar. I d’entre el munt de novetats fantàstiques (i fantàstikes!) aquestes són les que han escollit per a vosaltres la nostra tripulació, i aquests els motius pels quals us les recomanen:
1. Crucifeminació (1986) de Manuel de Pedrolo. Perquè és L’Any Pedrolo i perquè és Pedrolo.
Amb motiu del centenari del naixement del mestre són moltes les editorials que, amb bon criteri (no feu cas als que us diuen el contrari!), reediten part de la seva obra. En aquesta tasca, ja fa temps que hi treballa l’editorial OrcinyPress, conscienciada del valor d’aquest autor. A Crucifeminació, una novel·la amb una forma molt original i interessant, podem trobar un element molt important en els nostres dies, la postveritat, com el poder és capaç d’elaborar un discurs a partir d’un fet.
Atents també a les reedicions d’Introducció a l’ombra o de Procés de contradicció suficient, i a la recent d’Ed. 62 de Totes les bèsties de càrrega.
2. Jo soc aquell que va matar Franco (2018) de Joan-Lluís Lluís. Perquè és l’últim Premi Sant Jordi i perquè és un tros de llibre.
Imagineu-vos per un moment que les coses haguessin estat diferents: que l’Espanya de Franco no s’hagués mantingut neutral durant la II Guerra Mundial, que hagués participat militarment a favor de l’Alemanya de Hitler i hagués envaït el sud de França. Imagineu-vos que un català més amant de la llengua catalana que Pompeu Fabra l’hagués mort. Imagineu-vos… Bé, no cal imaginar-s’ho, aquest és l’argument de Jo soc aquell que va matar Franco, una ucronia molt bellament escrita (tots els que conegueu la prosa de Joan-Lluís Lluís ja sabeu que escriu increïblement bé) i on es plantegen de manera plausible i versemblant tota una sèrie d’interessantíssims “what if”.
Un llibre per als que vau gaudir llegint Les cròniques del déu coix, i per a tota la resta.
3. La biblioteca fantasma (2018) de Jordi Masó. Perquè per a nosaltres ha estat el descobriment d’un gran narrador d’històries.
Les narracions d’aquest recull giren totes al voltant de vocacions artístiques i reflexions sobre la poètica de diferents arts. Les històries estan protagonitzades per escriptors, músics, fotògrafs, pintors i, fins i tot, algun traductor o algun esportista. “La biblioteca fantasma” és la que dona unitat als diversos contes. El recull té diversos atractius: un és l’humor finíssim que et provocarà un riure nerviós; un altre, les referències i picades d’ullet a d’altres artistes, obres de diverses disciplines o topònims estranys que l’autor et llençarà a la cara amb la finalitat de confondre’t, i et preguntaràs si són reals o si t’estan aixecant la camisa; un darrer atractiu és la prosa i la llengua, acurada, precisa, però gens recarregada.
En definitiva, un llibre de ciència-ficció, allunyat de distòpies, més a prop, sens dubte de Borges o de Foster Wallace que de Philip K. Dick o Ray Bradbury.
4. Quim/Quima (1971) de Maria Aurèlia Capmany. Perquè és L’Any Capmany i perquè mai és tard per descobrir una gran autora.
Sempre cal estar atents al que publiquen des de Males herbes, el segell de referència de “l’altra” literatura en la nostra llengua. Quan la majoria d’editorials estan pendents de quin Pedrolo poden repescar de l’oblit, surten ells amb aquesta aposta arriscada i sorprenent de Maria Aurèlia Capmany. Si alguna cosa bona té el gènere fantàstic és la seva capacitat d’abstracció: sovint resulta més còmode parlar d’aspectes de la realitat propera amb la perspectiva que ens dona el gènere. El racisme, l’homofòbia, les injustícies socials… Doncs bé, aquest llibre aborda amb ironia i esperit crític un tema que en fantàstic català no es prodiga gaire, el de la identitat sexual, a través d’un personatge que, des de l’any 1000 i fins a l’actualitat, viu els esdeveniments més importants del nostre país al compàs dels canvis en la seva condició sexual.
5. Mary Shelley i el monstre de Frankenstein (2018) de Ricard Ruiz Garzón. Perquè es fa poc assaig de gènere fantàstic en català i menys encara amb aquesta qualitat.
Es tracta d’un assaig en el qual Ruiz Garzón, escriptor i periodista cultural, explica la història de l’origen de Frankenstein i la seva influència en l’imaginari col·lectiu des d’una òptica sorprenentment personal i llegidora. Diuen que, amb la seva novel·la, Mary Shelley es va convertir en la mare de la ciència-ficció, un gènere capaç de capturar de forma molt particular les inquietuts de cada època. L’autor sap treure partit d’aquesta característica del gènere (aleshores incipient) i articular un argument amb tres vèrtexs principals: la vida i època de Mary Shelley, la percepció que han tingut diferents societats de la natura del monstre (i del seu creador) i què hi ha de monstruós en cadascun de nosaltres. Molt recomanable.
6. Monstruari (2018) de diversos autors. Perquè les petites editorials també fan la feina ben feta i cal que els mitjans ens en fem el ressò que es mereixen.
I sovint això no passa, malauradament… El llibre, una antologia de relats en els quals els autors s’han inspirat en monstres de la mitologia catalana per escriure la seva pròpia versió fantàstica, és un nou impuls a la difusió de la mitologia catalana (en l’estela del Bestiari publicat anteriorment per la mateixa editorial o, fa més temps, en el popular Catalunya mítica) que busca donar visibilitat als mites i contes propis de la nostra cultura.
Signen els relats: Sergi G. Oset, Edgar Cotes, Ferran Armengol, Mercè Bagaria, Hugo Camacho i Gemma Solsona.
7. El contracte Wong (2018) de Montserrat Segura. Perquè va guanyar el Premi Recvull de Narració “Joaquim Ruyra” 2017 i perquè és excel·lent literatura fantàstica en petit format. I de proximitat!
La seva autora ens presenta una història de pura i dura ciència-ficció; és a dir, una fabulació ubicada en una societat futura tecnològicament avançada ─entre 1984 i Un món feliç─ que li permet aprofundir en alguns dels misteris de l’ésser humà, a través per exemple de la relació entre la humana i el robot de companyia, que pensa per si sol ─ com a Somien els androides xais elèctrics?. Una història d’amor amb robots, una reflexió lúcida sobre l’alteritat i la projecció del jo en les relacions amoroses, una inquietant narració que planteja el conflicte entre l’individu i la societat. I tot plegat, amb una prosa fluïda, cisellada amb precisió i convincent.
8. Kentucky (2017) d’Aniol Florensa. Perquè mentre anem fent camí també està bé riure’ns una miqueta de nosaltres mateixos.
En aquesta novel·la esbojarrada hi trobareu una horda de pollastres radioactius que ataquen un poble fictici del nostre país el dia que s’hi està declarant la independència de Catalunya. Una barreja d’ecoterroristes, polítics fora de control, un preadolescent, un guionista fracassat i un actor reconvertit en President de la Generalitat que ens captiva des de la primera pàgina i que ens sorprèn amb un final inesperat.
A més, també és producte de proximitat, i què coi: ens agrada quan juguem a casa!
9. Els desposseïts (1974) d’Úrsula K. Le Guin. Perquè per fi es pot llegir en català un dels títols majors d’una de les autores més brillants del fantàstic de tots els temps.
Aquesta és una de les novel·les més potents que ha donat la ciència-ficció i de les més importants de l’autora. És, també, un magnífic exemple de com es pot fer servir la ciència-ficció per a analitzar i criticar la societat allunyant-se de respostes fàcils i idealitzacions simplificadores. La “utopia ambigua” que Le Guin va utilitzar per a descriure el seu llibre demostra la importància d’aquesta autora. Menció a part la preciosa edició que ens porta Raig Verd, amb nova traducció de Blanca Busquets, que és un motiu de celebració per a tots els aficionats al gènere i converteix aquest títol en una de les recomanacions ineludibles d’aquest Sant Jordi.
10. El conte de la serventa (1985) de Margaret Atwood. Perquè és un gran llibre que finalment una gran editorial ha tingut la valentia de traduir a la nostra llengua (a través de la ploma de Xavier Pàmies!).
Què en podem dir que no s’hagi dit ja d’aquest llibre? És una de les principals distòpies de les darreres dècades, una novel·la excel·lent i una de les fites de la novel·la feminista. L’esparverant història de l’Offred és tan vigent avui com quan va ser escrita i, com alguna altra de les recomanacions que han aparegut per la nostra llista, és una mostra perfecta del que es pot fer a través de la literatura especulativa (sí: la ciència-ficció!). Pel que fa als més de 30 anys que han calgut per a veure en la nostra llengua la que potser sigui l’obra més important, sense dubte la més icònica, d’una autora premi Príncipe de Asturias i aposta recurrent a les travesses del Nobel, millor no dir-ne gaire res…
11. La princesa promesa (1973) de William Goldman. Perquè tots els que vam xalar amb la pel·lícula de petits ens mereixíem poder llegir en català sobre Íñigo Montoya i l’amor veritable.
De La princesa promesa es coneix molt més la pel·lícula, estrenada fa més de 30 anys i que s’ha convertit en una d’aquelles cintes de culte, que no pas la novel·la que hi ha al darrere. En castellà estava descatalogada i en català no s’havia publicat mai. L’editorial Àtic dels Llibres s’ha encarregat de solucionar aquest problema en les dues llengües. A destacar, a més, l’edició que han fet, molt cuidada i de gran qualitat. Un clàssic de la literatura d’aventures carregat d’humor que, després d’haver estat publicat fa 45 anys, bé es mereixia poder ser llegit en català!
12. L’extraordinària família Telemacus (2017) de Daryl Gregory. Perquè tots hem desitjat algun cop tenir una família així.
Gregory no és molt conegut per les nostres contrades i, tanmateix, llibre a llibre, està construint una obra pròpia profundament arrelades a la cultura popular, que cada vegada expressa millor la seva personalitat. Amb Raising Stony Mayhall, incomprensiblement inèdita aquí, va aconseguir reinventar amb gran originalitat (més en el tractament de la criatura i dels personatges que en l’esquema de l’argument, val a dir, malgrat el seu geni) la literatura de zombis i la seva narrativa breu recorda, i no és poc afalac, els millors trets d’un gran del format com és Ted Chiang. A L’extraordinària família Telemacus recupera el seu sentit de l’humor per a construir una novel·la de personatges (un dels seus punts forts) amb tocs sobrenaturals. Dir que és atractiu és dir poc.
13. Narcís Monturiol i les pedres de l’Infern (2017) de Sebastià Roig i Toni Benages. Perquè ha estat el Premi Imperdible 2018 a millor llibre fantàstic escrit en llengua catalana.
Es tracta d’un àlbum il·lustrat amb Narcís Monturiol, l’inventor utòpic de Figueres, com a protagonista d’excepció. És clar que viurà en les pàgines d’aquest llibre peripècies delirants que no es degué ni arribar a imaginar, més pròpies d’Indiana Jones que del pare del submarí! Aquesta nova col·laboració entre els dos autors, després de l’èxit de públic i crítica de Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols, té tots els ingredients per esdevenir llibre de referència per als aficionats al gènere aquest Sant Jordi: una història entretinguda farcida de referències al cinema i a la literatura d’aventures, obra del frikerenc Sebastià Roig i uns dibuixos de traços clars i (aquest cop sí) bellament acolorits, nascuts de la ploma del gran Toni Benages.
14. R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920) de Karel Capek. Perquè ha estat Premi Imperdible 2018 a millor llibre fantàstic traduït al català.
Recordat sobretot per la seva obra mestra, La guerra de les salamandres, Capek és considerat justament com un dels noms més importants de la literatura fantàstica de tots els temps. Aquest llibre (una peça teatral) recuperat recentment en català (com aquell) per Males herbes en l’excel·lent traducció que en va fer Núria Mirabet, no desmereix el sentit paròdic i crític de l’altre. Al contrari, fent gala d’un estil anticipatiu inigualable i ben precoç, l’autor txec posa a la picota les contradiccions del gènere humà, aquesta vegada en contrast no pas a unes inofensives salamandres, sinó a unes estúpides màquines. A uns robots (primera aparició a la literatura del terme, que ha fet tanta fortuna en la ciència-ficció) que adquireixen consciència. Què passa, ja no us semblen tan originals els replicants de Blade Runner?
15. L’almanac de El Biblionauta #3 (2017), amb relats de Salvador Macip, Damià Bardera, Montserrat Castaño, Josep Masanas, Antoni Herrero, Jair Domínguez i Marc Juera. Perquè és la nostra revista!
Distòpies amb regust a noticiari de l’actualitat, ciència-ficció tradicional de la bona, fantasia èpica a l’estil grimdark, viatges en el temps, referències a clàssics del gènere com El retrat de Dorian Gray, experiments literaris surrealistes… Tots els subgèneres del fantàstic tenen cabuda en els set relats que podreu llegir en la nostra última revista. A més, si us agraden sapigueu que els relats són tots nominables als Premis Ictineu de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.
Dieu que encara us fa falta algun altre motiu per llegir-lo? Doncs aquí el teniu: també és gratuït.
16. El gos dels Baskerville (1902) de sir Arthur Conan Doyle. O qualsevol altra de les peripècies de Sherlock Holmes que acaben de publicar (o publicaran aviat) els de l’Editorial Viena. Perquè el fantàstic no agrada a tothom i nosaltres també som molt fans de les aventures del detectiu de Baker Street, i perquè el projecte del Cercle de Viena es mereix tots els reconeixements.
El gos dels Baskerville, traduïda diverses vegades al català (i que si tot va bé arribarà aviat en una nova traducció de Xavier Zambrano per a Viena Ed.), és potser una de les poques aventures de Sherlock Holmes on l’element fantàstic fa la seva aparició per, finalment, mostrar-se’ns com a l’enganyifa d’una ment retorçada. Si voleu gaudir amb aquesta història de gossos fantasmals que brillen en la foscor, bèsties fora mida que es mouen en aiguamolls misteriosos, deixen petjades gegantines i amollen udols esgarrifosos, no us perdeu una novel·la que segur trobareu en paradetes i llibreries aquest dia, i que pot semblar de temàtica sobrenatural malgrat que acaba sent profundament racional.
En fi, esperem que hàgiu trobat alguna cosa interessant entre les moltes recomanacions que us hem fet. I si no és així, com diem sempre, la millor recomanació és que el dia 23 aneu a una bona llibreria (la de confiança, la de sempre) i remeneu i remeneu fins a trobar el llibre que us faci la peça.
I si passeu per alguna de les nostres llibreries amigues i compreu algun llibre de #cificat no us oblideu de demanar que us regalin el nostre punt de llibre “edició especial” Premis Imperdibles 2018 😉
T’ha agaradat? Comparteix:
EL + NOU