Editar fantàstic en català no és un conte de fades [per Gonzalo Rodríguez*]

OPINIÓ

Editar fantàstic en català no és un conte de fades

Gonzalo Rodríguez, un dels editors d’Editorial Chronos, ens parla del que suposa editar fantàstic en català en temps de coronavirus.
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print
Sessió de videoconferència amb diversos dels principals editors de fantàstic en català.
Gonzalo Rodríguez

Gonzalo Rodríguez

Editor i exllibreter

La primera meitat d’aquest 2020 se’ns ha revelat com un absolut desgavell a nivell global. L’impacte social i econòmic de la Covid-19 a casa nostra ha sigut molt negatiu, i encara desconeixem quin serà l’abast real. El món del llibre i tot l’àmbit cultural han vist aturada la seva activitat durant mesos, un cop ben dur per a un sector que ja de per sí viu en una fragilitat sistèmica.

I en aquest escenari, com ha afectat l’arribada de la pandèmia a les petites editorials i llibreries? Com han trampejat la subseqüent crisi? I a Chronos? Tingueu present que parlo del meu entorn immediat, editorials i llibreries amb qui Chronos comparteix inquietuds i reflexions (MaiMés Llibres, Orciny Press, Hermenaute, Extinció Edicions, Edicions Secc, Raig Verd, La Font de Mimir, Pebre Negre i A peu de pàgina). No sóc expert en res i el que us exposaré no és una veritat absoluta ni de ben segur tothom ha viscut així aquesta excepcionalitat, només vull aportar una mica del què conec sobre el tema.

Anem a pams: Per si no ens coneixeu, deixeu-me començar explicant-vos que Chronos no és un model editorial a l’ús. Sí, d’acord, editem llibres, i passem per tot el procés necessari per fer que aquests arribin als lectors: tria, compra de drets, traducció, correcció, portada, maquetació, impremta i distribució. La diferència rau en el fet de ser una associació sense ànim de lucre que (de moment) no es planteja una producció de més de dos llibres l’any.

Això vol dir que no ens cal una planificació adaptada al model tradicional, associat a una distribució que va alhora lligada a la constant generació de novetats i a campanyes anuals (Sant Jordi, Nadal…). Model per cert objecte de constant debat per part de les petites editorials i llibreries independents; debat necessari però de moment infructuós, pel fet que no s’albira una alternativa, i el monstre segueix fent (recordeu aquest punt quan més endavant parlem del Sant Jordi estiuenc)

És a dir, a diferència d’altres companys, el confinament no ens ha trobat amb centenars o milers de llibres llestos per sortir al carrer, condemnats de cop i volta a romandre al magatzem unes quantes setmanes i perdre l’etiqueta de “novetat”, i no generar un bon volum de vendes el Dia del Llibre o a fires com la Literal, després de mesos d’esforç i preparació.

En el nostre cas concret sí que pot haver afectat a la progressió de vendes de Llengua Materna, el nostre primer llibre d’aquest 2020, publicat a finals de gener, i que estava tenint una molt bona acollida.

Seguim. Al principi del confinament, amb el desgavell que implica aquest cop per a editorials i llibreries independents, l’any es donava per perdut –de fet ho està-, i molts temien per la seva continuïtat, però el desenllaç tot i els perjudicis evidents, ha estat potser menys traumàtic del què s’esperava. L’adaptació de part dels catàlegs a format electrònic, les campanyes de mecenatge (Patreon, Aixeta…) i sobretot el bon resultat de les campanyes de venda en línia (LlibreriesObertes, #Desconfinemelsllibres…) han fet que fos així, empesos per (a parer meu) dos factors claus: el model de negoci i la fidelització (terme que personalment em desplau per il·lustrar el tema que ens ocupa)

Per una banda, trobem negocis creats i portats per una o dues persones, amb una estructura petita que limita les despeses fixes i permet més capacitat de reacció i adaptació. Professionals acostumats a gestionar mil fronts alhora –la multitasca la va inventar un/a llibreter/a-, moguts per una passió compartida amb qui és l’element més important de tota l’estructura: EL LECTOR.

Sí amics, el lector, en majúscules. Aquell ésser que agreix i valora que posem a la seva disposició obres que omplin la necessitat vital de gaudir de magnífiques històries. Que agafa els llibres amb veneració i respecte, que admira la il·lustració de portada i el disseny. Que ens maleeix amb plaer quan veu la seva pila de pendents, i que sobretot és conscient del doble esforç que hi ha dipositat en aquell objecte: el de qui l’edita i el de qui el ven. I la connexió que s’estableix entre aquests tres actors lector-editor-llibreter només la puc qualificar de màgica.

I aquí és on entra el segon factor. El lector vol seguir gaudint de les obres de l’editor i del tracte del llibreter, i molt sovint la relació que té amb ells va més enllà de la purament comercial, establint-se vincles d’amistat i creant comunitat. Quants clubs de lectura i presentacions tenen com a punt final necessari unes cerveses al bar del costat? Hi ha afecte, hi ha amor, i en especial sentiment de pertinença. No us agrada més pertinença que fidelització?

I aquest sentiment, en aquesta crisi, s’ha transformat en una resposta molt positiva a les necessitats immediates de liquiditat. Editorials que tenen programes de mecenatge com Patreon o Aixeta han vist augmentar el nombre de subscriptors. I llibreries que són referents al seu barri han treballat de valent per fer front a l’allau de comandes rebudes les setmanes prèvies al desconfinament.

I això no passa perquè sí, és fruit d’anys de picar pedra, de fer bona feina i de tractar al lector d’igual a igual. I d’arriscar apostant per gèneres que semblaven no poder fer-se un lloc o créixer més però que gràcies a aquesta bona feina de tothom –editors i llibreters- comencen a viure un moment dolç que esperem que segueixi anant ben amunt (Dos exemples clars: el bizarro i la ciència-ficció en català).

Malgrat la fragilitat a la qual fèiem referència al principi d’aquest text, crec que editorials i llibreries independents sortiran enfortides d’aquesta crisi, tot i que dubto que això es pugui percebre fins a l’any vinent. Caldrà veure també què succeeix si hem d’afrontar un nou confinament, i com afectaria això a les previsions i les fires de l’últim quadrimestre de 2020, imprescindibles per poder mirar el balanç de l’any en positiu i encarar el 2021 amb un cert optimisme.

Parlant de fires, recordeu el Sant Jordi estiuenc? Mireu, el sistema editorial és un monstre que gira i s’alimenta devorant-se a si mateix. És tal la inèrcia i la voracitat que si s’aturés col·lapsaria, implosionaria. Sembla que el perquè es perd en la nit dels temps, però hi té molt a veure la necessitat productiva dels grans grups editorials i la seva estratègia de no perdre posicionament en el mercat, i les cadenes de llibreries que d’ells depenen. Així, no celebrar el Dia del Llibre a l’abril, pel que explicàvem abans, pot acabar representant aquest any una pèrdua acceptable per a Chronos o per a La Font de Mimir, però no per a un grup empresarial que cotitza a borsa i ha de presentar resultats als seus accionistes. Solució? Sant Jordi estiuenc (Escric això una setmana abans i no veig gens clar que s’acabi celebrant).

Les editorials de #ZonaRuptura no creiem que aquest sigui un Sant Jordi adaptat a les circumstàncies i no veiem una bona gestió ni en el fons ni en la forma, i hem decidit no participar-hi. Us convidem com sempre a anar a buscar els nostres llibres a la vostra llibreria de confiança, per seguir generant comunitat i donar suport al comerç local i de proximitat.

Salut i llibres!

EL + NOU

T’ha agaradat? Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.