TEHANU (1990) – Ursula K. Le Guin

RESSENYA

TEHANU (1990) - Ursula K. Le Guin

Vint anys després, Ursula K. Le Guin va tornar a Terramar, amb uns altres ulls. Raig Verd ens ofereix avui la possibilitat de llegir la continuació del viatge en català.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print
Autor: Ursula K. Le Guin
Títol: Tehanu (Tehanu)
Traductora: Blanca Busquets
Editorial: Raig Verd
Any: 2021 (1990)
Pàgines: 272
ISBN: 9788417925499
L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Dèbil com la màgia d’una dona, malvat com la màgia d’una dona.

Mai parlarem prou de la importància que té que Raig Verd mantingui viva l’obra de l’Ursula K Le Guin. No només estem parlant d’una de les renovadores que va tenir la ciència-ficció durant les dècades dels seixanta i setanta, en el marc del que ara recordem amb l’etiqueta New Wave —una ampliació radical dels límits del gènere tant pel que fa a temàtiques com a plantejaments formals, primer pas necessari, en opinió meva, per la progressiva infiltració de les convencions i recursos del fantàstic dintre del mainstream literari—, sinó d’una de les autores que més ha contribuït a convéncer un públic,  diguem-ne, generalista, d’una idea revolucionària: dintre del gènere fantàstic hi ha literatura de qualitat. Més enllà de la seva importància històrica, però, l’obra d’Ursula K. Le Guin es manté absolutament vigent i Tehanu és un bon exemple (n’hi ha molts més) de la seva rellevància.

Tehanu és una novel·la que es pot llegir perfectament de forma aïllada, però sospito que l’interès del text augmenta de forma significativa en el context de la sèrie de llibres de Terramar. Els tres primers llibres (Un mag de Terramar, Les tombes d’Atuan, La costa més llunyana; tots ells disponibles, com Tehanu, amb excel·lent nova traducció de la Blanca Busquets) eren, de forma individual, novel·les de creixement de personatges joves. A la primera, el protagonista era un jove Esparver de Terramar que es converteix, al llarg de la seqüència de llibres, en el fetiller més important del seu món i en mentor dels protagonistes dels llibres dos i tres. L’Esparver, doncs, és un adolescent a la primera novel·la, un adult madur a la segona, i un adult entradet en anys a la tercera, i el punt de vista de les novel·les —escrites en un període de quatre anys— sobre el significat de la juventut evoluciona en consonància a l’edat del fetiller. És possible que la més interessant de les tres —però la meva preferència per una o altra canvia cada vegada que les llegeixo— sigui Les tombes d’Atuan. Aquesta novel·la està protagonitzada per Tenar (Arha, la Devorada). El fet que la protagonista sigui una noia, combinat amb l’exploració de la idea de cerca (o recuperació. O reconstrucció. O deconstrucció?) de la identitat, i amb una posada en escena absolutament magistral, fa de Les tombes d’Atuan una obra de fantasia sofisticada i plena de capes que val la pena visitar i revisitar tantes vegades com se’n tingui l’oportunitat. Podeu llegir l’anàlisi que en va fer en Daniel Genís a El Biblionauta seguint aquest enllaç.

Gairebé vint anys després, le Guin recupera el personatge de la Tenar, ja gran, vídua, amb una nena —la Tehanu… no en vull parlar gaire encara— al seu càrrec i la converteix en una novel·la de fantasia subtil, gairebé costumista, en la qual deconstrueix tot allò que havia construït a les tres novel·les anteriors i fa una reflexió profunda sobre el rol que tenen les dones en el món de Terramar, mirall sui generis de qualsevol estructura de poder patriarcal. Però oblidem-nos de les etiquetes i parlem del que aconsegueix aquesta novel·la, que és molt. La veu autorial ha mutat i guanyat en matissos i ressonància, i la seva capacitat de mirar dintre dels personatges —més que això: la seva capacitat per aconseguir que un personatge miri dintre d’un altre personatge i tu entenguis que estàs veient un model dintre d’un model— s’ha convertit en un bisturí esmolat. Al mateix temps, l’argument s’allunya de trames coloristes i de grans aventures i es fixa més en la necessitat d’adaptar-se al món, i al dia a dia, quan la nostra possibilitat d’influir-hi rau en les coses petites. En aquest llibre, l’Esparver torna a la seva illa natal a visitar la Tenar, que hi ha viscut durant dècades després de la seva fugida de les Tombes d’Atuan. L’Esparver s’ha fet gran, és un ancià, i la seva capacitat d’actuar i fer servir la màgia és una ombra del que era. El fetiller més poderós del món s’ha convertit en una persona normal, i ara haurà de ser la Tenar (autèntica protagonista) qui faci de mentora per ensenyar-li a acceptar la seva nova vida.

En vint anys, els interessos de le Guin han canviat, i que els explori visitant un món construït per ella mateixa en una època anterior li dona llibertat per partir de les seves pròpies idees prèvies, no de les d’una societat que és una abstracció. Crec que per això, i això és una percepció personal que no té per què ser transferible, podem parlar d’una novel·la que és feminista però que no denuncia, que vagareja pels racons dels tòpics associats al gènere i els documenta per assenyalar que no només hi ha una forma de viure, i que moltes de les estructures de poder que coneixem i de les maneres de relaccionar-nos-hi s’articulen al voltant d’una idea “masculina” (sí, permeteu-me les cometes) del que és important. Dèbil com la màgia d’una dona, malvat com la màgia d’una dona“. Màgia són moltes coses, i no només una és important, ens diu le Guin. I per dir-nos-ho construeix una història rica imaginativament que li obre camins al gènere. Le Guin no renuncia al bildungsroman que tan bon resultat li ha donat, i de fet el multiplica per dos: a més d’un Esparver ancià, i una Tenar segura de si mateixa i madura, amb ells hi viu la Therru. Es tracta d’una nena amb mig cos cremat després de ser torturada de petita pels adults nòmades amb qui vivia, i ara viu, silenciosa i tancada en si mateixa, sota la protecció de la Tenar. Així, el paper de mentora de la Tenar és doble, i tot i que podria haver-hi qui arrufés el nas i digués que ja estem atribuint a les dones un paper de cuidadores, això seria perdre molts matissos del que fa l’autora amb Tehanu.

La màgia de la paraula, tant important als primers tres llibres, del DIR per FER, per ACTUAR, per exercir un poder sobre el món, aquí es converteix en una cosa molt diferent: la màgia de l’atendre, però no en el sentit de donar sinó d’un compartir i importar bilateral, de crear un espai segur en el que créixer i trobar-se per ser més, i diferent, del que érem. El llibre defuig missatges fàcils i, dintre d’una aventura de tons suaus però resonàncies profundes, presenta idees per a què qui el llegeix les faci seves. Crec que és un llibre més exigent del que sembla, i que té moltíssim per oferir. La primera vegada que el vaig llegir (i en van quatre), d’adol·lescent, després d’anys esperant la continuació de La costa més llunyana, no el vaig entendre. No el vaig saber llegir. No vaig superar la diferència amb els llibres anteriors. Però anys després —que anys després la meva percepció dels llibres de Terramar canvïi s’ha convertit en un tema recurrent, en el meu cas— crec que és aquesta diferència el que els fa valuosos.

Si no els heu llegit abans, feu-vos un favor: llegiu els llibres de Terramar. Llegiu-los tots. Un darrere l’altre. Deixeu que us eixamplin la imaginació. Tehanu té la peculiaritat de ser un bon lloc per començar la saga o per acabar-la. I si ja els havíeu llegit… rellegiu-los. Val la pena.

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.