Ciència-ficció i fantasia a les aules (II). Gaudir llegint a Secundària

OPINIÓ

Ciència-ficció i fantasia a les aules (II). Gaudir llegint a Secundària

Segona part de la sèrie d’articles que Daniel Genís dedica a la literatura fantàstica i els joves.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Professor i editor

La història de la literatura catalana del segle XX és la història d’una literatura en permanent situació d’anormalitat. Fins a la Guerra Civil, segueix els camins de les demés literatures europees, però a partir del ’39 s’ensorra, i durant un parell de dècades (aquelles en què la censura és més dura) la cultura catalana passa la seva particular travessia del desert. No és fins als ’60 que es donen els primers senyals de recuperació, de la mà del nou moviment del Realisme Històric. La literatura testimonial, social, compromesa políticament… cobra un prestigi enorme en aquelles circumstàncies històriques i, durant molts anys, esdevé el model a seguir.

Perucho o Calders van patir-ho enormement. Només Pedrolo, a mitjans de la dècada dels ’70, ho esquiva gràcies a l’exit del Mecanoscrit, convertida per obra i gràcia de designis editorials en una obra encarada eminentment al públic en edat escolar. A causa d’això, tota una generació de nois i noies a Catalunya va aprendre a estimar la lectura gràcies a les peripècies de l’Alba i en Dídac. Novament, un llibre fantàstic era usat amb aquesta finalitat a Catalunya. Ara bé, segurament va ser l’única mostra de fantàstic a les aules, aquells anys del tardofranquisme. I aquesta trista situació s’allargaria encara molts anys, fins a l’albor del nou mil·leni.

 

El boom de la literatura infantil i juvenil. El fenomen Harry Potter

A l’inici del segle XXI algunes coses van canviar. En primer lloc va canviar la manera que tenien els més joves de veure els llibres. D’això en va tenir molta culpa el denominat boom de la literatura infantil i juvenil. No sé si existeix algun estudi aprofundit de l’impacte d’aquest fenomen a casa nostra. En la cultura anglosaxona, llibres com els de J.K. Rowling (Harry Potter), Stephenie Meyer (Crepuscle), Philip Pullman (La matèria fosca) o Suzanne Collins (Els jocs de la fam) van aconseguir que els llibres deixessin de fer por a un nombre ingent de joves, que a partir de llavors es van començar a apropar desacomplexadament a la lectura. Joves que potser mai havien agafat un llibre abans però que a partir d’aleshores no només ho van fer, sinó que es van posar a llegir a qualsevol lloc, a qualsevol hora i llibres de dimensions realment colossals.

I encara una altra constatació: la temàtica fantàstica va ser la protagonista en la majoria d’aquests llibres del boom.

Centrant-nos en l’efecte del boom a casa nostra, cal dir que si altres vegades les traduccions al català s’han fet de rogar, en aquests casos concrets les editorials van saber adequar l’oferta a la demanda i molts cops es van simultanejar les traduccions al català i al castellà. D’aquesta manera tenim que, també a Catalunya, molts joves (alguns segurament no lectors) es van iniciar a la lectura en aquest moment, a causa principalment de la moda ocasionada pel mag adolescent de Rowling.

Ara bé, si per un costat cal reconèixer al boom aquesta virtut, també cal advertir que aquest fenomen va predisposar els nostres nois i noies a un tipus de literatura molt concreta: la literatura mainstream, de consum de masses. Són uns quants els professionals de l’educació que alerten d’un perill: que aquests joves llegeixin ara aquests llibres no implica pas que s’acabin convertint quan esdevinguin adults en lectors, ni que el que llegeixen sigui realment bona literatura, objectiu que ha de perseguir l’escola en últim terme. Són diversos els que associen tot això a una simple moda passatgera i, per tant, li resten transcendència. De fet, s’ha arribat fins i tot a qüestionar que el fenomen Harry Potter sigui en realitat un fenomen literari, sinó alguna altra cosa. És incontestable que el boom del gènere infantil i juvenil té un punt d’artificial, ja que ha estat alimentat astutament per editorials poderoses i ha anat sempre estretament lligat al cine.

 

El fantàstic km. 0

Obviant l’èxit de traduccions d’obres estrangeres com aquestes, cal destacar que (afortunadament) també ha començat a sorgir els últims anys un tipus de literatura feta per autors nostrats capaç d’enganxar els joves catalans. Efectivament: existeix des de fa un parell de dècades, en català, una quantitat gens menyspreable de títols, molts de gènere fantàstic, amb virtuts com les que he descrit i que poden resultar molt atractius per a docents i alumnes.

Ja he parlat del Mecanoscrit. El clàssic de Manuel de Pedrolo va ser durant molts anys lectura obligatòria a les escoles del nostre país. Al llarg d’un parell de generacions pràcticament tothom coneixia les aventures de l’Alba i en Dídac en aquell món postapocalíptic, en el qual havien d’aprendre a conviure i a esdevenir en el fons pares millors per a un món millor. Actualment, però, el llibre ja no és tan habitual en les llistes de llibres dels nostres instituts, tot i que és innegable el seu valor d’ariet.

Una flor no fa estiu, però, i més enllà del clàssic pedrolià semblava que el gènere es marcia. Vam haver d’esperar fins a inicis del segle XXI per veure com, altra volta, el gènere fantàstic eclosionava amb una grandíssima obra, capaç d’unir èxit de públic i reconeixement de la crítica. A més, el cúmul de temes ètics i morals la fan una obra interessant en l’estudi dels valors i, per tant, molt adient per a ser llegida als instituts. Es tracta de La pell freda, de l’Albert Sánchez Piñol, de la qual existeixen guies de lectura, propostes de treball i nombrós material didàctic per als docents.

Des d’aleshores, podem trobar una nombrosa nòmina de literatura de gènere encarada específicament al públic infantil i juvenil, que s’ha usat abastament en escoles i instituts amb èxit notable. Alguns autors –sovint persones apropades al món docent–, a més, són autèntics especialistes del gènere. Salvador Macip, en aquest camp, és tot un referent. Fins i tot per als alumnes de Primària. Seria el cas de El secret de la banya embruixada, un llibre excel·lent fet a mitges amb Sebastià Roig, un altre autor acostumat a escriure per al públic juvenil, i que aborda una història a mig camí de la novel·la de misteri i la fantàstica, amb referències al món de Salvador Dalí i que no és exempta de crítica social, en aquest cas a la urbanització desaforada i a la febre del ciment a la Costa Brava.

Tots dos, Macip i Roig, compten a més amb un dels títols més existosos dels últims anys entre els nostres lectors adolescents: Ullals. El llibre està escrit pensant de manera molt evident en el lector potencial al qual es dirigeix, així que la història està farcida de picades d’ullet al món dels joves (començant pels protagonistes, de la seva mateixa edat). Seguint amb el mateix Macip, resulta també inexcusable la recomanació d’un dels seus últims títols, també escrit a quatre mans, aquesta vegada amb Ricard Ruiz, un altre mestre del relat infantil i juvenil, Herba negra. Es tracta d’una història de ciència-ficció apocalíptica plena de referències a clàssics del gènere (entre els quals al Mecanoscrit de Pedrolo o L’any de la plaga de Marc Pastor), que aborda temes ben de moda, com l’ecologisme i la manipulació genètica, amb una mirada crítica, també.

No fa tant, en aquesta mateixa pàgina, el professor i escriptor Jordi de Manuel ens parlava d’aquelles lectures de ciència-ficció que podien servir per a despertar vocacions científicotecnològiques. Recomanem als interessats en el tema fer una ullada al seu article i, prenent-ne exemple, us ofereixo a continuació una llista de títols de gènere fantàstic escrits per autors catalans aquest inici de segle XXI i que poden resultar escaients al professor d’Educació Secundària per provocar el gust per la lectura en els seus alumnes. Donat que en la Secundària els canvis psicològics i el grau de maduració de l’infant són molt ràpids, he provat de guiar el docent amb un columna on aconsello el nivell on es pot fer llegir. Igualment, també n’he destacat algun (o alguns) punt d’interès per al currículum educatiu. Això, com de fet tota la resta, són simplement orientacions absolutament subjectives i la llista, malgrat que significativa, és evidentment molt incompleta.

TítolAutor/aPunts d’interèsNivell
La pell freda (La Magrana, 2002)Albert Sánchez PiñolHistòria, Ètica i Valors2n cicle ESO
L’últim manuscrit (La Galera, 2005)Montserrat GalíciaÈtica i Valors1r cicle ESO
La saga de Kadingir (autoeditat, 2006, 2007, 2016, 2017)Joan Llongueras, Mercè Masnou i Helena SalesHistòria, Folklore1r cicle ESO
L’olor de la pluja (La Magrana, 2006)Jordi de ManuelEcologia, Ètica i Valors2n cicle ESO
El cant de les dunes (Pagès Editors, 2006)Jordi de ManuelAstronomia, Biologia, Ètica i Valors2n cicle ESO
Aiguafang (La Magrana, 2008)Joan-Lluís LluísHistòria, Ètica i Valors2n cicle ESO
La mutació sentimental (Pagès Ed., 2008)Carme TorrasBiologia, Tecnologia, Ètica i Valors2n cicle ESO
L’any de la plaga (La Magrana, 2010)Marc PastorBiologia, Ciències Naturals2n cicle ESO
Trilogia El prodigi (Estrella Polar, 2011, 2012)Gerard GuixBiologia, Ètica i Valors2n cicle ESO
Ullals (La Galera, 2011)Salvador Macip i Sebastià RoigBiologia, Llengua i Literatura2n cicle ESO
El gorg negre (Estrella, Popal, 2102)Margarida AritzetaÈtica i Valors, Història, Folklore1r cicle ESO
El Submarí número 5 (Barcanova, 2012)Lluís LlortHistòria1r cicle ESO
La saga de Karvadan (La Galera, 2012, 2014, 2016)Carles BatlleHistòria, Folklore, Ètica i Valors2n cicle ESO
Una de zombis (Estrella Pola, 2012)Patricia MartínÈtica i Valors, Visual i Plàstica1r cicle ESO
La saga de La zona prohibida (Fanbooks, 2013, 2015)David CiriciHistòria, Ètica i Valors1r cicle ESO
L’ambaixador de Confínia (Chiado, 2014)Rosa V. TortHistòria, Ètica2n cicle ESO
L’insòlit viatge de Jerónimo Ayanz (Barcanova, 2014)Lluís LlortHistòria1r cicles ESO
La saga de Guardians de somnis (La Galera, 2014, 2015)Ricard Ruiz i Àlex HinojoÈtica i Valors1r cicle ESO
TT/600: l’origen del Mecanoscrit (autoeditat, 2014)Robert CavallerHistòria, Llengua i Literatura1r cicle ESO
Aquell d’allà no sóc jo (Columna, 2015)Pau EscribanoBiologia, Tecnologia, Ètica i Valors2n cicle ESO
Catalunya mítica (Orciny Press, 2015)diversos autorsHistòria, Cultura Clàssica,Llengua i Literatura2n cicle ESO
El crit de les ultracoses (Curbet, 2015)David RuizHistòria, Ètica i Valors, Visual i Plàstica2n cicle ESO
Herba negra (Fanbooks, 2016)Ricard Ruiz i Salvador MacipBiologia, Ètica i Valors1r cicle ESO
La saga de La república pneumàtica (Cruïlla, 2015, 2016)Jaume ValorHistòria, Cultura Clàssica, Tecnologia2n cicle ESO
Camins de nit (Barcanova, 2017)Raimon PortellÈtica i Valors1r cicle ESO
Farishta (Amsterdam, 2017)Marc PastorHistòria, Física, Música2n cicle ESO
Germanes, gossos, friquis i altres espècimens (Edebé, 2017)Maite Carranza i Júlia PratsÈtica i Valors1r cicle ESO
La immortal (Edebé, 2017)Ricard RuizHistòria, Llengua i Literatura1r cicle ESO
L’enigma Perucho (Casals, 2017)Jordi CerveraHistòria, Llengua i Literatura2n cicle ESO
Narcís Monturiol i les pedres de l’infern (Males Herbes, 2017)Sebastià Roig i Toni BenagesHistòria, Llengua i Literatura, Visual i Plàstica1r cicle ESO
Hem arribat tard a classe (Voliana, 2018)Ariadna HerreroHistòria1r cicle ESO
Quimera (Onada Edicions, 2018)Margarida AritzetaÈtica i Valors1r cicle ESO
Talps. El mon fosc (JoLlibre, 2018)Jordi de ManuelHistòria, Ètica i Valors2n cicle ESO

 

El repte: gaudir llegint

Cal reivindicar que la lectura ha de ser un plaer. No pot ser que es perdin lectors perquè els volem fer llegir coses de molta volada, però que els avorreixen terriblement. Sempre s’és a temps a descobrir un clàssic immortal. Però no sempre es pot recuperar un lector que ha llançat la tovallola.

La literatura crossover pot ser una solució per als docents al desànim lector dels nostres joves. Són llibres que poden interessar els adolescents però que estan escrits pensant en els adults, que al cap i a la fi és la manera com els joves volen ser tractats. En aquest sentit, la literatura de ciència-ficció i fantasia té molts avantatges, com es constata, per exemple, de l’experiència a l’escola IPSI.

Tot això, per assolir l’objectiu últim que el dia de demà aquests nois i noies siguin lectors autònoms de bona literatura i, en definitiva, sàpiguen pensar per si mateixos.

 

T’ha agaradat? Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.