UN DIA TOT AIXÒ SERÀ TEU (2021) – Adrian Tchaikovsky

RESSENYA

UN DIA TOT AIXÒ SERÀ TEU (2021) - Adrian Tchaikovsky

Encara queden maneres originals d’explicar viatges en el temps? L’editorial Chronos ens demostra en aquesta petita novel·la que sí.

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print

Autor: Adrian Tchaikovsky
Títol: Un dia tot això serà teu (One day all this will be yours)
Traductor: Octavi Gil Pujol
Editorial: Chronos
Any: 2021 (2021)
Pàgines: 160
ISBN: 9788412119572

L’has llegit?
Valora’l*:

6 votes, average: 4,33 out of 56 votes, average: 4,33 out of 56 votes, average: 4,33 out of 56 votes, average: 4,33 out of 56 votes, average: 4,33 out of 5

Vots emesos: 6.
Mitjana: 4,33 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Un dels temes més populars de la ciència ficció, ben bé desde les seves primeres passes, és el dels viatges en el temps. No és estrany: la possibilitat de revisitar el passat i, encara més suggerent, de canviar-lo, obre la porta a tot un ventall de recursos (argumentals, literaris, filosòfics… escolliu. Barra lliure) que entronquen directament amb l’essència del que aquest gènere permet. I no parlem ja de la idea de viatjar al futur… El club d’escriptors i escriptores de ciència ficció que han cedit a la temptació de navegar els rius dels temps a través de les seves obres és vastíssim. I si no pregunteu-li a un autor tan de casa nostra com en Marc Pastor… Aquí tots en sabeu molt, no cal fer un catàleg de títols crononàutics. Com passa amb molts gèneres i subgèneres —i, per comoditat, em referiré al tema dels viatges en el temps com a subgènere de la ciència ficció—, arriba un moment en la seva història en la què les obres comencen a reflexionar sobre el propi ús que altres obres han fet del recurs. És una idea molt postmoderna, molt metaliterària, que en les mans adients permet barrejar ingredients coneguts i explorar nous territoris a través de la “autoconsciència”. És el que van fer en el seu moment Max Gladstone i Amal El-Mohtar amb la seva interessant Així es perd la guerra del temps, contraposant dos faccions en línies temporals alternatives i enfrontades, que representaven concepcions diferents de la literatura fantàstica. En molts sentits Tchaikovsky sembla recollir el guant de l’obra de Gladstone i El-Mohtar, i escriu una novel·la breu cosina germana de la primera, curulla d’ironia i bones idees, en la què apareixen, de forma més o menys dissimulada, elements que haureu vist o llegit en obres de ciència i ficció i fantasia de tota mena.

El llibre ens presenta la narració en primera persona del darrer supervivent de la Guerra de la Causalitat, instal·lat còmodament en una granja al final del temps (literalment) i acompanyat dels seus robots i del seu fidel… dinosaure. Es tracta del supervivent definitiu, i l’autor el tracta —de forma progressiva— com a narrador no fiable, un dels meus recursos preferits. Tot (bé…) el continu temporal és el seu supermercat, i si hi ha nàufrags d’altres èpoques que acaben anant a parar al seu etern i final lloc de repòs, ell s’encarrega de… rebre’ls. Veieu com de difícil m’està resultant escriure aquesta ressenya sense recórrer als punts… suspensius? Doncs és perquè la narració, petita i continguda com és, està plena de giragonses, carrerons sense sortida, gags inesperats, i tot un ventall d’elements que fan que, a la memòria, per la seva riquesa, el llibre sembli molt més extens del que en realitat és. En Tchaikovsky el coneixia pel seu llibre Children of time, que podeu trobar editat en castellà com a Herederos del tiempo i publicat per Alamut, i que se situa a les antípodes del llibre que ressenyo avui: llibre llarguíssim de ciència ficció dura (i una de les millors novel·les de ciència ficció que he llegit durant els darrers anys). A Un dia tot això serà teu demostra que sap extreure-li tot el suc a les distàncies curtes, escrivint un text que es recargola sobre si mateix i en el qual res sobra ni falta. Aquí tocaria parlar una mica més de la trama, però no ho faré. Amb el punt de partida en tinc prou. Però sí que vull afegir que una de les gràcies de la història és la peculiar concepció de l’escenari temporal que planteja i com el va tramant amb la personalitat i la identitat del narrador protagonista. Les paradoxes, el sentit de la tragicomèdia i l’habilitat per estructurar la història són tres dels principals elements amb què juga l’autor, a més (esclar) de la seva vista per a la caracterització dels personatges. Si, a més, sou de llegir ciència ficció habitualment, la capacitat de la novel·leta per a tocar tots els pals de la baralla també és un atractiu important.

No vull donar a entendre que el llibre no tingui cap problema, però el cert és que no n’estic segur. Durant la seva lectura vaig pensar que tenia algun problema en el plantejament del nus i que el tractament de les paradoxes se n’hi anava una mica de les mans i afeblia el conjunt, però un mes després d’haver-lo llegit, revisant les notes que vaig prendre, pensant en com fer una mica d’anàlisi del text, no tinc tan clar que la meva percepció sigui encertada. O, si més no, el que ha deixat pòsit ha estat la personalitat del narrador i l’originalitat amb la què el text explora les possibilitats dels viatges en el temps. Val a dir que el Doctor Who podria haver aparegut per aquí tranquil·lament. Aquí deixaré aquesta idea, per quan el llegiu, que no tots els reptes que el llibre encara són superats amb la mateixa elegància: a l’espera d’una (propera) relectura, us demano que em dongueu la vostra opinió al respecte en els comentaris del web. Però això és la xocolata del proverbial lloro. La novel·la és fantàstica, original, divertida i estimulant. El que ha fet Chronos com a editorial, i en Gil i Pujol com a traductor, és donar-nos un tastet d’un dels principals autors anglesos de ciència ficció contemporània. No és la primera vegada que dic que no podeu deixar escapar un llibre, però… és que no ho hauríeu de fer. A per ell!

L’has llegit?
Valora’l*:

6 votes, average: 4,33 out of 56 votes, average: 4,33 out of 56 votes, average: 4,33 out of 56 votes, average: 4,33 out of 56 votes, average: 4,33 out of 5

Vots emesos: 6.
Mitjana: 4,33 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print
Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

També et pot interessar…

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments