EL QUEST DEL CONCILI FETILLER: MASMORRES (2019)- Diversos autors

Títol: El quest del concili Fetiller: masmorres
Autors: Diversos autors
Editorial: SECC
Any: 2019
Pàgines: 204
ISBN: 9788494870224
Valoració: ★★★

 

No he jugat mai a cap joc de rol. De fet, no sé ni com s’hi juga i, si no fos perquè en alguna de les sèries que miro de tant en tant acostumen a jugar-ne alguna partida, em temo que ni tan sols hauria vist jugar-ne mai cap. Pel que veig, això és una raresa i, qui més qui menys, la majoria dels aficionats a la literatura fantàstica que em rodegen –segurament els consumidors culturals més transversals que hi ha–, són també rolers empedreïts. Els uns són jovenets, i els deu tocar per edat; els altres, pares. Jo no sóc ni una cosa ni l’altra i potser per això la cosa m’agafa una mica lluny…

Per què començo així aquesta ressenya, us preguntareu? Doncs per una raó molt senzilla: aquest El quest del concili fetiller: masmorres s’enceta amb un pròleg on es desentralla el projecte que ens proposa l’editorial i que té el seu origen en els jocs de rol de la dungeons & dragons. O el que és el mateix, les històries d’espasa i bruixeria. Pensat com l’inici d’un cicle, la idea per a aquest primer volum, que actua a mode de presentació de la proposta, és prendre dos elements característiques d’aquest tipus d’històries i convertir-los en l’eix vertebrador de tots els relats. En aquest cas s’ha optat per la idea de “la missió” i per situar espacialment la història en una “masmorra”.

La literatura entesa com a  joc té en lletres ben prestigioses una rica tradició, essent-ne segurament la Rayuela de Cortázar la punta de llança; però no ens podem oblidar tampoc del revolucionari concepte del “Choose Your Own Adventure”, que als anys ’70 i ’80 va tenir un èxit ben destacable, sobretot en el mercat americà. La idea: fer del lector/espectador l’autèntic protagonista d’allò que llegia. Recentment, diferents temptatives semblen voler ressucitar l’esperit d’aquests experiments: allà queda la novel·la Fantasma, de Laura Lee Bahr, per exemple, o l’últim episodi de la trencadora sèrie televisiva Black Mirror (“Brandersnatch”).

Participant, doncs, d’aquesta mateixa idea de joc literari –però sense anar tan lluny conceptualment ni en ambició, certament– aquestes històries de El quest… ens proposen un joc. Un joc que té en els motius de l’espasa i la bruixeria l’element escènic, cosmètic, icònic, i en el folklore català el seu pati de jocs. Dones d’aigua, tinyoses, cucaferes… El bestiari més nostrat i els indrets més íntims de la catalana terra passen per les pàgines d’aquesta antologia, retratats, transformats i literaturitzats amb més o mensy encert pels vuits autors (dos repeteixen) que signen les deu històries.

Hi ha una forma d’escriure espasa i fetilleria que defugi els estereotips, que resulti atrevida, ­intrèpida, salvatge i agosarada sense haver de caure en els vells clixés. Que potenciï la diversitat de gèneres, que valori el que pot aportar a la fantasia el fet diferencial de la nostra cultura i que no tingui por d’experimentar, innovar o subvertir. 

Seguint una miqueta amb el sentit de l’antologia que ens va oferir fa uns anys Orciny Press, Catalunya mítica, aquest llibre vol desvincular del món anglosaxó les seves històries i situar-les en el nostre àmbit geogràfic i mental. Val a dir que se’n surt a mitges, ja que, malgrat la presència d’alguns elements nostrats, els relats no creen un gènere propi, sinó que s’incardinen sense problemes en els cànons de la fantasia èpica més actual, que té –no val la pena ni dir-ho– els seus referents més clars sobretot en autors de parla anglesa (excepció n’és el nostre estimadíssim Sapkowski): George R. R. Martin, Joe Abercrombie, Richard K. Morgan, etc. Són els representants d’allò que s’ha anomenat el grimdark, gènere caracteritzat per una visió distòpica del món, amoral i amb una espectacular presència de la violència i el sexe. Vaja, a les antípodes del mestre Tolkien!

Una curiositat: el terme grimdark va néixer a partir ni més ni menys que del lema d’un popular joc de taula, Warhammer 40.000: “In the grim darkness of the far future there is only WAR.”

Així doncs, pels deu relats dels nostres autors veurem desfilar escenes de mutilacions, sexe, relacions homosexuals, escatologia… tot, perfectament amanit amb una bona dosi d’ironia i sentit paròdic (o autoparòdic, del propi gènere). Sense oblidar-nos del poder simbòlic que ofereix el gènere i les possibilitats que exploten alguns dels autors de convertir en metàfora de fets ben actuals algunes de les històries que ens conten. En definitiva, un magnífic divertimento que el lector encuriosit es pot descarregar pel mòdic preu de 3,90 euros des de la plataforma Lektu i llegir quan li vingui de gust, on li vingui de gust.

Si bé aquesta primera temptativa pren la forma de llibre digital, val a dir que la voluntat de l’Alícia Gili i SECC Edicions és seguir publicant aventures d’aquesta temàtica, ara en format paper (el proper títol, en prevenda fins el 10 de març, és Les cròniques del concili fetiller: Arcana).

Serà aquest l’inici d’un cicle a l’estil de la Dragonlance, però a la catalana?

Relats continguts en aquesta antologia:
“Impossibles”, d’Edgar Cotes ★★★
“…I justícia per a totes”, de Sergi G. Oset ★★★★
“Ainhara de les Terres Úniques”, de Ferran d’Armengol ★★★
“Arakar”, d’Alícia Gili ★★★★
“La carícia de la tinyosa”, de Sònia Boj ★★★
“La diadema de la Ginebreda”, de David Gòmez ★★★
“Onze”, d’Antoni Herrero ★★★
“No són d’aquí”, d’Edgar Cotes ★★★
“Llunes de Manganell”, d’Allan Lee ★★★
“La veu negra”, d’Alícia Gili ★★★

 

Troba el millor fantàstic en català a

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada