LA SEGONA ESTRELLA (2021) – Albert Plans

RESSENYA

LA SEGONA ESTRELLA (2021) - Albert Plans

Ciència-ficció amb tocs de bon noir en la primera incursió d’Albert Plans en el terreny de la novel·la.

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print
Autor: Albert Plans
Títol: La segona estrella
Editorial: Més llibres
Any: 2021
Pàgines: 200
ISBN: 9788417353322
L’has llegit?
Valora’l*:

4 votes, average: 3,00 out of 54 votes, average: 3,00 out of 54 votes, average: 3,00 out of 54 votes, average: 3,00 out of 54 votes, average: 3,00 out of 5

Vots emesos: 4.
Mitjana: 3,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Travessen el pont de l’autopista que connecta les dues ribes d’un Ebre agonitzant, d’aigües negres i estancades.

La segona estrella és la primera novel·la d’Albert Plans, però tot i ser la seva òpera prima, Plans no és pas un nouvingut en el món de l’escriptura. Amb un llarg recorregut en l’àmbit audiovisual, arriba a l’univers dels llibres amb una motxilla plena de prestigi, ofici i experiència, i és que aquest professor de guió de la Universitat de Lleida ha treballat en textos de sèries com Porca misèria o pel·lícules com Fènix 11-23.

La novel·la, publicada per Més llibres, barreja tots els ingredients que a aquest modest ressenyaire li agraden: és un guionista que escriu novel·les, és un crossover a mig camí entre la ciència ficció i el gènere negre, una distòpia —sí, una altra distòpia— plena d’humor intel·ligent, una road story pel territori i més enllà, amb bona música, amb picades d’ullet a la cultura pop, un final sorprenent d’aquells d’anar amb compte per no fer un espòiler en ressenyar La segona estrella i, com tota bona novel·la negra, està carregada de crítica social.

Però anem a pams. L’argument de La segona estrella vindria a ser si fa o no fa aquest: la Sara —una noia jove, tan maca com exòtics són els seus trets i el seu accent d’orígens eslaus—desperta amb amnèsia en una nau industrial. Mentre prova de recordar el seu passat, descobrirà que té el poder de la telecinesi, tot i que no en sap gaire de fer-lo servir, i també que l’estan perseguint per eliminar-la. La narració avança sobre aquests tres eixos: recordar qui és, descobrir d’on venen aquests poders i esbrinar qui o què la vol morta. Aquesta triple recerca comença en una Barcelona futura que els incendis i la cendra del canvi climàtic han transformat en una ciutat gris, fosca, enlletgida i embrutida.  A més de la Ciutat Comtal, la recerca els durà al Pallars, al País Valencià, a la Provença i, fins i tot, a Ucraïna.

La Sara no farà el trajecte ni l’aventura sola, comptarà amb dos companys de viatge. El primer és en Juli, un periodista divorciat, que manté una pèssima relació amb la seva exdona, amb un peu més fora que dins del diari on treballa, i que està a punt de perdre la custòdia del seu fill. En Juli veurà de manera fortuïta com la Sara fa ús dels seus poders contra un sicari. Fent-se passar per advocat, li oferirà ajuda per regularitzar la seva situació, tot i que en realitat el que vol és tenir una bona història per publicar. Tirant d’arquetips, en Juli —canalla, madur, atractiu— i la Sara —íntegra, sensual, temperamental—  mantindran una relació de tensió sexual no resolta durant un bon nombre de pàgines. El segon company de la Sara és l’Enric, un jovenet que prepara la selectivitat i que s’enamora amb bogeria de la bellesa eslava quan aquesta va a casa seva a fer de dona de fer feines. La voluptuositat del cos de la Sara despertarà les, ja de per si, sobreexcitades hormones de l’estudiant, i la convertiran en la seva fantasia sexual i musa del seu onanisme.

Tot i que La segona estrella passa tan bé com un sorbet entre plat i plat, no és, ni de bon tros, una novel·la simple. A mig camí entre la ci-fi i el noir, entre la distòpia i la novel·la d’enigma, és una reflexió sobre la identitat, la memòria i el control que les xarxes, els governs i les corporacions exerceixen sobre tots nosaltres. Sobre el futur climàtic que ens espera i una denúncia a les lleis d’estrangeria. Però el missatge arriba implícit a la trama, a la història, a la narració i no pas en discursos de personatges que, com si fossin ninots de ventríloc, parlen en nom de l’autor. Plans no tracta el lector d’estúpid, no és pamfletari, ni explícitament dogmàtic. No explica fil per randa, per exemple, que estem en un futur proper on Catalunya pateix les conseqüències de l’efecte hivernacle, sinó que deixa que sigui el lector qui resolgui el trencaclosques de l’ambientació de la novel·la en aquest futur distòpic. La situació burocràtica de la Sara parla per ella mateixa de les injustícies amb els fluxos migratoris. Per criticar l’espionatge i el control al qual estem sotmesos, Plans fa el salt de les Big data a un Big Brohter 2.0, més terrorífic encara que el de George Orwell: a La segona estrella una organització té la capacitat de ser dins del cap d’una part de la població —i veure, i escoltar i saber-ho tot—sense que aquestes persones en tinguin cap coneixement.

Escrita en primera persona i en present, Plans mostra una altíssim domini de la llengua que aparentment —i només aparentment— pot semblar de vegades senzill. Això és perquè l’ús de la llengua està condicionat i enfocat exclusivament a explicar la història de manera àgil, directa i efectiva. Domina el ritme, el tempo i la dosificació de la informació que lliura al lector amb comptagotes per mantenir la tensió narrativa de manera magistral.

La segona estrella és una bona novel·la, molt ben escrita, que barreja entreteniment i crítica social, malgrat això, voldria fer una reflexió: la narrativa pot tenir diversos camins. Una bona història com aquesta es pot explicar a viva veu vora el foc, o des de les vinyetes d’un còmic, o des dels fotogrames d’una pel·lícula o des de les pàgines d’una novel·la o des de… Però cada subgènere narratiu té els seus propis recursos i el seu propi llenguatge. La segona estrella —no sé quants cops ho he dit ja— està molt ben escrita, ambientada, descrita, narrada i l’ús del llenguatge és im-pe-ca-ble, però utilitza un excés de recursos de thriller audiovisual. Parlo per exemple dels tres personatges principals, que són un xic maniqueus i arquetípics; o del gran sicari que després erra i erra i erra de manera matussera els intents d’homicidi; o de l’intent d’atropellament de la protagonista femenina, amb heroïcitat del protagonista masculí que corre —a càmera lenta?— per empentar-la al darrer segon, rebre ell l’envestida del cotxe i, tot i que sembla que ha de morir, poques pàgines després ja està recuperat. Fins i tot la disposició del capítols —o hauria de dir escenes?— recorden a la d’un guió audiovisual. Si bé és veritat que alguns d’aquests tòpics apareixen a alguns thrillers literaris —Don Wilson, per exemple— la qualitat literària, lingüística i rítmica d’Albert Plans —molt superior a Don Wilson, per descomptat— em fa esperar-ne novel·les de la mida d’altres grans guionistes que han conreat el gènere de la novel·la, com Lo que fue de George Pelecanos o Galveston de Nic Pizzolato o Soc Llegenda de Richard Matheson.

Albert Plans ha arribat al món de la novel·la i ho ha fet per quedar-s’hi. Amb el seu potencial, el seu coneixement i ús de la llengua, el seu talent narrador i el seu domini del ritme, segur que tindrà una carrera fructífera i espectacular. El seu debut ha deixat ben palès de què és capaç. Estic segur que la seva millor novel·la encara està per arribar, i com diu sovint el capi de El Biblionauta que va dir en Palpatin del jove Anakin: «seguirem la seva trajectòria amb gran interès».

L’has llegit?
Valora’l*:

4 votes, average: 3,00 out of 54 votes, average: 3,00 out of 54 votes, average: 3,00 out of 54 votes, average: 3,00 out of 54 votes, average: 3,00 out of 5

Vots emesos: 4.
Mitjana: 3,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print
Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

També et pot interessar…

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments