RESSENYA
L'ENDEMÀ DE LA TERÀPIA (2020) - Ramon Mas
La felicitat a qualsevol preu, la tesi de la sàtira disbauxada que ens proposa Ramon Mas.
Títol: L’endemà de la teràpia
L’endemà de la teràpia, ja s’ha dit, és una entretinguda novel·la que satiritza sobre el tema de l’autoajuda i reflexiona amb moltes dosis de mala llet a propòsit de la necessitat que tenim avui dia de ser feliços. Constantment. No hi pot haver un moment de vacil·lació, qui no gaudeix com un boig de l’alegria de viure cada minut de cada dia (què dic, minut? segon!) és un malalt mental recalcitrant. I els malalts, ja se sap, han de buscar ajuda immediatament. L’autor exposa habilíssimament des de la primera línia aquesta idea tan políticament incorrecta –no cal que siguem feliços sempre, la felicitat no és un estat permanent i no cal que ho sigui, tampoc– i ens acara amb les nostres contradiccions encara que no vulguem. La felicitat no és cap paradís perdut, ens bombardegen els mitjans, sinó que al paradís s’hi pot arribar. Sempre, és clar, que et puguis pagar el bitllet d’avió en primera classe.
Novel·la realista? Novel·la fantàstica? Als que encara no ho tingueu clar, feu com jo i imagineu-vos Aldous Huxley amb un rètol lluminós com el que hi ha a l’entrada de Las Vegas donant-vos la benvinguda al món feliç que ens presenta Ramon Mas! I és que després de les meves vacil·lacions i dubtes inicials sobre si la novel·la era o no era això o allò, ara ja no tinc cap dubte que Huxley, entre pastilla d’LSD i lectura del llibre tibetà dels morts, s’ho hauria passat teta llegint aquest llibre sobre la farsa de la felicitat. Ergo, estem davant d’una novel·la fantàstica. D’alguna manera poc convencional, és clar, però fantàstica al cap i a la fi. Perquè d’apuntar-te a un curs de teràpia per ser feliç a la ingesta compulsiva de soma, acabem la novel·la amb la impressió que hi ha només un petit pas, que és únicament qüestió de temps. I de diners, és clar. Ja que paral·lelament a carregar les tintes vers aquesta societat moderna de pa sucat amb oli, l’autor no s’està de fotre també algun clatellot molt ben donat al capitalisme, aquesta terrible religió de l’ara i l’avui, que ho fa possible tot per via de la transferència bancària, el xec al portador o la targeta de crèdit.
Com els paradisos artificials, les teràpies que denuncia Ramon Mas en aquesta novel·la també creen la seva addicció, i també ens poden destruir. És el que li passa a l’Ernest Borginac, un visionari programador de videojocs que treballa –des del seu catau a Puigsech, que com tothom sap és el Silicon Valley de la nostra terra– en un joc de rol per ordinador que està destinat a petar-ho, però que cau en allò que se’n diu un bloqueig creatiu, i que s’acaba plegant a les pressions i se’n va a la capital per sotmetre’s a una teràpia miraculosa per a recuperar la creativitat i la il·lusió de viure, amb funestos resultats.
L’estructura del llibre es desplega calidoscòpicament en tres parts, i en tres temps, i és de la unió de les tres que n’obtenim el tot: en la primera, assistim al testimoni indirecte d’amics i coneguts del protagonista, en Borginac, que ens fan saber sense explicitar-lo un fet greu, ocorregut literalment l’endemà de la teràpia. En la segona, que en realitat és una novel·la dins la pròpia novel·la, obra ni més ni menys que d’un vell conegut nostre i del propi autor, en Roderic Mestres –alter ego d’en Ramon Mas a Mentre el món explota–, ens situem abans en el temps per conèixer de primera mà les sessions tragicòmiques en el “llarg procés” que ha de dur Borginac al quimèric final de tot plegat: la felicitat. Quants venedors de fum i messies de falses Ítaques podem veure en el personatge del gurú guaridor d’ànimes que ens presenta en Ramon Mas aquí! Borginac, que és un programador informàtic que està creant un món de ficció, de la nit al dia es veu immers en un autèntic Matrix de farsants, gurús, xarlatans i gent sense escrúpols que fan de la felicitat un negoci ben lucratiu. La broma, el joc, són l’autèntica jugada mestra d’aquesta part. Finalment, la tercera i última, situada altre cop l’endemà de la teràpia, es compon de reculls fragmentaris de notícies sobre el succés, aparegudes en diversos mitjans.
L’endemà de la teràpia, obra honesta i conseqüent amb la producció anterior del seu autor, on es donen la mà amb encert la crítica social i l’entreteniment per la via de l’humor, representa no obstant això un canvi d’estil i d’escenari importants respecte Afores (2017) i Estigmes (2019). Potser puguem arribar a trobar a faltar aquell pintoresquisme, però el canvi diu molt a favor de la valentia de l’autor i de les seves ganes de defugir la zona de confort. Malgrat tot, però, també cal dir que el llibre continua essent una novel·la breu, fent bo allò que sempre ha defensat en Ramon en la seva doble vessant d’autor i d’editor: la reivindicació de la literatura de petit format, de les històries contingudes, aquelles d’ingesta ràpida i digestió lenta.
Des d’aquí, que sempre hem celebrat també la bona literatura que s’amaga en el pot petit –aquella que no té gaire additius ni necessita de floritures ni vents per a destacar per mèrits propis–, li brindem a ell el nostre reconeixement. I a vosaltres, lectors, us la recomanem com a teràpia eficacíssima contra tots aquells pesats que us volen obligar a ser feliços a qualsevol preu.
EL + NOU
La ciència ficció al Japó: Com imaginar el futur després del desastre
L’evolució de la ciència-ficció francesa (II): de la dècada de 1950 al present [per Manuela Mohr]
L’evolució de la ciència-ficció francesa (I): del segle XIX a la dècada de 1940 [per Manuela Mohr]
L’estructura de les revolucions àrabs de la CF: una guia per a principiants [per Emad El-Din Aysha]
T’ha agradat? Comparteix:
També et pot interessar…
Segueix-nos: