IGUALTAT DE RITUS (1987) — Terry Pratchett

RESSENYA

IGUALTAT DE RITUS (1987) — Terry Pratchett

Després d’haver vist per fi traduït Terry Pratchett al català ja res sembla impossible.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print
Autor: Terry Pratchett
Títol: Igualtat de ritus (Equal Rites)
Traducció: Ernest Riera
Editorial: Mai Més
Any: 2020 (1987)
Pàgines: 256
ISBN: 9788412235623
L’has llegit?
Valora’l*:

33 votes, average: 4,48 out of 533 votes, average: 4,48 out of 533 votes, average: 4,48 out of 533 votes, average: 4,48 out of 533 votes, average: 4,48 out of 5

Vots emesos: 33.
Mitjana: 4,48 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

«Terry Pratchett encara no s’ha traduït al català», aquest era el mantra que, tard o d’hora, sempre acabava sortint en qualsevol conversa entre aficionats catalans al gènere fantàstic, com un brindis al sol, perquè es tenia el convenciment que això mai passaria d’un somni humit. Però ha arribat novembre del 2020 (un any que més aviat sembla tret d’una novel·la de Wyndham) i aquest mantra s’ha fet realitat: no només hi ha un Terry Pratchett en català, sinó que tenim la confirmació que es publicarà la saga de Discmón sencera. I per acabar-ho d’adobar tot, surt en una edició preciosa en tapa dura, amb traducció d’Ernest Riera i il·lustracions de Marina Vidal (segurament dos dels professionals més brillants del nostre mercat editorial) i sota la batuta de la incombustible Mai Més Llibres. No hi havia millor manera d’alegrar-nos l’any.

El lector no habitual de Pratchett ara mateix es pot estar preguntant per què aquest entusiasme tan exaltat i unànime de bona part del fàndom per l’obra d’aquest escriptor britànic. Igualtat de ritus pot ser segurament un dels millors exemples per il·lustrar-ho. El llibre inaugura la saga de «Les bruixes» i segueix les peripècies de l’Eskarina, una nena d’un poble perdut a les muntanyes que té uns poders màgics extraordinaris. Això és perquè el dia que va néixer, un mag els hi va transferir per equivocació, pensant-se que era un mascle. Malgrat que la Iaia Ceravellarda, la bruixa del poble, li insisteix que no és possible que una dona sigui maga, ella s’entesta a voler ser maga, perquè creu que és una tradició absurda. La Iaia, finalment, després d’alguns intents perquè la nena s’oblidi d’aquesta idea ensenyant-li a ser bruixa, porta l’Eskarina fins a Ankh-Morpork per veure si l’accepten a la Universitat No Vista. Però, com és previsible, la cosa no serà bufar i fer ampolles, perquè la institució està dirigida per uns senyors molt savis i molt solemnes, amb unes idees molt «tradicionals» de la màgia.

El millor encant dels llibres de Pratchett és la multiplicitat de capes de lectura (com el mateix Discmón, apilat damunt d’una tortuga i quatre elefants) que s’hi poden descobrir. La més bàsica és una història entretinguda, amb uns personatges innocents i tendres, i un estil molt fluid que fan una lectura molt amena i passapàgines. Només per això, ja és un llibre que valdria la pena devorar. Però si ens quedéssim aquí, ens perdríem tot el magnífic valor literari que Pratchett aboca en cada novel·la. Soterrada sota els episodis humorístics a vegades absurds, a vegades càustics, que són d’una astúcia fora mida, hi trobem una paròdia divertidíssima dels gèneres fantàstics. Un lector poc o molt experimentat pot anar resseguint tota la sèrie de referents que Pratchett va inserint en el seu particular microcosmos: el sistema màgic d’Un mag de Terramar de Le Guin; els mites ancestrals lovecraftians; la placidesa rural al més pur estil d’una comarca hòbbit tolkeniana; les ciutats decadents plens d’éssers hostils i murris de Fritz Leiber; o la solemnitat artúrica de la Universitat No Vista. I molts altres que ens deixem. I damunt d’aquesta paròdia literària, l’autor hi apila una sàtira social sobre el paper de la dona en la societat moderna i que encara es veu més encertada col·locant-la en un gènere com la fantasia, tradicionalment molt masculinitzat i en què la dona té un paper secundari o anecdòtic, com és el tòpic de les sempre perverses bruixes literàries, que ve de molt lluny. El mateix títol de la novel·la, un joc de paraules encertadíssim, ja dona moltes pistes d’aquest esperit feminista. I per si no en teníem prou amb tot plegat, encara hi trobem una última capa de lectura per als lectors més experimentats, com són les múltiples referències a d’altres novel·les del Discmón, com per exemple les que se centren en alguns dels personatges que també trobem a Guàrdies! Guàrdies! (l’altra novel·la de la saga que de moment tenim traduïda al català) l’orangutan bibliotecari (uuuk!) o la MORT en versaletes.

Doncs ja ho tenim, Terry Pratchett està traduït al català. Ara, els aficionats del fantàstic català haurem de trobar un nou brindis al sol. Que es tradueixi l’obra sencera de Stephen King al català? Tenir un Premi Hugo per obra publicada originalment en català? Potser la creació d’un gran Festival de Novel·la Fantàstica a Barcelona? Que la fantasia i la ciència-ficció siguin tractats com qualsevol altre gènere, sense prejudicis? Després d’aconseguir fer realitat aquest mantra prachettià que semblava una quimera, ja res sembla impossible.

L’has llegit?
Valora’l*:

33 votes, average: 4,48 out of 533 votes, average: 4,48 out of 533 votes, average: 4,48 out of 533 votes, average: 4,48 out of 533 votes, average: 4,48 out of 5

Vots emesos: 33.
Mitjana: 4,48 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

12 pensaments sobre “IGUALTAT DE RITUS (1987) — Terry Pratchett

  1. Avatar
    Akroma

    Com he dit a la ressenya de Guàrdies! Guàrdies!, ara mateix no puc comentar en detall cap dels dos llibres de Discmón que ens ha regalat Mai Més ja que, tot just avui, començaré Igualtat de Ritus. Els únics llibres de Pratchett que m’havia llegit de Discmón (en castellà) són tots els de Rincewind i Mort. Me’n volia llegir més, és clar, però em va doldre tant la mort de l’autor que vaig deixar passar el temps. No volia arribar gaire de pressa al dia que no em quedessin nous llibres de Pratchett per descobrir i, a més, tenia la minúscula esperança d’arribar a llegir-lo algun dia en català. Mai podré agrair prou a Mai Més Llibres que hagin començat aquest projecte titànic. He decidit començar per aquest llibre i no per la saga de la Guàrdia perquè aquest inclou un text de no-ficció, “Why Gandalf never married” (que m’havia llegit fa temps en versió original a “A slip of the Keyboard”), que és absolutament meravellós.

    En fi, em moro de ganes d’endinsar-me a Discmón i no se m’acut cap manera millor de fer-ho que amb aquesta edició. Moltíssimes gràcies a tots els implicats per la seva feina i bona lectura a tothom!

    • administrador
      administrador

      Com dius, aquest text de no-ficció inclòs a Igualtat de ritus és la cirereta del pastís.
      Almenys literàriament, podem esperar un futur esplendorós per al fantàstic en la nostra llengua.

    • administrador
      administrador

      És increïble (o no!) però hi ha un munt de gent que diu que farà el mateix. A veure els que teniu la sort de poder comparar-lo en les dues llengües si ens dieu quin us agrada més 😉

    • administrador
      administrador

      Has valorat el llibre en aquesta ressenya? I en la de ‘Guàrdies! Guàrdies!? Així tindràs el doble d’oportunitats que et toqui un exemplar i fer el teu somni nadalenc realitat!

  2. Avatar
    noica

    Reconec que abans de llegir ‘Ritos iguales’ (aleshores només disponible en castellà) vaig llegir la resta de llibres de la saga de les bruixes (‘Brujerías’, ‘Brujas de viaje’, ‘Lores y damas’, etc.). Més tard vaig llegir ‘Ritos iguales’. Així que va ser com tornar enrere; es feia una mica estrany que et presentessin la Yaya/Iaia quan tu ja l’havies seguit en les seves aventures amb les altres bruixes de Lancre i t’havies fet una idea ferma de com era el personatge. Però em va agradar igualment. Em va encantar veure com la Iaia abandonava la seva zona de comfort i viatjava a la Universitat No Vista amb l’Eskarina. També, al meu cap, no vaig poder evitar anar traçant paral·lelismes entre aquesta obra i un conte de Terramar d’Ursula K. Le Guin, molt posterior, anomenat ‘Dragonfly’, en el qual una dona es planta a l’escola de mags de Gont disposada a aprendre màgia i, de pas, a sacsejar unes quantes consciències.
    Ara he començat a llegir la preciosa edició en català de Mai Més Llibres, traduïda per Ernest Riera, i estic segura que la gaudiré tant o més que quan vaig abordar la novel·la per primera vegada. I, sabeu? He començat pel final, per la xerrada ‘Per què en Gandalf no es va casar’, que sir Terry va pronunciar un parell d’anys abans de publicar el llibre.

    • administrador
      administrador

      Comentari per emmarcar, amb una bonica referència a una altra saga que ens estimem molt en aquesta casa: la de Terramar. Gràcies per comentar, Noica. I no t’oblidis de valorar el llibre per poder entrar en el sorteig!

  3. Avatar
    arosichsoler

    No he llegit mai Terry Pratchett, però després de veure el rebombori que s’ha creat amb la publicació de les primeres traduccions en català tinc moltes ganes d’endinsar-m’hi! Em consta que la traducció d’Ernest Riera és meravellosa. I què dir de les il·lustracions i el disseny de la col·lecció…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.