SOMIA PHILIP MARLOWE AMB XAIS ELÈCTRICS? (2021) – diversos autors

RESSENYA

SOMIA PHILIP MARLOWE AMB XAIS ELÈCTRICS? (2021) - diversos autors

Un curiós exercici d’hibridació entre dos gèneres que s’entenen força bé.

Autor: Diversos autors
Títol: Somia Philip Marlowe xais elèctrics?
Editorial: Alrevés
Any: 2021
Pàgines: 364
ISBN: 978-84-18584-14-5
L’has llegit?
Valora’l*:

22 votes, average: 3,32 out of 522 votes, average: 3,32 out of 522 votes, average: 3,32 out of 522 votes, average: 3,32 out of 522 votes, average: 3,32 out of 5

Vots emesos: 22.
Mitjana: 3,32 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Les etiquetes existeixen per poder jugar amb elles, amb les fronteres que marquen, per així poder trencar-les i deixar que es barregin els gèneres. Això és el que proposa Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? Distopies criminals en temps de pandèmia, l’antologia que publica l’editorial Alrevés a la seva col·lecció crims.cat: una hibridació entre la ciència-ficció i la novel·la negra, dos gèneres que saben com observar la realitat i com portar-la sempre una mica més enllà per fer-nos reflexionar. Com el seu títol ens indica, estem davant d’un homenatge a Philip K. Dick i el seu Somien els androides amb xais elèctrics?, però també a Raymond Chandler i el seu mític Philip Marlowe. Per portar a terme aquest homenatge, Teresa Solana i Àlex Martín Escribà, els encarregats de l’edició, van demanar a una sèrie d’autors que escrivissin un relat de ciència-ficció on hi hagués una trama criminal, detectivesca o relacionada amb el gènere de la novel·la negra. Com passa sempre a una antologia, cada autor i cada autora experimenta amb el gènere des dels seu univers creatiu i des de les seves referències, però és curiós veure com tots, amb les seves peculiaritats i diferències, van optar per retratar un futur que podria entrar dins del concepte de la distopia en un sentit ampli. Per això el llibre té com a subtítol «Distopies criminals en temps de pandèmia».

Entre els relats que omplen aquestes pàgines trobem futurs marcats per temes que coneixem força bé: el canvi climàtic, els virus, la pandèmia, el confinament, la salut mental… Però aquests futurs també estan marcats per la tecnologia, per les grans corporacions, pel control i la vigilància, per la pèrdua de drets… La gràcia és descobrir com aquests paisatges serveixen per emmarcar la història que ens ofereixen els autors, perquè hi ha qui ho fa des de la foscor, des d’un ambient que s’acosta quasi al cyberpunk, i hi ha qui ho fa des de l’humor, des d’un esperit d’homenatge divertit, de picada d’ullet als diferents gèneres. En alguns casos destaca més la ciència-ficció, en d’altres la part més criminal i d’investigació, però al final, tots ells exploren la naturalesa humana. 

El primer relat que trobem és “Redempció”, de Jordi de Manuel. L’autor ens situa a la presó de Lledoners II, l’any 2038, on un advocat s’entrevista amb un reclús, que té clar que no durarà gaire a la presó. Anys més tard, a finals de maig del 2049, la inspectora Lídia Sànchez, a qui li queden tres mesos per jubilar-se, descobreix uns crims estranys que la portaran a investigar no només una sèrie de morts violentes, sinó a preguntar-se si existeix algun element biològic que explicar com es desperten els instints criminals.

El segon relat és “La secció 42”, i el signa Teresa Solana. Si al relat de Jordi de Manuel la Barcelona del futur era el marc geogràfic de la trama, aquí la ciutat i el futur imaginat per Solana potser tenen més presència. Estem a una ciutat on el canvi climàtic ha canviat l’skyline de la costa, on els carrers, sempre vigilats, ja no estan plens de turistes, sinó de macrobars i naus industrials on es fabrica la roba low cost. En aquest marc, Teresa Solana ens proposa una història que juga amb l’espionatge, els hackers i els secrets que amaguen els poderosos.

El punt d’humor càustic el trobem al relat “Marxa nupcial en la societat postindustrial (un culebrot musical)”, de Max Besora. El relat ens porta fins l’any 2086. La Terra «s’ha convertit en un forat irrespirable ple de virus mortals i amb uns nivells de contaminació altíssims», i la gent que hi viu ha perdut tots els drets i llibertats civils. Max Besora utilitza l’humor i la paròdia per parlar de la censura, de les societats cada cop més restrictives i vigilades, on tot està prohibit. A més de signar aquest conte, el propi Max Besora, aka Betsy de Vós, és l’encarregat dels dibuixos que acompanyen els relats.

En Salvador Macip ens ofereix al seu “Crim (quasi) perfecte” un curiós homenatge a Edgar Allan Poe. El món que proposa Macip és un món post-CP, és a dir, després del Confinament Permanent; és un futur ple de desigualtats, on els homicidis dels últims anys només han pogut ser violència domèstica, perquè si no pots sortir de casa, qui més et pot matar si no és qui conviu amb tu? Però, què passa quan apareixen dues dones mortes i la casa està tancada?

“Els crims del núvol”, escrit per Margarida Arizeta, ens presenta a la Clàudia_FC_314_A-23, una exploradora de material virtual que té una feina minuciosa però monòtona que no li agrada gaire. Som a l’Era Segura i ella es dedica a navegar per núvols de memòria. El retrat del món laboral que fa Aritzeta és força esgarrifós, perquè sembla que hagi portat a l’extrem aquest punt d’explotació voluntària que diuen que hem adoptat actualment. Així com a l’Era del Caos hi havia qui explicava històries, aquí hi ha qui fabrica somnis. I els somnis poden ser perillosos…

AmbExtremistes”, Andreu Martín ens presenta un món força distòpic, una societat completament vigilada on tothom està connectat a la xarxa. En aquest món tan controlat, una família vol fugir per trobar una altra mena de món, un món lliure. La sensació de vigilància que proposa Martín té un punt de tensió ben aconseguit, però el que potser és més interessant del relat és veure com els missatges que rebem, la informació que se’ns dona, pot arribar a perfilar i dissenyar el nostre pensament, la nostra percepció de la realitat.

En Llort proposa, a “Black & Deckard”, un relat que és un joc i un homenatge. El seu és un futur on «la barreja de tons de pell i de trets facials, amb l’afegit dels tatuatges, havia convergit en un magma de rostres, epidermis i constitucions força similars entre sí». I en aquest futur, en Deckard i en Black han de recuperar un paquet. Mentre els seguim en el seu viatge, podem anar jugant a trobar totes les referències a llibres, sèries i pel·lícules del gènere que en Llort ha anat exposant.

Amb el relat “Un camp de golf a la Lluna”, en Jordi Nopca fa una crítica al poder polític i econòmic. Ja fa algunes dècades que les vacances galàctiques s’han posat de moda, es colonitzen planetes i es fan camps de golf… a la Lluna. La Carla, la protagonista, és una fotògrafa que viatja a la Lluna per fer el reportatge d’una reunió amb el president dels Estats Units. Però les coses no surten com tothom esperava.

El relat d’Anna Maria Villalonga, “Brigada AS”, planteja un futur marcat pels suïcidis. La protagonista formava part de la Brigada AS, és a dir, la brigada anti-suïcidi. Però ara ha de fugir. Com si fos una mena de diari, l’Úrsula intenta exposar tot el que ha passat, el que ha descobert. Quan va començar el confinament, la gent deia que sortiríem millor, que tot aniria bé. El relat de Villalonga sembla disposat a recordar-nos que no és veritat, que malgrat les crisis, la gent no canvia i que l’odi que mou a uns quants pot aprofitar qualsevol situació per obrir-se camí.

Carme Torras ens porta a la Barcelona de 2070 amb “Traficants d’intel·ligència”. Una ciutat on quasi ningú camina pels carrers, plens de ferralla i brutícia, i on els robots i els humans conviuen. El Roger, el CEO fundador de ROButopIA, investiga una fuita d’informació. Espionatge industrial, codis encriptats, missatges que desapareixen i la recerca d’una intel·ligència no humana són alguns dels elements que ens acompanyen per la xarxa que ha teixit Carme Torras.

Tanca el recull el relat de Marc Pastor, “Cita a Chunking Mansions”. Aquí coneixerem a Jimmy Lan, un policia de trànsit de Hong Kong que es veurà atrapat per un misteri que va molt més enllà del que ell hauria pogut imaginar. I com comença aquest misteri? Amb una dona, una dona fascinant que li demanarà un favor que ho canviarà tot. El món que imagina Pastor també està marcat per la vigilància i el control, però trobem altres elements de ciència-ficció que van esquitxant la història i que ens deixen amb ganes de descobrir què passa després.

Com es pot comprovar, cada autor i cada autora ha barrejat els elements seguint el seu propi estil, el seu propi univers literari, i això fa que tots els contes siguin força diferents i, alhora, respirin una atmosfera similar. Una antologia que ens convida a imaginar futurs possibles, però també  hibridacions possibles que busquen ampliar les fronteres dels gèneres.

T’ha agradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

També et pot interessar…

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments