Ja coneixíem la Montserrat Segura de les seves dues novel·les anteriors La reina faraó i El quadern d’Osiris. Però aquest cop no ens du una novel·la pulp d’aventures adolescents a l’Egipte com ens tenia acostumats, amb El contracte Wong, publicada per Pagès editors, Segura ens ofereix un retorn a la ciència ficció clàssica del segle XX, la dels grans mestres.

El contracte Wong és l’obra guanyadora del LIII Premi Recvll de narració «Joaquim Ruyra» 2017. La seva autora ens explica la història de l’Amèlia, una dona que viu en una societat futurista controlada per un govern dèspota. Fastiguejada per una feina angoixant, per la solitud i per un seguit de relacions sentimentals desastroses, encarrega a l’empresa de robòtica Wong la construcció d’un androide que li faci de company.

A partir d’aquí, com tota bona obra de ci-fi, Segura aprofitarà aquesta trama argumental per reflexionar sobre les relacions i la naturalesa humana. Són evidents i buscades les picades d’ullet als grans autors de la ciència ficció. A Asimov i als seus contes de Jo, Robot o a les tres lleis de la robòtica. També al gran germà de 1984 d’Orwell i a l’autoritarisme paternalista dels qui governen. La influència de Huxley i el seu Món feliç es deixa veure en una societat piramidal, amb feines, tasques i rols ben definits. Entre línies també hi ha una defensa de l’ecologisme: a la novel·la el món està destrossat, com a El planeta dels simis, o a Kamandi, però sense espècies animals superiors. Fins i tot apareixerà un informe fictici que porta per títol Bradbury. Però, per sobre de tots, el referent indubtable és Philip K. Dick i els seus androides que es rebel·len contra el paper per al qual els seus creadors els havien programat.

Dins d’una narració dinàmica, també hi ha espai per a la reflexió sobre els prejudicis racials, aquest cop entre androides i humans, com abans ja havia fet l’Stan Lee guionitzant batusses entre mutants i homes. També, de rabiosa actualitat, posa sobre la taula un dilema ètic vigent, el dels robots sexuals (pensem en West World o en els blowjob cafès de London on, pots fer un tallat mentre una andròmina et succiona la cigala).

La novel·la és una petita joia d’orfebreria, ben construïda i molt ben escrita. Amb una precisió lèxica tan primmirada que sembla més pròpia de la poesia que de la narrativa. Ci-fi de la bona, amb un color vintage de pulp vuitantero. Un llibret al qual només se li pot retreure que no tingui cinquanta o cent pàgines més.