El futur ja és aquí; i és bàrbar

OPINIÓ

El futur ja és aquí; i és bàrbar

Nova lectura del clàssic de ciència-ficció juvenil de Montserrat Julió, amb una perspectiva actual i postpandèmica.

Professor i escriptor

Hi ha biografies que semblen inventades; i no només això, sinó que semblen pròpies de relats inversemblants, aquells on el principi “embolica que fa fort” es converteix en el veritable motor narratiu. Això ens passaria si imaginéssim una novel·la on la protagonista fos una nena d’origen obrer que, l’any 1939, fuig a l’exili en acabar la guerra civil, que és internada en un camp de refugiats al sud de França, i més  tard, amb la seva família, s’embarca al Winnipeg i arriba a Xile; que allà estudia art dramàtic i fa amistat amb el col·lectiu de catalans exiliats i també amb Neruda i Gabriela Mistral, que torna a Espanya anys després i fa carrera d’actriu al cinema, la televisió i al teatre i participa tant en espanyolades com en obres de prestigi, que es fa famosa al cèlebre Estudio 1 o a l’espai estrella dels vespres de TVE que es deia Novela, que dirigeix posades en escena o fins i tot participa en superproduccions com Robin i Mariam —amb Sean Cornery i Audrey Hepburn!— o fa de secundària en una pel·lícula de Jackie Chang. Si creéssim aquesta ficció, amb  aquesta barreja d’elements, només ens faltaria dir que la protagonista de la narració, a més, era escriptora en llengua catalana, i que publicava ciència-ficció per a joves  el novembre de 1975, quan moria el dictador Franco. Tot plegat ens semblaria poc creïble, gairebé un disbarat, si no fos perquè aquesta és la breu biografia de la Montserrat Julió, l’autora de les Memòries d’un futur barbar.

D’aquesta autora i de la seva novel·la ja n’ha parlat, en alguna ocasió, El Biblionauta, com no podia ser d’una altra manera, però si avui la portem novament al nostre portal de referència és perquè esdevé una fita més en el nostre recorregut per la literatura juvenil catalana de la segona meitat del segle XX, on la ciència-ficció va esdevenir un camp sorprenentment fèrtil que va ser conreat per un bon nombre d’autors; potser la literatura més acadèmica mirava amb cert desdeny aquest gènere, però és indubtable que en el territori de la literatura per a joves els fruits van ser rellevants.

Memòries d’un futur barbar situa l’acció l’any 2023, en un món devastat i en descomposició, on la impossibilitat dels mamífers d’engendrar nova vida ha dut la humanitat a la seva inevitable extinció. Des del present narratiu, el protagonista, Joan Garriga, metge, evoca com cinquanta anys abans, a la Barcelona del tardofranquisme, ell va viure el començament d’aquest esdeveniment en primera línia, ja que treballava en una maternitat; allà van ser conscients, abans que ningú, de l’absència de parts, i de com començava un camí no gaire llarg que hauria de culminar quan morís el darrer humà nascut.

El llibre es va publicar com a número 25 de la col·lecció El trapezi, de la què ja hem parlat en alguna altra ocasió, un projecte que volia propiciar una nova manera d’enfocar la lectura per als joves: La joventut reclama una literatura d’avui, moderna i adequada als nostres temps, deia a les solapes dels volums que s’hi publicaven; de forma significativa cal destacar que el número 24 d’El trapezi va ser Mecanoscrit del segon origen; la consciència de finitud de la vida humana en temps de Guerra Freda i d’amenaça permanent de cataclisme nuclear, empeltava les ficcions de manera inquietant.

La novel·la de Julió ha aguantat amb fermesa el pas del temps, i bona mostra d’això és que es va reeditar el 2006 en la col·lecció de Ciéncia-ficció de Pagès Editors. El retrat d’un món en extinció, que s’esllangueix inexorablement, i el contrast amb l’agitació que viu la humanitat quan sap que té data de caducitat, crea una tensió vibrant que arrossega el lector i el du a reflexionar sobre la societat en què viu actualment, a les portes d’un col·lapse global i que no s’allunya gaire del que va imaginar l’autora. El ritme està ben trenat i el drama del protagonista, que al principi no pot dir la veritat tot i veure com s’esmicola el seu univers més proper, dibuixat amb eficàcia. El fet que, ja a la vellesa, el personatge vulgui deixar testimoni del que va ser la raça humana, tot i saber que ningú no llegirà els seus escrits, té una fortalesa mes que notable.

Per altra banda, les escenes ambientades als anys setanta, a més d’esdevenir un suggerent fons documental de la vida en aquells temps remots —magnífica la descripció d’una vetllada a la llegendària Bocaccio, temple de la gauche divine barcelonina—,  estan farcides d’un seguit de reflexions que, des de la perspectiva històrica actual, esdevenen especialment suggerents. En aquest món condemnat, els dirigents del país decideixen delegar la gestió governamental a un ordinador importat dels Estats Units; en una curiosa distopia, el franquisme abdica del poder i el cedeix a una màquina que, durant uns anys, instaurarà un règim democràtic i just, davant la indignació dels tradicionalistes. En aquest món feliç que durarà un període breu —aquell que es podrà viure sense que l’absència de natalitat esdevingui encara dramàtica—, Julió fantasieja amb una societat on s’aboleix la pena de mort, s’autoritzen tots els partits polítics, es separa Església i Estat, es legalitza l’avortament, es prohibeixen les curses de braus, es permet el divorci, s’implanta l’ensenyament públic, gratuït i de qualitat, es desenvolupa una política mediambiental, es potencia la cultura….

Quan el dictador estava morint i s’albirava un nou ordre polític i social, Julió va imaginar un país que trencava amb les dinàmiques reaccionàries i que es modernitzava, un país que no seria gaire diferent al que hem viscut en els darrers decennis. Un país, i una humanitat que, després d’aquest parèntesi, s’abocava inevitablement a l’extinció. Els joves de la transició van poder llegir aquest llibre que oferia quelcom de visionari sobre el futur imminent i, si més no, concebia un breu període de desenvolupament i justícia: els joves pandemials d’avui poden descobrir una inquietant i torbadora mirada sobre el seu passat i, alhora, dibuixar un enorme interrogant sobre el seu futur. Un futur bàrbar.

T’ha agradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments