LES AVENTURES DEL BARÓ DE MÜNCHHAUSEN (1786) – Gottfried August Bürger

Autor: Gottfried August Bürger
Títol: Les aventures del baró de Münchhausen
Editorial: Males Herbes
Traductor: Joan Fontcuberta
Any: 2019 (1786)
Pàgines: 205
ISBN: 9788412070507
Valoració:
★★★★

Quan ens trobàvem encara a dos dies de camí del vaixell, vam veure tres persones penjades pels peus d’un arbre molt alt. Vaig voler assabentar-me de quin era el crim que havien comès per merèixer un càstig tan sever, i van dir-me que havien anat a l’estranger i que, quan van haver tornat a casa, van enganyar els amics descrivint-los llocs que mai no havien visitat i contant-los coses que mai no havien passat. Vaig trobar que el càstig era merescut, perquè el deure més sagrat d’un viatger és atenyir-se estrictament a la veritat.

Sempre he sentit predilecció pel fantàstic més clàssic i, precisament per això, sempre que puc em faig ressò a El Biblionauta de clàssics interessants que van apareixent, recuperats o traduïts per primer cop a la nostra llengua. És per això que avui em ve de gust parlar d'un dels últims llibres que han tret els amics de Males Herbes. Es tracta de Les aventures del baró de Münchhausen, una història que, qui més qui menys, tothom coneix, o sap de què va (i aquí molta culpa en deu tenir l'esbojarrada pel·lícula de Terry Gilliam). En canvi, però, ja no són tants els que s'han aproximat al llibre. I això que en català és un llibre que es pot trobar en llibreries, en diferents formats i de la mà d'editorials diverses, des de fa un munt d'anys. Ara bé, l'edició de Males Herbes es distingeix de la resta per molts motius i em sembla que es mereix una ressenya a part.

El primer que em ve al cap llegint Les aventures del baró de Münchhausen és una cita de Borges, que més o menys venia a dir que, avui dia, és una convenció de tot relat fantàstic començar dient que és real. I tot seguit advertia que el seu, de relat, n'era, de real, i engegava una història perfectament fantàstica. No és res nou. D'altres mestres del fantàstic com Poe o Lovecraft abans de l'argentí també havien camuflat les seves històries sota l'aparença de cròniques o diaris perfectament verídics per explicar-nos una història fabulosa fruit de les seves imaginacions desbocades. Les aventures del baró de Münchausen, també. És a dir, també és una història absolutament real i també és un llibre desbocadament fantàstic.

Hieronymus Carl Friedrich von Münchhausen, nascut l'11 de maig de 1720, fou un noble i narrador de contes fantàstics alemany perfectament real. Malgrat ser alemany, Münchhausen es va allistar a l'exèrcit rus i va participar en dues campanyes contra l'Imperi Otomà. En tornar a la seva llar, sembla que s'hauria dedicat a explicar amb gran èxit una gran quantitat d'històries impossibles ocorregudes durant aquells anys en què viatjà per Europa, històries que feia passar per certes. La seva fama de narrador de contes s'hauria estès llavors per tot Europa, fins al punt que diversos escriptors li haurien acabat atribuint tota mena d'històries fantàstiques, desmesurades i exagerades. De tal forma que s'hauria acabat convertint en tot un personatge literari, conegut senzillament amb el nom de "el Baró de Münchhausen".

La primera vegada que les seves aventures van veure la llum en forma de llibre va ser l'any 1781, de la mà d'un autor anònim. El primer autor conegut en fer-se ressò de les aventures del baró, i qui en el fons el condemnà a passar per un dels més grans mentiders de la història, fou Rudolf Erich Raspe, bibliotecari, científic i escriptor alemany que, no obstant això, va publicar el 1785 un Baron Münchhausen's Narrative of his Marvellous Travels and Campaigns in Russia en llengua anglesa. Pel que s'explica, Münchhausen no devia ser pas pitjor que d'altres soldats que explicaven fanfarronades increïbles en tornar de la guerra, però la casualitat, el fat o el que sigui, va voler que, en aquest cas i per a disgust de l'interfecte, la cosa prengués una volada realment inusitada i a partir de llavors el seu nom quedés indestriablement lligat a gestes tan hiperbòliques i extravagants com la que el feia viatjant a cavall d'una bala de canó, ballant a l'estómac d'una balena, cavalcant un cavall partit per la meitat o aquella que diu que el baró, trobant-se en dificultats en uns aiguamolls, on s'estava enfonsant amb el seu cavall, va aconseguir sortir-ne ell i cavall gràcies a què ell mateix es va estirar dels cabells cap amunt, aventura que hauria donat lloc al famós "trilema de Münchhausen", un terme filosòfic que designa la impossibilitat de provar cap veritat fins i tot en els camps de la lògica i la matemàtica.

Tot aquest devessall desmesurat de despropòsits encara es va popularitzar molt més quan poc després, el 1786, Gottfried August Bürger en traduí (i amplià amb noves peripècies) les aventures del baró narrades per Raspe a l'alemany sota el títol de Wunderbare Reisen zu Wasser und zu Lande: Feldzüge und lustige Abenteuer des Freiherrn von Münchhausen. Bürger va conferir al text un marcat to satíric, i l'hem de considerar el responsable de la seva immortalitat literària. Aquesta és segurament la versió més coneguda de les aventures del baró, i també la que l'any 1984 l'excel·lent traductor Joan Fontcuberta va traslladar al català per a La Magrana. Aquesta és, també, la versió que han recuperat a Males Herbes enguany, en una edició de luxe en tapa dura amb una fabulosa il·lustració a la portada obra de Toni Benages i amb una seixantena de reproduccions a l'interior dels gravats que va realitzar el 1854 el genial Gustave Doré per a la traducció francesa de Théophile Gautier fill.

El lector que hagi arribat fins aquí s'haurà adonat de la impressió magnífica que llibre i edició m'han causat i amb raó es demanarà, doncs, per què en la ressenya no li atorgo la cinquena estrella. És molt senzill: Les aventures del baró de Münchhausen és un llibre magnífic, però que per a gaudir-lo en la seva totalitat crec que és imprescindible que sigui contextualitzat. Jo mateix, en aquesta ressenya, ho he hagut de fer. Malauradament, l'edició manca d'un pròleg amb la biografia de l'autor (malgrat que és cert que al final figura una breu nota biogràfica), amb el detall de la gènesi de les diverses versions i, encara més important, amb una posada cara a cara del llibre i la seva època. No en va el baró ha estat titllat d'antiheroi i se l'ha comparat al propi don Quixot, pel que té d'atac a l'escepticisme i al racionalisme imperants en aquell moment a Europa i que impregnaven bona part de les manifestacions artístiques "serioses". També la figura de Gulliver (el viatge fantàstic del qual fou escrit 60 anys abans que la versió de Bürger del baró) ha estat posat per alguns com a font de les aventures del nostre llibre, la qual cosa l'incardina en una interessantíssima tradició literària, paròdica, de contraposició del real i el fantàstic (o del verídic i el fals) a la qual fa esment nombroses vegades el propi baró en el llibre, amb fina ironia.

En qualsevol cas, però, vull acabar la meva ressenya recomanant molt Les aventures del baró de Münchhausen a tots els nostres lectors, com no podria ser d'altra manera, ja que es tracta d'una oportunitat immillorable per a aquells que encara no ho hagin fet de llegir un llibre imprescindible i, per als que l'hagin llegit en alguna edició anterior, de fer-ho novament en una de magnífica i cuidadíssima (i dirigida a un públic adult), com no n'hi ha altra en la nostra llengua.

El poeta i dramaturg anglès John Gay va dir en una carta de 1726 a Jonathan Swift que el seu llibre era llegit des del Consell de ministres fins a la guarderia, per donar mostra de la universalitat del seu text. El mateix es podria dir de Les aventures del baró de Münchhausen. Així doncs, no tenim excusa per no llegir-lo, en un moment o altre de la nostra vida. Aquesta edició, però, fa que precisament ara en sigui un de ben propici.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada