RESSENYA
FÒRVID (2021) - Elena Bartomeu
Horror sinestèstic en aquesta novedosa, i alhora familiar, proposta novel·lesca de Males Herbes.
Tots tenim fantasmes amagats a les ombres i els silencis. Ens assetgen quan estem a soles, quan ens pesa el dolor com un roc encallat a la boca de l’estómac. I què és la soledat si no una arma de doble tall? Per una banda ens hi refugiem per pair la ferida i que no ens tornin a fer mal. Per altra, la pèrdua de lligams ens pot alienar completament del món real i fer-nos caure a l’abisme de la nostra ment. En aquest llibre coneixerem la soledat de l’Isis, el personatge complex i profund que dibuixa Elena Bartomeu com a protagonista de Fòrvid. I l’acompanyarem en l’escapada-refugi que la posarà en contacte amb els monstres ancestrals que travessen la seva genealogia.
L’Isis arriba a una torre familiar que ha heretat per caramboles del destí. Així pretén deixondir-se de l’entumiment on s’ha vist abocada després de perdre la feina. Però el que comença com una escapada puntual al paradís de la desconnexió (que els urbanites associem a la ruralitat), poc a poc es converteix en una opció de vida. Allà coneix en Cisco, l’home major que treballa els camps de la finca, i hi estableix una amistat senzilla i profunda que l’arrela a la realitat. I de la mà de’n Cisco arriba en Pié, un dels temporers que treballa per a ell i que no acaba de ser el que sembla. A més a més, només arribar l’Isis s’assabenta que, de la casa, se’n diu que està encantada. I aviat descobreix que, realment, a la finca hi ocorren fets difícils d’explicar.
La premisa argumental pot semblar que ja l’hem sentit alguna vegada, però d’un punt de partida més o menys clàssic Bartomeu desenvolupa una història i uns personatges difícils d’oblidar. I tot i així, no és això el que otorga a Fòrvid la potència que conté. No és tant el que s’explica (que també), si no com ho explica. Hi ha quelcom d’inusual en la prosa d’Elena Bartomeu. Sembla esquerpa per la seva brevetat i la duresa dels paisatges, però realment és suau; passa com una brisa. A través de passatges que quasi pots palpar amb les mans, el relat de Fòrvid es va desembolcallant al voltant del receptor en una experiència més enllà de la lectura. És una narració envolvent, un relat en Dolby Surround 7.1 que t’agafa a coll i et va transportant, pàgina rere pàgina.
A través d’aquest estil sensorial, l’autora ens planta en un paisatge ple de terra i pols per explicar-nos una història de fantasmes des de l’interior de la ferida. Però no us imagineu una història visceral o punyent, un vòmit emocional i hostil amb el lector. El dolor de l’Isis duu sordina. I en aquest espai sonor i liminal és on es desplega allò sobrenatural que atrapa als personatges i els transforma. Fòrvid es construeix lentament, al temps precís d’una tarda de diumenge a la Franja de Ponent, melós com una migdiada, incòmode com el malson que oblides però t’ha quedat al cos.
I el gran encert d’aquest estil és que no va deslligat del contingut. L’element sobrenatural, extraordinari, no-mimètic (costa de determinar, podríem dir-ne realisme estrany, realisme màgic?) té a veure en la seva totalitat amb els sentits. La sinestèsia passa del camp de la percepció al camp de la realitat. Si els sentits son allò en què ens recolzem quan necessitem recopilar informació per enviar al cervell i que aquest, a través del pensament, reconstrueixi el sentit de la realitat, què passa quan els sentits i la resta de camí fins a la reconstrucció queda desgavellat? Quin món ens queda? Què pertany a la realitat? Psicodèlic a la seva manera, Fòrvid no és només una història sinó una nova finestra-prisme des de la qual percebre el món.
Així doncs, Fòrvid és fresc, novedós, diferent i estrany en l’estil i l’aproximació al sobrenatural. Alhora, la història és senzilla, reconeixible, de manera que podem encaixar més fàcilment la complexitat de la proposta. I com a colofó, o potser com a germen inicial (perquè els bons llibres són ouroboros en essència, on no podries dir quina és la causa i quina la conseqüència de les decisions de l’autora) el viatge transformatiu de l’Isis, que no ocorre en estadis esglaonats, obvis i conseqüents sinó que, igual que a la vida real, s’assemblen més a tempestes de sorra que travesses i de les quals surts canviat. Habitant la contradicció de ser poc convencional i alhora familiar, Fòrvid és una experiència que val la pena viure.
EL + NOU
La ciència ficció al Japó: Com imaginar el futur després del desastre
L’evolució de la ciència-ficció francesa (II): de la dècada de 1950 al present [per Manuela Mohr]
L’evolució de la ciència-ficció francesa (I): del segle XIX a la dècada de 1940 [per Manuela Mohr]
L’estructura de les revolucions àrabs de la CF: una guia per a principiants [per Emad El-Din Aysha]
T’ha agradat? Comparteix:
També et pot interessar…