EL GÓLEM (1915) – Gustav Meyrink

RESSENYA

EL GÓLEM (1915) – Gustav Meyrink

Un clàssic del terror europeu en constant evolució, però sempre igual de pertorbador.

Autor: Gustav Meyrink
Títol: El Gólem (Der Golem)
Editorial: Més Llibres
Any: 2018 (1915)
Pàgines: 349
ISBN: 9788494692994
L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Una cosa viu al Barri Jueu, una cosa que mai no mor.

El gólem és un dels grans mites de la càbala jueva. Es tracta d’una mena d’home artificial fet de fang i es creu que el seu creador fou el cabalista, astrònom i mag Rabbí Löw (1552-1612). Ara bé, la popularització del mite fora dels cercles hebraics es deu a l’escriptor austríac Gustav Meyrink i a aquesta novel·la. Segons la llegenda, el gólem cobrà vida quan el mag li gravà en el front la paraula “emeth” (veritat). La criatura executava tota mena de feines pel rabí, esdevenint protector del gueto jueu, per bé que amb facilitat escapava al control del seu amo. El gólem, però, es “desconnectava” sempre que li era suprimida la primera lletra de la paraula que duia en el front, esdevenint “meth” (mort). Però no moria, romania ocult en el Barri Jueu, a l’espera que en el futur se’l necessités.

El gólem s’assembla fabulosament a un home de carn i ossos, però manca de veu, perquè els homes no han pogut insuflar-li el do de la paraula, que només és privilegi de Déu. Si no fos per aquesta menudesa, seria una imitació perfecta d’un home. De fet, s’ha usat sovint aquest mite per fer referència a la idea del doble, ja que el gólem és en realitat com Adam, abans d’haver rebut la vida de Déu i el do de la paraula.

És aquesta la cara del mite que atreu més Meyrink, i en la qual centra l’argument de la seva novel·la. Ambientada en el carrerons estrets i lúgubres d’aquella Praga en què Löw exercí com a rabí (Meyrink havia traduït Charles Dickens i en els seus relats urbans basa la descripció d’aquell barri jueu degradat), l’autor ens explica, amb la subtilitat amb què dos estranys s’intercanvien un barret per error, la història de com Atanasius Pernath es va encarnar en el gólem. Sembla ser que per algun motiu ocult aquella criatura ancestral (que té el seu origen en una misteriosa casa sense portes) es manifesta com un rellotge cada trenta-tres anys.

Qui esperi trobar en aquesta obra un relat de monstres a l’estil clàssic, però, va errat. Les semblances amb l’homuncle de Paracels o el Frankenstein (1818) de Mary Shelley són poques. La idea de la criatura que es rebel·la contra el seu creador, embrió dels contemporanis robots i replicants, no és la que més interessa Meyrink. L’autèntic monstre del seu relat no és el gólem, més aviat una entitat metafísica, sinó un ésser de carn i ossos, un assassí que ha romàs impune durant anys i que ara es troba en l’epicentre d’una recargolada venjança.

La novel·la es divideix a parts iguals entre el que en podríem dir les divagacions metafísiques d’un cabalista i el relat purament detectivesc, en la línia de Els assassinats del carrer Morgue (1841), del seu admirat Edgar Allan Poe. El fet és, però, que aquesta novel·la transcendí l’àmbit estrictament literari i, més enllà de ser una de les més llegides la primera meitat de segle XX, fou també objecte d’estudi i reflexió des de la teologia, la filosofia i la psicologia. No en va Meyrink era un fervent admirador, també, d’un altre jueu, d’origen vienès, que per aquells anys ja havia sotragat Europa amb la seva teoria del psicoanàlisi: Sigmund Freud. No és casualitat que precisament el primer capítol d’aquesta novel·la es tituli “Somni” ni que es facin contínues referències al somni i a la vetlla.

A la recta final de la novel·la, encara, en l’estada de Pernath a la presó, coneix un personatge realment enigmàtic, Laponder. Laponder ha violat i assassinat una noia i per això és allà i per això desperta la repugnància en Pernath. Però Atanasius descobrirà una nit que hi ha atenuants paranormals en l’acte brutal del seu company de cel·la. Laponder és un somnàmbul. Resulta difícil no recórrer a la imatgeria que ens ha proporcionat el cinema per imaginar-nos-el com el Cesare de El gabinet del doctor Caligari (Robert Wiene, 1920).

Les imatges portentoses, l’ambientació asfixiant, el món oníric dels personatges, el sentit de la meravella (aquell llibre dut per un home misteriós del qual no pot recordar-ne cap tret, aquella casa que només apareix els dies de boira, aquell company de cel·la que parla en somnis per boca d’altres), etc. són només uns pocs exemples d’allò que el lector pot trobar en aquesta novel·la i del gran domini del llenguatge i el relat que demostra el seu autor. No n’hem parlat, però evidentment podríem referir-nos també a la influència que van exercir damunt Meyrink aquells autòmats d’E.T.A. Hoffmann; tampoc hem mencionat l’il·lustre praguès Franz Kafka i al seu món de l’oníric i l’absurd; no hem dit res de Borges, malgrat que de Borges sempre se’n poden dir coses perquè va parlar de tot, però aquell home de fang i la càbala es troben en molts dels seus relats, des de “Las ruinas circulares” (1940) a aquell seu poema titulat, precisament, “El Gólem” (1958) inclòs ni més ni menys que en el llibre El otro, el mismo (1964).

Cada pàgina, cada imatge, estimulen l’avidesa lectora i ens transporten a mil i una altres històries. És cert que en alguns moments pot resultar feixuc i dens, i que qui busqui en aquesta obra la típica història de monstres i acció a dojo arribarà al final sense haver-ho trobat i quedarà decebut. Però El Gólem és molt més que una novel·la de monstres, és una novel·la profunda, seriosa i tremendament ben escrita (resulta del tot coherent el relat gràcies al primer i a l’últim capítols, que es clouen en un cercle perfecte), d’aquelles que dignifica el gènere fantàstic o de terror i l’eleva a la màxima categoria de la literatura.

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agaradat? Comparteix:

També et pot interessar…

logo_2020_blanc

Segueix-nos:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments