EL MESTRE DEL MACABRE: EDGAR ALLAN POE I LES SEVES OBRES (2019) – Jordi Llavoré

RESSENYA

EL MESTRE DEL MACABRE: EDGAR ALLAN POE I LES SEVES OBRES (2019) – Jordi Llavoré

Un altre assaig de Jordi Llavoré a propòsit del terror sobrenatural en les figures de Poe i Lovecraft.

Autor: Jordi Llavoré
Títol: El mestre del macabre: Edgar Allan Poe i les seves obres
Editorial: Edicions SECC
Any: 2019
Pàgines: 84
ISBN: 9788494870286
L’has llegit?
Valora’l*:

1 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 5

Vots emesos: 1.
Mitjana: 3,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

És ben sabut que la literatura catalana des de la Renaixença ha estat dominada per un realisme cultista que ha volgut, així, dotar-la d’una seriositat i un alt nivell cultural. Això ha provocat que tot allò que anomenem literatura de gènere hagi estat obviat d’aquest cercle oficial. Ara bé, autors internacionals de referència no van passar desaparcebuts i poc a poc van penetrar amb prou força i van marcar certa tendència. Aquest és el cas d’Edgar Allan Poe, amb un interès ja a finals del segle XIX (possiblement per influència francesa) i que després, amb més o menys presència, ha estat una constant al segle XX.

Ara bé, la presència de Poe només s’ha donat en l’àmbit de la traducció, el pròpiament literari, mentre que tot el corpus assagístic ha quedat obviat i ha calgut recórrer a altres llengües. S’ha pogut llegir Poe, sí, però no s’han pogut llegir els estudiosos de Poe. I és en aquest punt, en aquesta mancança, on arriba Jordi Llavoré, que ens porta aquest petit llibre que aconsegueix, amb poques pàgines, tapar molts buits que com a tradició literària, que si volem que sigui culta i normalitzada, no ens podem permetre. A més, trenca amb un problema, que d’uns anys cap aquí, es troba a la literatura catalana i que no és altre que la manca d’assaigs sobre literatura. 

Llavoré soluciona d’una tacada dues mancances que li faltaven al català respecte Poe: la traducció de dos assajos d’autors internacionals, alhora que fa un repàs a la recepció que ha tingut en llengua catalana. I per si això fos poc, encara hi afegeix un apèndix sobre el terror polar. 

Però anem a pams. L’assaig comença amb un interessant repàs a la recepció que s’ha fet en llengua catalana de Poe, des de finals del segle XIX amb Valentí Almirall, fins a les influències que va excercir en autors de la primera meitat del segle XX. També repassa les edicions juvenils que se’n van fer durant les darreres dècades del segle XX. No només fa aquest recorregut amb Poe, sinó que hi afegeix les peripècies que van tenir en català Jules Verne i H.P. Lovecraft.  I és que la segona part és dedicada a traduir dos assajos d’aquests autors: Edgar Poe i les seves obres de Jules Verne i  Edgar Allan Poe de Lovecraft.

Verne va recollir la tradició que Poe havia deixat en la cultura francesa amb la traducció que n’havia fet un altre pes pesant com és Charles Baudelaire. Llavoré analitza en un petit pròleg l’interès que tenia cada un dels autors, mentre Baudelaire es delia pels ambients decadentistes i grotescos, Verne en destaca, i així es pot llegir en l’assaig, el positivisme, la capacitat d’aplicar el mètode hipoteticodeductiu com a motor per resoldre els conflictes. Tot i que voldria que aquest ús fos més generealitzat en la seva obra, que es limita a unes poques narracions. També destaca alguns relats sobre viatges i els analitza. Si es recorda l’obra de Verne, es fa evident que tingui aquestes preferències en les relats de Poe. 

El segon assaig, escrit per H.P. Lovecraft i publicat com a un capítol a Supernatural Horror in Literature, es busca més una explicació a com es creen ambients que són capaços de provocar por en el lector. I és que la por a allò desconegut és l’element central i el que més destaca Lovecraft.

Si amb aquests tres materials de gran calat no n’hi hagués prou, Jordi Llavoré afegeix un epíleg que sorgeix de les narracions de Poe i que se centra en el tema del gòtic polar. Es presenten com uns apunts, i certament són sintètics, però la informació que dona és de gran abast. Fa un repàs del tema des dels orígens en la literatura de la Il·lustració fins a textos de la dècada anterior. A més, n’analitza els condicionants i alguns motius que s’han anat repetint (teoria dels cercles concèntrics) en aquest gènere literari. Un epíleg que només té una pega, que és molt breu, ja que tot el que s’hi explica és molt interessant i està escrit des del coneixement d’allò que s’hi transmet. 

Jordi Llavoré ha fet una bona tasca amb aquest assaig que potser, per la seva brevetat, pot semblar senzill, però que després d’una lectura atenta, aporta un bon coneixement d’Edgar Allan Poe i la base per iniciar qualsevol estudi sobre l’autor. Amb tot, cal dir que el continent no fa justícia al contingut que es podria haver maquetat millor i presentar el text tal i com es mereix. També és important acurar una mica més la tasca de revisió del text per evitar alguns errors que no fan justícia a la bona tasca que ha fet Llavoré.

Així doncs, si us agrada reflexionar sobre Poe, sobre Verne, sobre Lovecraft i en general sobre la literatura de gènere, no podeu deixar passar aquesta lectura, que de ben segur us portarà a fer-vos preguntes i buscar respostes a lectures i autors que ha deixat petja en les nostres lectures. 

L’has llegit?
Valora’l*:

1 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 51 vote, average: 3,00 out of 5

Vots emesos: 1.
Mitjana: 3,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agaradat? Comparteix:

També et pot interessar…

logo_2020_blanc

Segueix-nos:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

2 Comments
Oldest
Newest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments
Shaudin Melgar-Foraster

Molt interessant. Gràcies!

El Biblionauta
Admin
4 years ago

Últimament estem de sort: han aparegut diversos assajos de fantàstic en català (Poe, Lovecraft, Perucho…). En parlarem properament al Web.