NENS DE LLET (2016) – Damià Bardera

RESSENYA

NENS DE LLET (2016) – Damià Bardera

Fantàstic que transcendeix l’ultralocal.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print
Autor: Damià Bardera
Títol: Nens de llet
Editorial: El cep i la nansa
Any: 2016
Pàgines: 108
ISBN: 978-84-945624-7-1
L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Damià Barera és un artesà d’un tipus de conte no massa habitual actualment, allunyat del concepte clàssic que molts tenim al cap, i que neix de les entranyes humanes, de la seva inspecció i reordenació. Són creacions totalment despullades de complexos i prejudicis que ens conviden a gronxar-nos en una deliciosa oscil·lació entre el detall més pertorbador i el fet més entranyable. És ben bé com si els personatges de Freaks, el magnífic film de Tod Browning, s’asseguessin amb nosaltres a la vora del foc per explicar-nos estranyes i fantàstiques vivències personals del tot colpidores. Doncs escoltem-los! Llegim-los!

Nens de llet, sisè llibre de contes de Damià Bardera, filòsof i prolífic escriptor disfressat de professor, ens parla de l’absència d’alguna cosa, de l’orfandat de la condició humana, i com és possible, malgrat això, (sobre)viure feliçment. Són, la majoria dels seus protagonistes, nens mutilats físicament o emocionalment, embolcallats d’una nihilista i mordaç naturalitat que ja és element indissociable de l’imaginari de l’autor. Més enllà d’allò grotesc o anormal que els caracteritza, s’erigeixen com una mena d’antiherois que superen, a la seva manera, limitacions congènites o adquirides per assolir la seva pròpia felicitat. I per fer-ho, a més, Bardera no se n’està de regirar contes i llegendes clàssiques amb certa voluntat paròdica, amb mala llet; la caputxeta, la ventafocs, la noia de la corba… Amb aquests personatges tan peculiars i les seves vivències, se’ns desmunta la lògica natural de les coses per, a partir del fet absurd i surrealista, replantejar-nos tant les nostres pròpies conductes morals com el significat de la felicitat individual. I no hauria de ser una mica això, de fet, el viatge de la nostra vida?

En definitiva, una obra breu en allò material, de cent pàgines i escaig, però amb tanta profunditat i reflexió entre les seves paraules que un cop ja ets ostatge de la seva lectura, és impossible no aturar-te a rellegir i repensar tot allò que estàs assimilant. Per acabar-ho d’adobar, molts relats resten oberts, com suspesos en una idea, en un estat d’ànim, o en un record, on el lector ha d’acabar de dir la seva, de tancar-lo. Si s’atreveix, és clar. Poques obres aconsegueixen segrestar-te d’aquesta manera, implicar-te a aquest nivell, fet que converteix els Nens de llet de Damià Bardera en una obra extremadament moderna, existencialment imprescindible, prologada, a més, pel recent Premi Ictineu 2016, l’inefable Antoni Munné-Jordà. D’obligada lectura.

EL + NOU

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agaradat? Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.