FRIDAY BLACK (2021) – Nana Kwame Adjei-Brenyah

RESSENYA

FRIDAY BLACK (2021) - Nana Kwame Adjei-Brenyah

Estem davant d’un dels llibres de gènere més rellevant dels últims anys?

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print
Autor: Nana Kwame Adjei-Brenyah
Títol: Friday Black (Friday Black)
Editorial: Editorial Empúries
Any: 2021 (2018)
Traductor: Ferran Ràfols Gesa
Pàgines: 247
ISBN: 9788417879907
L’has llegit?
Valora’l*:

1 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 5

Vots emesos: 1.
Mitjana: 4,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

L’Emmannuel va aprendre els fonaments de la negritud abans de saber fer divisions de més d’una xifra: somriure quan estava enfadat xiuixiuejar quan volia cridar.

Si acceptem que la ciència ficció és, entre altres coses, una eina literària, estarem d’acord que una de les feines que afronta especialment bé és la crítica, o anàlisi, de la nostra societat. La història del gènere en va plena, d’obres que ens han ajudat a entendre, o com a mínim han denunciat, situacions que van —per posar només un parell d’exemples— des dels totalitarismes fins a les diferències entre homes i dones. És evident que això es pot fer des de qualsevol altre gènere, però l’efecte de distànciament cognitiu (el famós “cognitive strangement” proposat pel teòric del gènere Darko Suvin) que caracteritza la ciència ficció permet subratllar qüestions que en altres gèneres podria ser més artificial posar en primer terme. Permet, suposo, una vivència lectora més fluïda de la inversemblança (això m’ho podeu discutir tant com vulgueu). La majoria de relats que ens presenta Nana Kwame Adjei-Brenyah a aquest fantàstic Friday Black formen part d’aquest tipus ciència ficció, i entre els seus centres d’interès destaquen el racisme (concretament, la vivència del racisme més o menys inherent a moltes estructures de la societat occidental des del punt de vista dels ciutadans de raça negra) i l’absurditat del consumisme. No tots els relats són ciència ficció, ni tan sols tots són literatura fantàstica (la majoria sí), però gosaria dir que tots ells fan servir tècniques habituals en aquest gènere per a distorsionar o reformular la realitat, modular la veu dels narradors, inventar estructures o hàbits socials… sovint, al servei d’una sàtira ferotge.

El volum conté dotze relats de temàtiques relacionades però una diversitat de registres (i de recursos mobilitzats per executar-los) considerable, tot i la repetició d’escenari i intenció a “Friday Black”, “Com es ven una jaqueta (explicat pel Rei del Gel)”, i “Comerç minorista”. Tots tres relats formen una mena de trilogia satírica, més aviat fosca, sobre els comportaments menys afalagadors que el consumisme és capaç de provocar. Com succeeix amb molts dels textos recollits al llibre, tots tres relats demanen complicitat per part del lector, que ha d’entrar en un joc en què es busca més la caricatura que la versemblança. També apareix un altre dels trets comuns de moltes de les propostes: una intenció poc dissimulada que es converteix en escenari per a unes construccions dels personatges plenes de contradiccions (buscades) i àrees grises. És una combinació estranya; la majoria dels relats són totalment transparents pel que fa al missatge que volen explorar —pel que fa a la valoració que en fa l’autor, fins i tot—, desprovistes de subtilesa d’una manera probablement molt deliberada, però el comportament dels personatges planteja preguntes sense donar gaires respostes. L’autor domina perfectament l’art del desenllaç i sap tancar (també obrir) els seus relats de forma oberta i corprenedora. Aquests tres relats, i molt dels altres, tenen més lectures del que pugui semblar en un primer moment.

Els relats més propers a la ciència ficció són, senzillament, magistrals, i tant per temàtica com per esperit, alguns els posaria al nivell d’autors contemporanis com en Ken Liu o en Ted Chiang. En ocasions, per sobre. Per mi, dos dels millors textos són “L’era” i “Més enllà de la fogonada”. El primer es pot llegir com un cosí no molt llunyà del Fahrenheit  451 de Ray Bradbury i el 1984 d’George Orwell. És una distopia, es clar, una societat futura que atribueix tots els mals del nostre present a una hipocresia inherent a totes les nostres interaccions socials. El protagonista i narrador és un adolescent amb dificultat per ajustar-se a les normes prevalents a la seva època i és un dels relats més eficaços i amb més clarobscurs del llibre.  “Més enllà de la fogonada”, en canvi, podria haver estat escrit pel Ted Chiang si en Ted Chiang tingués interès en el món intern dels seus personatges. No vull revelar massa, i això limita molt la quantitat de coses que puc dir, però està escrit amb una economia de recursos admirable i una gran capacitat per evocar un món més enllà dels paràmetres de l’escenari de la narració. Ciència ficció pura, moltes preguntes, poques respostes. Podria haver estat una novel·la perfectament, i això el converteix en un relat intens com una fuetada.

La resta de relats exploren qüestions més relacionades amb el racisme i les diferències socioeconòmiques, fent un ús més o menys intens dels recursos del fantàstic. En aquest sentit, un dels que em semblen més interessants és, també, un dels més realistes: “Els cinc de Finkelstein”, obrint el volum. Si hi ha un component que apropa aquest text al gènere és l’exageració de l’esdeveniment que justifica la trama: el brutal assassinat de cinc nens de raça negra per part d’un pare (de raça blanca) que, suposadament, patia pels seus fills. La construcció del relat —que alterna parts del judici amb uns dies de la vida de l’Emmanuel, un jove que es passa la vida controlant-se per reduir la seva “negritud”—, amb punts de sàtira, és magistral, amb un desenllaç que allibera una ràbia que el text havia anat acumulant amb molta habilitat. És un gran principi. Un altre d’interessant és “Zimmerlandia”, que té algun punt en comú amb el relat de la Rebecca Roanhorse “Benvingut a la teva autèntica experiència Índia®” però porta la premissa molt més enllà centrant-la en una peculiar idea de justícia. La resta de relats, que no analitzaré a la ressenya tot i la seva gran qualitat, són molt variats quant a la seva manera d’encarar el gènere. Alguns d’ells tenen un punt meta-literari molt postmodern, d’altres són propers a la fantasia urbana, d’altres s’apropen més al “mainstream”…

Tot plegat, Nana Kwame Adjei-Brenyah, a través de la fluïda traducció de Ferran Ràfols Gesa, es revela com un escriptor versàtil i ple d’idees. Tot terreny. No és un escriptor de gènere sinó quelcom de millor: un escriptor que sap fer servir el gènere quan considera que és el millor vehicle per a la seva història. Si abans el comparava amb Ken Liu i amb Ted Chiang ara el compararé amb un escriptora que em sembla més interessant, la Kelly Link. Estic convençut que Friday Black és un dels llibres de relats més rellevants per al gènere fantàstic que s’han publicat durant els darrers anys. Quan diem que els gèneres fantàstics ens ajuden a entendre la nostra realitat, volem dir exactament això. No el deixeu escapar.

L’has llegit?
Valora’l*:

1 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 51 vote, average: 4,00 out of 5

Vots emesos: 1.
Mitjana: 4,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print
Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

També et pot interessar…

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments