EN AQUELL CEL BRILLEN ESTELS DESCONEGUTS (2018) – Stalker

Autor: Stalker
Títol: En aquell cel brillen estels desconeguts
Any: 2018
Editorial: Raig Verd Editorial
Pàgines: 132
ISBN: 9788416689620
Valoració: ★★

 

Vet aquí, possiblement, la ressenya més difícil amb què m’he topat fins ara. La veritat és que he llegit el llibre dues vegades amb un interval d’uns quants mesos (mai abans ho havia fet) i el resultat que n’he obtingut ha estat exactament el mateix: En aquell cel brillen estels desconeguts d’Stalker em sembla una història coixa, mig buida, que promet molt però que no acaba d’arrencar mai. És una pena, més encara després de llegir l’engrescadora sinopsi i de conèixer de primera mà els referents literaris de la novel·la. Suposa també la meva primera ensopegada dins del meravellós catàleg de Raig Verd, que fins ara m’havia delectat amb les obres de Gerbrand Bakker, Peter Terrin, Kevin Barry o la gran Ursula K. Le Guin.

L’anyanya, una barreja de savi i curandero que atresora el coneixement ancestral i les velles tradicions, s’acosta a un poblat ple de gent malalta al cor de l’Àfrica. El vell és l’últim recurs dels vilatans per fer front a un poder obscur que s’ha instaurat a la regió i que amenaça d’escombrar bona part de la població. El bruixot és capaç de parlar amb els esperits gràcies al jok que va heretar del seu mestre i per mitjà d’ell provarà d’esbrinar d’on ha sortit aquesta execrable maledicció. Malgrat que té els seus dubtes tot fa pensar en la presència d’un yam, un esperit maligne que posseeix profunds lligams amb les forces ignotes. Si això es confirma, el vell haurà de fer el cor fort per enfrontar-se a un ésser primigeni que fa temps que no veu.

L’Alice Majok, una adolescent que va sobreviure de ben petita a una epidèmia del virus de l’Ebola, evita que un nadó indefens mori d’inanició. Amb aquest petit gest l’allibera d’un terrible destí però com a contrapartida assumeix la feixuga càrrega que suposa fer-se càrrec d’ell d’ara endavant. Aviat s’adona que l’infant, a qui posa el nom de Topi-Paul, no sortirà indemne de les mancances a les quals ha estat sotmès. Tots dos conformen una estranya parella: l’Alice, una noia marcada per un llamp, i en Topi, un nen al qual molts consideren embruixat, no deixen ningú indiferent. Amb aquest estigma els costarà trobar el seu lloc al món.

Amb prudència i de manera dosificada, li havia fet explicar les bases de la seva saviesa. Així va ser com va albirar el món invisible i els corrents de la màgia.

Les vides de l’anyanya, l’Alice i el Topi conflueixen anys més tard, quan el mal torna a fer acte de presència i amenaça d’esquinçar l’aparent estabilitat que rodeja les seves vides. En el seu camí es creua l’Ed Bolton, un antic militar sense escrúpols que treballa per una multinacional farmacèutica que ha trobat en les misèries del poble africà el seu particular Eldorado. L’Alice i el Topi es veuen immersos en una mena de cacera i han de fugir d’aquells que es volen aprofitar dels seus particulars dons. La persecució té lloc al món real però també en un revers tenebrós que recorda al d’una exitosa sèrie de televisió, un lloc que l’anyanya coneix prou bé gràcies als estranys estels que hi brillen.

La lluita entre el bé i el mal és universal. L’Stalker, pseudònim sota el qual s’amaga l’autor o autora (les dades que en tenim són més aviat contradictòries), se serveix d’una prosa elegant i fluida per narrar una faula en la qual els dos poders s’enfronten per enèsima vegada en el marc d’un món extraordinàriament concebut. La història, però, es queda a mig camí, òrfena d’una trama atraient i amb uns personatges poc explotats. Un servidor ha trobat més paral·lelismes amb obres com Kirinyaga o L’enigma de l’ocell blau (sense arribar al nivell d’ambdues) que no pas amb el clàssic gòtic al qual es vol retre homenatge. L’Stalker obvia la millor arma literària que posseeix i passa de puntetes per la mitologia africana en detriment de l’efecte sorpresa dels thrillers moderns.

Al cel del no-món sepulcral hi lluïen estels desconeguts.

Pel que fa a l’edició de Raig Verd hi ha poc a dir: és excel·lent, com sempre. Notable és la invenció de donar veu a les forces del més enllà a través de dues tintes, tot i que no he acabat de treure’n l’entrellat i sovint m’ha resultat confús. Malgrat la misteriosa i atractiva aurèola que envolta la novel·la a un servidor li ha semblat que es tracta d’un simple esbós, una mena d’artifici de màrqueting literari. D’altra banda no li faré escarafalls a Motorsoul, primera novel·la d’Stalker, no fos cas que aquest misteriós autor/a tingui coses importants a dir dins del panorama de la literatura de gènere en català.

Subscriu-te:

4 Comments

  1. Benvolgut Antoni,

    Gràcies per haver-te llegit el llibre dues (!) vegades i per la crítica.
    No t’enfadis amb la gent de Raig Verd, són tant arriscats i generosos que s’atreveixen a donar veu a un narrador de novel.letes d’aventures a preus populars. Estic d’acord que els faig grinyolar el catàleg, però els editors són així. En tot cas, t’asseguro que tot plegat és genuí per a mal o per a bé. La publicació del llibre no respon a cap estratègia de màrqueting. T’asseguro que no aporto a l’editorial ni diners ni pretigi. Tant de bo però no.
    Apa, fins una altra company! Cordialment,

    Stalker

    • Benvolgut Stalker,

      Moltes gràcies pel teu comentari i per saber pair el que diu la ressenya. Voldria puntualitzar que més que una crítica (jo no sóc ningú per criticar) és una simple opinió d’un lector més. Tinc referents que la novel·la està funcionant bé, he vist ressenyes molt positives, i me n’alegro molt, però un servidor té gustos estranys i sovint vaig a contracorrent. Potser el fet d’anomenar Stoker em va fer assolir unes expectatives massa elevades.

      De totes maneres pots donar per segur que llegiré Motorsoul. M’agrada el teu estil i crec que és un punt de vista interessant per un catàleg com el de Raig Verd (sempre cal potenciar els escriptors locals), encara que no m’ hagi convençut tant com altres títols.

      Una forta abraçada i molta sort!

      • Benvolgut Antonio,

        Ha, ha! Si que tens raó amb això que postular-se com a hereu de Bram Stoker és.. mmm… arriscat. Prenc nota i a la propera en presentaré com a deixeble d’Emilio Salgari!

        Vinga, laa propera,

        Stalker

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada