EXPLORANT MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN: NOVES LECTURES (2018) – Diversos autors

RESSENYA

EXPLORANT MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN: NOVES LECTURES (2018) – Diversos autors

Interessantíssima aportació d’Orciny Press a l'”Any Pedrolo” amb aquest recull d’articles a propòsit de la feminitat i altres aspectes en el Mecanoscrit del segon origen. Coordina la professora Sara Martín.

Títol: Explorant Mecanoscrit del segon origen: Noves lectures
Autors: Diversos autors
Editorial: Orciny Press
Any: 2018
Pàgines: 200
ISBN: 9788494756573
L’has llegit?
Valora’l*:

1 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 5

Vots emesos: 1.
Mitjana: 4,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Hi ha diverses guies de lectura sobre Mecanoscrit del segon origen adreçades principalment als estudiants de secundària (ESO). Es trobava a faltar, no obstant això, un estudi acadèmic des d’una pluralitat de visions, i aquest és l’estudi que oferim aquí.

Tal dia com avui de fa un any, tenia lloc la Primera Convenció Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (la CatCon). Va ser l’excusa perquè la SCCFF donés el tret de sortida a l’Any Pedrolo, en commemoració del centenari del naixement de l’autor de (entre molts altres) Mecanoscrit del segon origen (1974), el llibre més llegit i segurament popular de les lletres catalanes. Una volta al sol més tard, i a punt de cloure’s aquest any dedicat a l’autor, qui més qui menys tothom n’ha parlat. Fins i tot nosaltres ens vam voler afegir a la festa i vam demanar a l’Antoni Munné-Jordà que ens escrivís un article en homenatge a Pedrolo, i el vam publicar en aquest web! Ara bé, estrictament en el terreny de la ciència-ficció, aquest 2018 no ha estat precisament gaire galdós.

Si el 2016 va ser l’any en què es va traduir Mecanoscrit del segon origen a l’anglès i l’any passat tant Orciny Press com Pagès editors van reeditar dues de les seves obres més destacables de gènere fantàstic (Procés de contradicció suficient i Introducció a l’ombra, respectivament), aquest tot feia pensar que seria apoteòsic i que podríem redescobrir, d’alguna manera nova i amena, el Pedrolo més fantàstic. Res més lluny de la veritat. Almenys fins ara, que és quan per fi arriba una bona nova pedroliana, en forma de llibre d’assaig: Explorant Mecanoscrit del segon origen: Noves lectures.

El llibre, que es presenta en societat demà mateix a l’Espai Contrabandos de Barcelona, amb la presència de la professora Sara Martín (que n’ha tingut cura de l’edició) i dels diversos autors, és, com indica el propi títol, un volum assagístic que explora les diverses possibilitats interpretatives de l’obra a partir d’una sèrie d’articles. Com a tal, no és un llibre homogeni, ni el lector té per què estar d’acord amb totes les tesis exposades, però sí que en conjunt representa un interessantíssima visió polièdrica de la masterpiece pedroliana que és capaç d’oferir encara avui (tants anys després de la publicació del llibre), opcions interpretatives sorprenents i atrevides. I ja només per això val la pena llegir-lo.

El llibre s’enceta, com és preceptiu en aquest tipus d’obra, amb una bona introducció de qui se n’ha encarregat de l’edició. En aquest cas, de la professora Sara Martín, que l’ha titulat “Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen i les paradoxes de la Literatura catalana”. Es tracta d’un exhaustiu repàs a la vida i obra de l’autor, amb una clara vocació reivindicativa, i que acaba posant èmfasi en l’obra objecte de l’anàlisi del volum. La literatura catalana n’és plena, de paradoxes. I si ens cenyim al cas concret de la ciència-ficció encara més. I Mecanoscrit no n’és l’excepció. És per això que fins i tot aquesta obra, a pesar del seu èxit incommensurable, ha d’ésser reivindicada encara avui dia. No únicament com una gran novel·la juvenil, que ja s’ha fet, sinó simplement com una gran novel·la.

Amb ploma ferma i una declarada intenció divulgativa, els sis autors participants en aquest volum ens ofereixen la seva particular lectura de Mecanoscrit.  Des dels ressons de la contracultura i la política dels anys 70 en el llibre, que ens ofereix en un extraordinari article inicial el professor de la Universitat de València Antoni Maestre Brotons, fins a la recepció actual del llibre a les aules de secundària, segons l’experiència d’Anna M. Moreno consignada en la seva tesi doctoral, passant per una comparativa (potser un pèl forçada en alguns punts) entre el llibre de Pedrolo i la pel·lícula dels germans Pastor Los últimos días, signada pel professor de la Universitat Rovira i Virgili Pere Gallardo, i tres articles que, des de diferents perspectives (de vegades absolutament oposades, com la que ofereixen Pedro Nilsson-Fernández i Isabel Santaulària) aprofundeixen en el controvertit tema del feminisme en l’obra. L’article de Sara Martín, “Educant Dídac: el nou pare de la humanitat i la fi del patriarcat a Mecanoscrit del segon origen“, un dels millors del recull, a parer meu, també toca el tema del paper femení en Pedrolo, però desplaça l’anàlisi cap a la figura masculina, sovint menystinguda a causa de la importància de l’Alba: en Dídac. És a través de l’estudi d’aquest personatge que la professora Martín parla de dos altres temes cabdals en Mecanoscrit: el missatge antipatriarcal i antiracista.

Pel que hem dit fins ara del llibre i per qui hi escriu, el lector podria pensar que és un llibre difícil, però cal assenyalar que és ben manifest en tots els treballs l’esforç divulgatiu dels autors. Lluny d’academicismes estèrils i de floritures incomprensibles, el llibre aposta per la sobrietat i la claredat d’idees. La qual cosa no juga en contra de la seva riquesa de matisos i qualitat! Així doncs, l’assaig ofereix realment el que promet: una sèrie de lectures diferents, rigoroses i noves sobre una obra a la qual s’han apropat al llarg dels anys milions de lectors, i a més a l’abast de tots aquests lectors, sigui quin sigui el seu bagatge.

Per tot això, des d’aquest espai no ens podem estar de felicitar la petita editorial Orciny Press per la tasca de ferm compromís amb la llengua i el gènere fantàstic que, una vegada més, demostra, i pel rigor amb què l’aborda. I és clar, tampoc volem, ni podem, deixar de recomanar-vos vivament que llegiu aquest llibre, el millor homenatge que s’haurà fet aquest Any Pedrolo al Pedrolo més fantàstic.

T’ha agaradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

1 Comment
Oldest
Newest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments
degema
degema
5 years ago

A Pedrolo mai se’l llegeix prou encara que se’l llegeixi massa! Felicitats a l’editorial. Que grans!!!