SOMNIS DE PENÈLOPE (2018) – Marta Silvestre

Autora: Marta Silvestre
Títol: Somnis de Penèlope
Editorial: Gregal
Any: 2018
Pàgines: 192
ISBN: 9788417660062
Valoració: ★★★

 

Sovint els llibres de literatura són simplement això, contenidors de textos amb una finalitat poètica del llenguatge. Per sort, vivim en una època on la creativitat va molt més enllà i ofereix materials com Somnis de Penèlope, que creua les fronteres d’allò que podem considerar simplement com a un llibreCertament, aquesta obra és un recull de relats, però a més, s’acompanya d’articles, d’il·lustracions i d’un CD per escoltar la música que l’autora relaciona amb els seus textos. Un treball interdisciplinari que motiva ja només d’entrada i que el fan una obra total.

El lector, el primer que s’adona, és que té al davant un recull de vint relats de curta extensió (a excepció de Bonança) escrits amb una prosa subtil i agradable, que esdevé poètica i suggerent. En alguns casos, com a Conjur a primer sol, aquesta qualitat poètica arriba a un nivell molt alt, per sobre de la resta de relats. El resultat d’aquesta escriptura és un seguit de sentències de gran càrrega emotiva:

I la vida segueix enmig del gaudi i l’entusiasme d’un llibre que no pots parar de llegir i alhora n’alenteixes la lectura dels darrers capítols per eixamplar el present i intentar desxifrar jeroglífics per subtils constel·lacions d’aire.

Ara bé, en algunes ocasions el flux de pensament poètic de les narracions fan perdre una mica el fil i cal llegir amb molta atenció per trobar la continuïtat de l’explicació, tot i que potser és això el que es pretén, ser més suggerent que narratiu.

La forma d’escriure és transversal a tots els relats, com també ho són un seguit de motius que s’hi aniran trobant a tot el recull: temes com la omnipresència de l’amor; les relacions entre els amants i la comunicació que s’estableix entre ells sense necessitat de parlar, simplement amb la presència; els viatges interestel·lars, al costat de la presència més local, del Baix Empordà de l’autora; el paper de la natura i la llum en aquestes relacions… I sempre amb el decorat d’un món deliciós, on la Terra ja no és l’únic planeta habitable i n’afloren altres amb qualitats positives per a les relacions amoroses (Serendip, Ophiusa…). I uns personatges, sovint arquetípics, que recorren moltes de les narracions i que se sumen a la resta de recursos per tal que el recull no sigui una simple addicció de relats, sinó que hi hagi un tot que en resulta.

Encara cal parlar d’alguns tòpics que també ressegueixen el conjunt de narracions i que es basen en el món clàssic. Els viatges a Ítaca (com a El planeta rosa), el retorn cap “a casa” per part de personatges que són Odisseus i també pacients Penèlopes, que no es conformen amb la simple espera i trenquen el seu destí, busquen la possibilitat de ser feliços en l’amor, en la nova situació amorosa que els toca viure. Motius existencials que marquen la literatura des del món clàssic, com també el Narcís de L’ombra. Silvestre els actualitza i els simples vaixells de rems es converteixen en futuristes naus espacials i profundes introspeccions psicològiques, alhora que s’analitzen les possibilitats del llenguatge en les relacions amoroses. Una autèntic cant a la tradició i a la modernitat, que el prologuista del llibre i capità de la nostra nau, El Biblionauta, Daniel Genís, descriu a la perfecció amb el conegut vers de J. V. Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell.”

I a més dels textos, ja s’ha dit, el recull s’acompanya d’altres materials i transcendeix artísticament: il·lustracions a gairebé cada relat a càrrec de Xevi Torroella, que com el text, tenen aquell punt de proper i inquietant. També un pròleg, suara esmentat, i un epíleg. Un CD amb cançons de cantants propers a l’autora i les lletres transcrites, que sempre és d’agrair. I també hi ha tot una miscel·lània d’articles de Silvestre sobre reflexions personals que completen aquest treball multidisciplinar i que es justifiquen per aquesta voluntat d’unió de materials, ja que són un apèndix que no necessiten els relats.

Cal celebrar doncs l’arribada d’una nova veu literària capaç de combinar tradició clàssica i la modernitat de la ciència-ficció amb un llenguatge poètic captivador, alhora que incideix en temes propis de la nostra societat que alguns anomenen postmoderna, sempre en positiu, l’existència i l’amor, malgrat tot, sempre és positiva. Suposo que això és el que persegueix Silvestre i que fins i tot és capaç de crear i definir el concepte: serendipitat.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada