RESSENYA
CONTES DE TERROR (2017) – Diversos autors
Un experiment fascinant, amb un resultat ben digne i aconsellable.

Quatre persones, tancades en una casa, i disposades a fer-nos-ho passar malament. Molt malament… No, tranquils. No és cap anunci de la propera edició del programa Gran hermano, encara que ho sembli, però sí que té molt d’experiment sociològic, que diria Merceditas Milà. Es tracta de l’original excusa extraliterària que va moure la creació d’aquesta antologia de relats de terror. Amb l’efemèride dels dos-cents anys del naixement de Frankenstein de Mary Shelley i El vampir de Polidori al llarg d’una terrorífica vetllada literària a Villa Diodati, als peus del Montblanc i a la vora del llac Leman (paratges extraordinaris i evocadorament romàntics), Annabel Encontra i Alexandra Cuadrat, les editores d’Apostroph i directores del I Festival de Literatura de Terror – Torrebesses Tremola, van imaginar com seria reproduir aquella vetllada tan especial, però a casa nostra.
Tot això apareix molt ben explicat a la Introducció, que també és on es desvetlla el nom dels quatre escriptors elegits per passar una nit al castell de Torrebesses, on havien de parir la seva particular obra de terror: Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín. Excusa immillorable, paratge evocador, autors solvents. Val a dir que a priori l’encert de la proposta és total. I el resultat, a posteriori? Tal i com es desprèn del que ja han dit molt bé altres companys ressenyaires (vegeu Les rades grises, Dreams of Elvex o La biblioteca del Kraken, entre d’altres), hi ha opinions per a tots els gustos.
“Ones de líquid vermell” és el primer relat. El signa l’Emili Bayo. El conte, escrit amb un estil acurat i suggeridor, en 1a persona, ens submergeix convincentment en un món de ressons romàntics farcit de somnis pertorbadors, dones angelicates, belleses de constitució lànguida i escenaris decadents. El regust als clàssics, especialment a Poe, és convincent i el converteix en un dels resultats més reeixits d’aquest experiment.
No obstant això, el millor conte, de lluny, m’atreviria a dir que és el que ens ofereix Jordi de Manuel, titulat “Els hostes”. Ara bé, també és possible que aquesta apreciació tan subjectivament entusiàstica tingui a veure en bona part amb el racó especial que ocupa en el meu imaginari una novel·la clau: La carretera (2006), de Cormac McCarthy. Què es pot dir que no s’hagi dit ja d’aquesta immensa distòpia? Doncs bé, De Manuel li rendeix homenatge en aquest seu conte, a mig camí de la ciència-ficció apocalíptica i el gènere de terror, sense desmerèixer-la gens, al contrari: des del fons fins a la forma (l’autor català fins i tot és sensible a l’estil del nord-americà) “Els hostes” és un tribut que està a l’alçada.
El tercer relat, en canvi, “La memòria de la sang”, d’Empar Fernández, no acaba d’explotar suficientment a parer meu les possibilitats d’una història interessant, a mig camí de la recreació fictícia d’uns fets històrics (una d’aquelles llegendes macabres ocorregudes durant la Guerra Civil) que varen tenir lloc ni més ni menys que al propi castell de Torrebesses i del relat de terror amb casa encantada.
En qualsevol cas, el relat que m’ha deixat més insatisfet de tots ha estat l’últim, el de David Marín, titulat “El bagul”. Conté elements apreciables, però potser per la proximitat amb la primera història, potser pel final, que més que original (per allò de la realitat dins la ficció, o viceversa) m’ha fet l’efecte d’un coitus interruptus força precipitat i, en últim terme, molest, he de dir que no m’ha convençut gaire. En fi: una bona idea, però una mala execució.
Dir que les antologies són per definició heterodoxes i que aquelles que engloben autors diversos ho són encara més és una perogrullada tremenda. Però és cert. Aquests Contes de terror no en són cap excepció. Tots els relats inclosos aquí resulten apreciables i l’esforç del conjunt (així com l’extraordinària excusa que n’ha motivat l’elaboració) s’ha de tenir en compte i valorar justament. Però és sobretot pels dos primers relats que cal recomanar aquesta antologia als lectors. Una antologia que, sincerament, esperem que no sigui l’última duta a terme en unes condicions semblants.
EL + NOU
La ciència ficció al Japó: Com imaginar el futur després del desastre [per Pau Pitarch]
L’evolució de la ciència-ficció francesa (II): de la dècada de 1950 al present [per Manuela Mohr]
L’evolució de la ciència-ficció francesa (I): del segle XIX a la dècada de 1940 [per Manuela Mohr]
L’estructura de les revolucions àrabs de la CF: una guia per a principiants [per Emad El-Din Aysha]
T’ha agaradat? Comparteix:
També et pot interessar…

Segueix-nos: