A finals de 2019, l’Editorial Periscopi publicava, amb el bon ull que els caracteritza, El pes de la neu del quebequès Crhistian Guay-Poliquin que havia tingut un èxit de crítica i el suport dels lectors al seu país. Aquí també va ser ben rebut i de fet en vam parlar en aquestes pàgines, així com a l’estat de la ciència-ficció al Quebec. Amb motiu del Festival 42 de 2022, l’autor va visitar Barcelona i es va aprofitar per presentar la continuació d’aquella novel·la postapocalíptica titulada Les ombres fugaces, que de nou Periscopi ha editat amb una traducció de Marta Marfany, un valor segur.

Si bé Les ombres fugaces es concep com la continuació d’El pes de la neu, són dues obres independents, que es poden llegir per separat i que només comparteixen el personatge principal i el món que sorgeix després de la gran pana i que ha deixat tot el món sense energia i ha acabat amb la civilització tal i com s’entenia. El protagonista és el jove de qui no es diu el nom, recuperat ja dels problemes que el mantenien immòbil en una veranda, mantingut a contracor per la gent del poble que l’havia rescatat. En aquesta ocasió, no obstant, la novel·la comença amb moviment, amb el viatge a peu per trobar la seva família, en una aventura que ningú ha triat i que els ha tocat viure per força.

En aquest viatge, es troba un nen, l’Olio, i sense saber gairebé com, es posen a caminar junts, una adopció tàcita però on les dues bandes hi surten guanyant. Aquest passatges recorden molt La carretera de Cormac McCarthy: home i nen, viatge a través de les restes de la civilització d’un món postapocalíptic i l’amenaça d’uns perills ignots. Només que aquí sí que hi ha un objectiu, la família del protagonista.

I hi arriben, abans però, els hauran avisat que les aparences no són sempre la realitat. La família viu en una certa opulència, amb menjar, unes jerarquies i una mena de petita civilització que pot semblar una Arcàdia. I mentre el protagonista sembla encaixar-hi bé, el nen en posa a prova les costures a causa d’un esperit més rebel, alhora que són vistos com uns forasters en el si de la pròpia família. A més, aquesta societat ideal aviat mostra signes de cansament per culpa de la manca d’aliments, provocada per diversos motius, i l’amenaça creixent de gent que ronda el seu territori.

És per aquesta suma de motius que el protagonista decideix marxar-ne i anar cap a l’oest, a la recerca d’una altra terra promesa on es diu que hi ha llum, que la gran pana no va afectar, on la civilització és encara civilització. I evidentment s’emporta amb ell l’Olio, motiu i excusa per marxar. Així doncs, la novel·la retorna al camí, a les passes dels protagonistes que busquen el lloc on poden ser feliços, com si el passat preapocalíptic fos un món feliç. El que no saben és que el món que els ha tocat viure amaga molts perills i que la civilització, per més crítiques que se li puguin fer, sempre és millor que viure en una mena d’anarquia salvatge.

El final, serà una mescla de tots aquests temes, amb grans dosis de lirisme que per un costat es llegeix amb l’avidesa de voler-ne saber el final i alhora mereix una lectura pausada i atenta per copsar-ne tots els matisos. L’estructura narrativa del final, amb fragments cada vegada més curts, aporta aquesta situació de voler fer-la ràpid i fa notar aquesta intensitat. No en va, la novel·la està escrita amb un to bastant optimista per narrar situacions que no ho són gens. S’hi troben descripcions delicades i molt bones ambientacions que mostren el control de llenguatge per part de l’autor i que ja ho havia mostrat a la primera novel·la, llavors, fins i tot, amb molt més de lirisme que no pas aquí. També noteu com la novel·la està escrita amb primera persona i què passa al final i potser us haureu de qüestionar el final i sobretot el futur del protagonista.

L’Editorial Periscopi, amb el bon ull que els caracteritza, suposo que ens mantindrà al cas de l’evolució de Christian Guay-Poliquin, tant si es decideix per continuar les històries del protagonista com per obrir nous camins. El nostre paper com a lectors serà estar atents a les informacions que puguin arribar d’ell o de la literatura que representa.