Ah! Quin goig obrir un llibre i sentir-se com a casa. Si hagués de triar una estampa sensorial per a equiparar-la amb llegir El castell ambulant, seria la de asseure’s en una butaca toveta i suau. Al davant, una llar de foc on s’hi estan torrant un parell de llesques de pa de pagès, i una tassa de tè amb llet a la tauleta del costat. Sobre els genolls, un llibre de la vostra elecció. La pluja repicant contra els vidres. I és que el llibre de Diana Wynne Jones és una lectura reconfortant i càlida. Però compte! Que això no ens faci creure que és buida o ingènua. Lluny de tot això, la novel·la de Jones és una reformulació d’algun dels clitxés de la fantasia que la converteixen en un clàssic enginyós, tendre i divertit.

La novel·la ens relata la història de Sophie Hatter, una noieta que viu a Mercat Estellat i que es tracta de la més gran de tres germanes. Aquesta raó la duu a la convicció que mai no li passarà res d’extraordinari: tothom sap que a les històries qui aconsegueix la gran recompensa és sempre el fill petit. Però això canvia en el moment en què la Bruixa de l’Ermot apareix a la seva botiga i li llança un conjur: la Sophie, sense saber per què o com ha fet emprenyar a la Bruixa, es veu convertida en una velleta de vuitanta anys.

Sorpresa i sense saber què fer amb aquest nou estat, decideix marxar de la ciutat i buscar una solució a aquesta nova situació. Després de tot un dia caminant per allunyar-se de Mercat Estellat, la Sophie troba un enorme castell que es mou, i decideix entrar-hi per a passar la nit. Així es com entra a les vides d’en Calcifer, en Michael i en Howl, que es convertiran en els seus companys i amics i que, sense saber que la Sophie és víctima d’un conjur, transformaran la seva vida.

És curiosa com funciona l’estructura d’aquest llibre de fantasia. Amb dues premises molt bàsiques que funcionen sobre el mecanisme del secret, Wynne Jones articula un interès subjacent però que no és obvi ni es troba en l’objectiu directe dels personatges. Per una banda, la Sophie no pot dir que es troba sota un conjur, per tant no pot demanar al mag Howl que l’ajudi. I per altra, Calcifer i Howl estan lligats per un contracte que tampoc es pot verbalitzar, però que si la Sophie ajuda a trencar, Calcifer l’alliberarà del conjur que l’atenalla.

Així doncs, els dos objectius que mouen el llibre no poden ser perseguits de manera directa o conscient. Aquesta estructura capgira totalment la forma clàssica dels contes i històries d’aventures fantàstiques: si en aquestes normalment hi ha una missió a acomplir (un tresor a recuperar, un malvat a qui anhiquilar per fer tornar la pau), aquí és tot al contrari. Això deixa als personatges en un “a veure què em depara la vida” que fa avançar l’aventura de manera fluida i quotidiana, i que no posa el focus en heroicitats i accions grandiloqüents, sino en la convivència, en el dia a dia i en l’acompanyar-se en les necessitats de cada moment.

També trobem una transformació dels rols clàssics dels personatges de fantasia: la protagonista, per exemple, és una dona vella. Tot i que dins d’aquesta dona vella hi ha la jove Sophie, això no és un conflicte en cap moment. La Sophie, d’alguna manera, accepta ràpidament la seva condició de dona gran. I això és revolucionari i transformador pel que fa als missatges que rebem de manera habitual en els grans discursos normatius: vivim en una societat que rebutja la vellesa i que l’aparta. Aquí, però, s’abraça i no es tracta amb condescendència, es normalitza i s’explora com una dona vella es relaciona amb el seu entorn.

En tota l’obra hi ha una gran presència de personatges femenins, poderosos, polièdrics i de diferents edats. I això és important sobretot en referència a en Howl. Aquest personatge és un mag poderós, però fatxenda, mandrós, poruc i, sobretot, seductor. En comptes de veure’s aquest últim tret com una cosa que li dona valor, la lectura que se’n fa és negativa: la Sophie pateix ràpidament per si una de les seves germanes se n’enamora. I també és curiós i divertit com en Michael explica que, qui sol venir a demanar explicacions pels cors trencats de les jovenetes, són les tietes, “les més temibles de totes”. L’ingeni i l’humor de Diana Wynne Jones fa que les lectures mordaces de gènere i de classe que el llibre conté entrin fàcilment, com ho fa per exemple l’escriptura de Pratchett.

Així doncs, el món que construeix Diana Wynne Jones, però sobretot aquells que l’habiten, és el que fa de la novel·la quelcom tan únic. Sophie, Howl, Calcifer, Michael, la Bruixa de l’Ermot, la professora Angorian… tots son personatges plens de clarobscurs que configuren una xarxa de relacions plenes de màgia, de confusions, de contradiccions, de voluntats amagades, d’estels fugaços i de focs que parlen… A El castell ambulant hi trobem la màgia des de la quotidianitat d’un comerç, des de l’ajuda a qui la necessita de la manera més mundana, però també la màgia involuntària, la màgia de la voluntat i els desitjos.

En un desplegament imaginatiu formidable, cada situació que Wynne Jones planteja conté tendresa, humor i bonhomia, amb un ús del vocabulari molt ric. Aquest fet brilla encara més sota la ploma experta de Bel Olid, traductori habitual de Raig Verd, que torna a desplegar aquí un català sumptuós que ens fa volar a través de les pàgines. La riquesa de vocabulari també situa la història en un temps concret, el temps dels contes, que no és el nostre present (i per tant permet alguns arcaicismes) però alhora proper i quotidià, i Olid captura perfectament i el trasllada a la nostra llengua.

Així doncs, sens dubte El castell ambulant és un llibre de lectura obligatòria per a amants del fantàstic. Una perspectiva fresca, divertida, intel·ligent, atemporal sobre els trops del gènere del conte de fades i la fantasia màgica. A més, en aquesta edició comptem amb algunes il·lustracions de Marina Vidal, que capturen l’essència del llibre d’una manera preciosa i ens fan endinsar-nos més en la seva màgia. Ideal per a joves lectoris, i també per als qui estem més granadets, El castell ambulant és un llibre ple d’il·lusió i serenitat, per recuperar la fe en la humanitat.