Proletkult no és, malgrat que la coberta pugui transmetre aquesta sensació, una novel·la de ciència-ficció. Es tracta d’una extraordinària revisió literària d’un dels períodes més convulsos en la història del territori que avui en dia és Rússia, uns fets que van culminar amb la Revolució d’Octubre de 1917 i que van posar els fonaments de la futura Unió Soviètica. Wu Ming, pseudònim sota el qual s’amaga un grup d’agitadors i activistes italians que exerceixen la seva militància literària a través d’un bon grapat d’obres col·lectives, posa el focus narratiu en la figura d’Aleksandr Bogdànov i en tot el seguit de personatges que al llarg dels seus anys de militància bolxevic el van influir, estimar, acompanyar, enlairar i també defenestrar… Proletkult és una anàlisi exhaustiva disfressada de novel·la, una mena de biografia de Bogdànov que, això sí, incorpora un personatge de ficció d’allò més atractiu, una noia que mereix el qualificatiu d’extraterrestre i que dota tot el conjunt de l’obra de l’aurèola de la millor ciència-ficció clàssica.

Moscou, 1927. Falten pocs dies pel desè aniversari de la Revolució Russa i la ciutat es prepara per a tot un seguit de celebracions que enalteixen el Partit Comunista i la Revolució. En Lenin és mort i en Bogdànov, tot i no pertànyer al partit, té un càrrec privilegiat i regenta una petita clínica privada on es dedica a experimentar amb transfusions. Allà estudia les seves dues grans passions: el col·lectivisme fisiològic, també anomenat comunisme de la sang, i la tectologia. Al seu costat hi ha la Natàlia, la seva dona, la seva companya, revolucionària com ell i persona de màxima confiança. Un dia arriba a l’hospital la Denni, una misteriosa noia d’aspecte androgin, pell blanca i cabell de color ros platí que assegura provenir de la llunyana Nacun. La descripció d’aquest misteriós indret, la menció dels seus progenitors (Leonid i Letti) i la possessió d’un bitllet que està connectat amb un antic assalt a un transport blindat del tsar fan que Bogdànov s’interessi immediatament per la nouvinguda. Si li sumem el fet que la jove pateix una estranya variant de tuberculosi causada per uns microorganismes desconeguts, tot un repte per l’estimada tectologia de Bogdànov, ja tenim el conflicte de la novel·la servit.

A partir d’aquí la trama esdevé una intriga per trobar el pare de la noia, que resulta ser un vell conegut. La història viatja sense contemplacions amunt i avall en el temps encadenant records d’en Bogdànov amb fets històrics, i de pas reconstruïm el convuls passat que culmina amb l’auge del Partit Comunista i el naixement de la Unió Soviètica. Els salts dificulten entrar de ple en la novel·la (haig de reconèixer que a un servidor li ha costat una mica agafar-li el ritme), si bé és cert que un cop a dins costa aixecar els ulls del ric mosaic amb què ens obsequia aquest període històric. El misteri que envolta la Denni i la seva connexió amb en Bogdànov també és un element captivador. Aquest atractiu té molt a veure amb l’estil narratiu dels autors i amb la gran tasca que ha fet en Pau Vidal, traductor de la novel·la, que ha sabut mantenir malgrat l’abundància de detalls una cadència harmoniosa i un llenguatge poètic i sovint al·legòric. Els amants de la ciència-ficció, a més, hi trobaran l’al·licient metaliterari que és la història d’Estel roig, obra de gènere sobre uns alienígenes socialistes que el mateix Bogdànov va escriure i a la qual hi ha constants referències. Podem dir doncs que Proletkult amaga l’essència revisada i ampliada de la utopia marciana de la qual el protagonista n’és autor. 

La institució del Proletkult va existir realment. Amb Bogdànov com un dels impulsors, aquest moviment intel·lectual neix per engrescar els obrers a crear un nou art col·lectiu. El somni és alfabetitzar-los, acostar-los la cultura i el raonament a través d’ateneus on no hi ha jerarquies, on ensenyar i aprendre és el mateix. Amb aquest esperit es funden les escoles de Capri i Bolonya, destinades a marcar un model a seguir per les futures seus del Proletkult. Ben aviat, però, sorgeixen conflictes: on Bogdànov veu cultura proletària, Lenin hi copsa petitburgesos i intel·lectualisme reaccionari contrari a les idees de Marx. Un cop Lenin arriba al poder els ateneus culturals s’allunyen dels principis i la gestió d’un ens independent per acabar esdevenint cenacles d’un govern que segons Bogdànov ha esfondrat lentament i irremeiablement tot el que havia suposat la revolució; la transformació del cinema d’Eisenstein en una eina propagandista, diu el protagonista, n’és un clar exemple. De fet arriba a afirmar que malgrat que la Unió Soviètica garanteix els interessos del poble és el Partit Comunista qui dirigeix el país. Aquesta declaració suposa la seva sentència.

Bogdànov és un idealista, un home que viu per quimeres com la tectologia, coneguda com a ciència de l’organització, una disciplina que defensa que la conjunció és vida i la disgregació és mort. Aquesta no deixa de ser la base del pensament del protagonista: cal enderrocar i superar l’individualisme, i per aconseguir-ho el treball és l’única via. Per a ell tots els individus tenen el mateix valor segons el moment i el lloc que ocupen, com un peó en una partida d’escacs; de fet la partida d’escacs és un dels moments al·legòrics més destacats del llibre. Bogdànov, ni bolxevic ni menxevic, és un marxista marcià fruit de la seva pròpia utopia i la Denni, potser el personatge més idealista i a la vegada el més assenyat i clarivident, el motor i la llum de la novel·la, és la prova del seu fracàs. Lluny del conte filosòfic d’Estel roig la guerra oberta entre bolxevics i menxevics fa evident la fractura ideològica del Partit i li demostra que amb les idees no n’hi ha prou. Així doncs cal actuar. Cal lluitar. Sempre, no tan sols quan s’és jove. L’idealisme ha d’anar de la mà de l’esperit reaccionari. Si no és així, mai es podran combatre els constants entrebancs que impossibiliten el somni de llibertat (el capitalisme i la corrupció, l’autoritarisme, el feixisme, les malalties), els mals endèmics que amenacen de destruir la nostra integritat com a individus i, per tant, com a col·lectiu. Proletkult és una lectura d’allò més interessant, un llibre ple de frases intel·ligents que conviden a reflexionar. Si hagués de definir-lo amb un sol mot faria servir el terme nacunià ‘adaeth’, que vol dir bonic i útil alhora. I no, encara que us ho sembli no és una quimera. Bellesa i utilitat no estan renyides, i aquest llibre n’és un exemple.