OPINIÓ
Ted Chiang, l'home de la mirada sorprenent
El poder suggeridor de la narrativa de Ted Chiang l’ha convertit en un dels fenòmens literaris dels últims anys.
Escriptora
Sovint, quan llegeixo un conte d’en Ted Chiang, sento una sana enveja. Algunes de les seves històries plantegen unes perspectives tan insòlites que m’agradaria que se m’haguessin acudit a mi, tot i que jo només soc lectora de ciència ficció, no autora.
Vaig arribar a ell de manera casual. La meva filla em va recomanar fa poc la pel·lícula La llegada, que vam veure juntes i que em va impressionar per la complexa reflexió que fa sobre el llenguatge, motiu no gaire habitual en un film sobre extraterrestres. Tant va cridar la meva atenció, que vaig fixar-me en els crèdits per veure qui havia escrit el guió, només per assabentar-me que la història era una adaptació de la narració “La historia de tu vida” un conte que dona títol a un conjunt de relats de Ted Chiang i que vaig encarregar de seguida a la llibreria.
Em vaig quedar amb ganes de llegir altres obres d’aquest autor, i, per fortuna meva i de tots els lectors, aquesta tardor l’editorial Mai Més, una de les que té més bon criteri a l’hora de publicar títols de ciència ficció en català, ens ha ofert un altre recull de relats, Exhalació, un volum impecablement editat, que ha resultat tan sorprenent i original com m’esperava i que serà interessant tenir en compte a l’hora de comprar els inevitables regals nadalencs.
Després de veure l’abordatge sorprenent que feia de les seves històries, vaig voler saber-ne més, d’aquest autor, quin ofici feia, quina formació tenia, què el feia veure el món d’una manera tan personal. Vaig descobrir que s’havia graduat en ciències de la computació i que es dedicava, a més de a la ciència ficció, a escriure manuals tècnics de programari. Suposo que la informàtica és un llenguatge i un món en sí mateix que obre altres interrogants a les persones que el cultiven.
Admiro en Ted Chiang per la seva mirada inusual, per la seva capacitat de veure les coses des d’un angle que, sovint, em sorprèn i em fa estar alerta. No és que els seus contes ens enfrontin a temes que no s’han tractat mai o que s’empesqui arguments, estructures i personatges poc usuals –els relats poden parlar d’habitants d’altres mons, d’intel·ligència artificial o de viatges en el temps–, sinó més aviat que és capaç d’enfocar cada història d’una manera insòlita, de donar-li un tractament narratiu que no és l’habitual. Això és difícil d’aconseguir perquè moltes vegades, sobretot en ciència ficció però no únicament, les narracions especulen sobre qüestions que s’han tractat mil vegades, i les mil vegades de la mateixa manera, des del mateix punt de vista.
En Ted Chiang, en canvi, no ens deixa acomodar-nos en la història, no ens la deixa preveure; mai no sabem ben bé cap a on ens durà el relat: sempre troba perspectives inesperades, aborda reflexions noves i ens posa davant dels ulls aspectes que no havíem considerat. Els personatges viatgen al passat sabent que no podran canviar-lo, però descobreixen que el poden entendre millor i això transforma la percepció que tenen d’aquest passat, o s’instal·len al cervell un software que enregistra tota la seva vida, només per descobrir, en revisar vídeos d’anys enrere, que han estat recordant certs detalls rellevants de manera equivocada. Els relats ens duen, gràcies a aquests girs argumentals tan ben travats, a reflexions insospitades, sorprenents, a descobriments on, i això és el que resulta estimulant, ens transformem gràcies a la lectura, ens qüestionem i aprenem sobre nosaltres mateixos.
Al final d’aquests reculls de narracions, en Chiang ens obsequia amb unes notes sobre els contes altament interessants. En elles ens explica quina ha estat l’espurna que ha suscitat la història final. De vegades el punt de partida i el d’arribada estan molt allunyats, d’altres el camí és més fàcil de resseguir, però tant en un com en un altre cas, resulta enormement suggeridor veure quin ha estat l’esperonador del relat i com s’ha desenvolupat aquest primer embrió fins al text final; una veritable prova que els camins de la ficció són, moltes vegades, inescrutables.
Us recomano vivament la lectura de Ted Chiang, que ara podeu fer en català amb Exhalació, gràcies a les bones arts de l’editorial Mai Més. No us perdeu aquest creador de mirada sorprenent, amb un talent genuí per explorar altres perspectives i amb instint natural per a la narrativa. Una autèntica troballa.
EL + NOU
La ciència ficció al Japó: Com imaginar el futur després del desastre
L’evolució de la ciència-ficció francesa (II): de la dècada de 1950 al present [per Manuela Mohr]
L’evolució de la ciència-ficció francesa (I): del segle XIX a la dècada de 1940 [per Manuela Mohr]
L’estructura de les revolucions àrabs de la CF: una guia per a principiants [per Emad El-Din Aysha]
T’ha agradat? Comparteix:
També et pot interessar…
Segueix-nos: