No ens hauria de sorprendre gens ni mica la ressenya d’una novel·la negra a aquesta pàgina especialitzada en gènere fantàstic en català, i menys encara si l’editorial és Llibres del Delicte, una editorial gens gregària que assimila el negre des d’una òptica àmplia, amb obertura de mires que l’acosta sovint als límits del gènere i que, a més, està publicant escriptors tan interessants i arriscats com Jordi  Dausà, Miquel Aguirre o Anna Carreras.

I és que sovint el gènere fantàstic i el negre han agermanat forces amb resultats excel·lents: penso per exemple en Pistola amb música de fons de Jonathan Lethem —per anomenar-ne un de yankee—, o Els àngels em miren d’en Marc Pastor —per posar-ne un d’aquí—. Si entrem en el món dels còmics, la línia entre el fantàstic i el negre es difumina a un fotimer de títols —des de Watchmen fins a Born again, o de Sin City a Top 10, per parlar només del Moore i el Miller.

Pep Prieto és una de les veus catalanes més interessants de les que escriuen a la frontera entre els fantàstic i el noir. El podem trobar en un recull de Contes de terror (Ed. Apostroph), en un altre recull en homenatge a Ray Bradbury, Paper cremat  (Ed. Apostroph) o a l’antologia de relats de gènere negre a Assassins de Girona (Ed. Llibres del Delicte). Aquest periodista gironí tant publica assajos sobre cinema i control (Poder absoluto, UOC), com una novel·la de zombis (Carnada, Bridge), o un llibre de pel·lícules de viatges en el temps (Al filo del mañana, UOC). La barreja de gèneres està també molt present a La teoria de l’imbècil, (Curbet edicions/ Apostroph) on, en un marc realista, un antiheroi que desconeix que té un superpoder prova de sobreviure a una intriga política.

La novel·la que ens ocupa avui és El mal pare, editada per Llibres del Delicte i amb portada d’un dels dibuixants de còmics de casa nostra més interessants: Àlex Santaló.  A El mal pare,  Prieto ens narra la història de tres germans no gaire ben avinguts entre ells —la Nut, la Nix i en Jan—, que després de la mort del seu pare descobriran que no tot era el que semblava en la vida del respectable historiador i arqueòleg Sadurní Castells. Sadurní va descobrir en un jaciment el Llibre de Tirèsies, l’endeví cec de la mitologia grega —sí, el d’Antígona—. Això li va donar un gran prestigi entre els seus col·legues, però  també un poder sobrenatural que va desencadenar una sèrie conseqüències nefastes. Quan els tres germans hereten les claus del cau d’en Castells, —un mas-castell que per moments recorda la batcova de l’heroi de Gotham— se’ls obre una porta a una història de mort, assassinats i societats secretes.

Prieto aprofita una trama trepidant plena de negror i misteri, amb sexe explícit i alguns moments de violència extrema per aprofundir en la psicologia dels tres protagonistes, els fills de l’arqueòleg, que van quedar orfes de mare de petits, i als quals els atorga personalitats ben definides i tres històries pròpies que podrien donar per a tres spin-off.

Narrada en tercera persona, Prieto l’escriu amb una prosa calmada i treballada que utilitza per aprofundir en les relacions personals entre els germans Castells. Tècnicament molt superior a les seves novel·les anteriors, fa ús d’un llenguatge proper i alhora acurat, sempre en pro de la narració. Fa servir l’estil indirecte lliure —i fins i tot s’apropa al monòleg interior— per introduir-se en la ment dels seus personatges. Utilitza magistralment els canvis de ritme, les frases adeqüen la seva llargada a la trama. Trobem fragments més reflexius i descriptius amb llargues subordinacions i pàgines senceres escrites amb frases curtes per donar velocitat de vertigen a l’acció. Per posar-hi algun “però”, a la llarga escena final —sense gairebé diàlegs, cinematogràfica i visual— potser li sobra alguna pàgina.

En aquest thriller fantàstic no hi falta ni una gota d’intriga, acció i picades d’ullet al lector pop. Com he dit abans, també hi ha sexe —sempre és violent o ridícul— i violència explícita. Però El mal pare també té un vessant més filosòfic, i és que la novel·la reflexiona, o pot fer reflexionar el lector, sobre el tema del lliure albir —com a Minority Report, Els nens del Brasil o La vida es sueño—. En definitiva, una novel·la de temàtica pulp amb un estil literari acurat. Altament recomanable.