Entrevista a Xavier Pàmies: “Un dels principals reptes de traduir ‘El conte de la serventa’ ha estat reflectir el punt de vista femení”

Xavier Pàmies (Barcelona, 1959) és un dels traductors més actius i de més renom de la literatura catalana. Tradueix des de l’anglès, el francès i el portuguès al català i al seu currículum s’hi compten (per a citar-ne només una petita mostra) autors com José Saramago, Jane Austen, Paul Auster, Truman Capote, Charles Dickens, Kazuo Ishiguro, Cormac McCarthy, Philip Roth, J. K. Rowling, Salman Rushdie i, més recentment, Margaret Atwood. La seva traducció de El conte de la serventa, de la darrera autora citada, representa la primera aparició en català d’una de les novel·les cabdals d’una de les principals autores de l’actualitat i la seva rellevància desde el punt de vista del gènere fantàstic és indiscutible. Per tot plegat, ens fa molt contents compartir amb vosaltres aquesta petita entrevista que li hem fet a en Xavier Pàmies desde El Biblionauta, on ens explica alguns detalls sobre el procés de traducció de la novel·la. Com a complement, al final de l’entrevista podreu trobar un annex amb notes molt concretes i interessants d’aspectes específics de la traducció. Esperem que en gaudiu!

El Biblionauta: Quins han estat els principals reptes de traduir la veu de l’Offred?

Xavier Pàmies: En general, reflectir l’intimisme de les seves reflexions en contraposició amb la realitat duríssima que viu; i també el fet de reflectir el punt de vista femení, sent jo home.

EB: Al llibre original les serventes perden el seu nom i se’ls n’atorga un de temporal que reflecteix el del propietari. Seguint aquest criteri, la protagonista “Offred” seria “Defred” —i es perdria el joc fonètic de “oferta”—. Per què va decidir no traduir aquest recurs? Especialment quan altres termes, com Galaad, sí que han estat traduïts.

XP: A banda del joc del nom propi Offred amb els termes de la família de oferir, el criteri és l’habitual: no traduir els noms propis de persona (a un James no se l’anomena Jaume en una traducció), però sí els noms de lloc. En aquest cas, a més a més, el Gilead anglès no és més que la traducció d’un nom bíblic semític que en català és Galaad.

EB: En una línia similar, em crida l’atenció —no és una crítica negativa, que consti!— la utilització, amb certa freqüència, de paraules en principi no normatives en català, com capritxo, cigarro, masses (per massa), “us en heu d’anar”, etc. Quin aspecte del text original va fer que es decantés per aquestes opcions? Quin grau de flexibilitat ha de tenir el llenguatge en una traducció, en relació a la norma?

 XP: El meu criteri general en aquest sentit és utilitzar un llenguatge normatiu però tan natural com sigui possible. Pel que fa a “us en heu d’anar”, és la forma pròpia del llenguatge oral, i ja ho reconeixia així Fabra, i la nova gramàtica ho inclou com a forma idiomàtica. Sobre el plural de massa adjectiu, és també corrent en el català oral, i una autoritat com en Joan Coromines el dóna per bo. El mateix passa amb capritxo (italianisme), cigarro (recollit al DIEC2) i molts altres substantius acabats en –o que han sigut estigmatitzats equivocadament.

EB: Una de les coses que fa Atwood amb la novel·la és analitzar, a través del discurs d’Offred, el biaix masculí del llenguatge —en el seu cas, l’anglès. Per exemple amb la paraula “household” i “head of the household”, o “fraternize”. Ha estat difícil traduir aquest aspecte al català? S’hi ha trobat alguna dificultat particular?

 XP: Les dificultats han sigut més aviat amb cada un dels termes a l’hora d’aconseguir que reflecteixin el sentit i l’esperit de l’original.

Font: CCMA

Notes de traducció de The Handmaid’s Tale

  • All Flesh (botiga) – Tota Carn. A la Bíblia interconfessional és traduït com “tothom”, “els homes”, “els vivents”, “tots els animals” o “tots els animals”, segons el context. Aquest doble sentit de l’anglès flesh com a ‘carn’ i com ‘ésser viu’ o ‘home’ ve de la traducció del grec sarkhos, que té tots dos sentits. Com que aquí es fa referència a una carnisseria, però, el terme carn hi ha d’aparèixer per força, i he optat per la traducció literal “tota carn” que apareix en altres versions bíbliques catalanes (la de Montserrat i unes quantes més).
  • Aunt – Tia. Els noms propis de les Ties són agafats de productes comercials de l’època en què s’escriu la novel·la o abans, alguns encara existents: Aunt Helena (Helena Rubenstein), Aunt Lydia (Lydia Pinkerton, remei medicinal), Aunt Elizabeth (Elizabeth Arden), Aunt Betty (Betty Crocker, masses de pastís), and Aunt Sarah (Sara Lee, alimentació).
  • balm/bomb – bàlsam/malson. V. Gilead
  • Behemoth – Behemot (v. Whirlwind)
  • Birthmobile – Partomòbil, el vehicle que transporta alguna dona que va de part. Una opció que descarto és “natomòbil”, perquè em fa pensar en ‘cotxe de la NATO’ (OTAN).
  • Chariot – Carruatge (v. Whirlwind)
  • Children of Ham – Fills de Cam, terme bíblic (Gènesi 10,20), traduït “fills de Cam” a la Bíblia de Montserrat i “descendents de Cam” a la Bíblia interconfessional més recent. Aquí el trad. castellà ho tradueix absurdament com “los Chicos del Jamón”.
  • Commander – “Comandante” en cast., traduint literalment el Commander original. La connotació en anglès, però, és bíblica, esp. de l’Antic Testament, i la trad. catalana més freqüent que correspon al commander bíblic és “general en cap” però també “general”, “cap” i “senyor (dels exèrcits)”. He optat per “Senyor” perquè pot ser tant un senyor militar o feudal com un “senyor de la casa”.
  • Compucheck – Cibercontrol. Com que ordinador no permet la creació d’un prefix productiu, opto pel prefix ciber-, que sí que ho és
  • darker ages, the – Variant antiga de l’expressió “Dark Ages” (l’alta edat mitjana), utilitzada volgudament de forma vaga; per això ho deixo com “els anys obscurs”, que en català és una locució amb aquest mateix sentit
  • Deny (Nunavit) – Homonímia amb “deny none of it” (‘no en negueu res’), jugant amb una remota província canadenca anomenada Nunavut.
  • frases bíbliques – Les frases “bíbliques” de l’original les tradueixo a partir de les equivalències que trobo a la Bíblia interconfessional de l’editorial Claret. La frase “Ho acullo amb alegria” equivalent de “Which I receive with joy.”, p.ex., és evangèlica (Marc 4,16 etc.). A part d’aquesta no en comento més, però en principi les tradueixo totes a partir del precedent bíblic corresponent.
  • Gilead – El Gilead original és sinònim estricte de Galaad, regió de Palestina. La frase “Galaad és enmig vostre” és una paràfrasi de Lluc 17,21. Pel que fa a dues frases on juga amb els homòfons balm/bomb, les tradueixo com “A Galaad hi ha un bàlsam” (Jeremies 8,22) / “A Galaad hi ha un malson” per conservar tant l’homofonia com el joc semàntic (tant bomb en anglès com malson en català transmeten la idea de ‘repressió’ del règim)
  • godless – impiu (l’equivalència de godless tant a la Bíblia interconfessional com a la de Montserrat, esp. al llibre de Job)
  • Holy Rollers – v. Soul Scrolls
  • juice – saba, amb el sentit de ‘suc vital’, ‘semen’ (acc. 4 DDLC)
  • Libertheos – Lliberteus. Fusió de Liberation Theology (Teologia de l’Alliberament). Una opció hauria pogut ser “Teolliberts”, potser més catalana morfològicament però crec que amb no tant ganxo.
  • Martha (‘criada domèstica’) – Es tracta d’una referència a la Marta germana de Maria i Llàtzer, dels evangelis (“Marta servia” a Joan 12,2, p.ex.)
  • “Nobody’s heart is perfect” – “Costa fer el cor fort” (“The phrase is, perhaps, deliberately ambiguous. It could mean ‘nobody is perfectly in line with the thinking of the regime,’ or ‘nobody has the courage to face up to the horrors perpetrated by the Eyes,’ or perhaps ‘nobody can assume their physical heart is capable of withstanding the shock of learning of their tortures.’” (De la pàgina web Tower Notes)
  • noms de botigues – Tots els noms de botigues són referències bíbliques clares, a partir de les quals faig la traducció.
  • noms de les Ties: v. Aunt
  • “Penis envy” – “No desitgeu l’eina del qui escriu”. Literalment, penis envy és “ploma és (sinònim de) enveja”, però conté un enginyós joc de paraules amb el concepte freudià de l’enveja que les dones poden tenir dels homes pel fet que tinguin penis (“penis envy”, o ‘enveja del penis’). Jo ho resolc com puc, amb el doble sentit de eina del qui escriu com a ‘instrument d’escriure’ i ‘penis’ (perquè els qui escriuen a Galaad són només els homes).
  • Prayvaganza – Cerimoniacle. Prayvaganza és fusió de prayer ‘pregària’ i extravaganza, que no és “extravagància” sinó un espectacle extravagant, fastuós o imponent (peça musical, obra teatral o fins i tot pel·lícula cinematogràfica “espectacular”). Finalment he optat per afegir el sufix de espectacle a cerimònia.
  • Salvaging (cerimònia) – Literalment ‘salvacions’ però utilitzat irònicament amb el sentit de ‘execucions’. Crec que redempció és preferible a salvació perquè (1) significa ‘salvació’ en llenguatge religiós cristià, i (2) redimir també té el sentit de ‘alliberar d’una culpa moral’ i fins i tot de ‘fer desaparèixer’ (p.ex. a frases com redimir el pecat).
  • sobriety – “Igualment desitjo que les dones es presentin amb decència —diu—, que s’arreglin amb sobrietat i decència […]”. Versicles 9-15 del capítol 2 de la primera carta de sant Pau a Timoteu, que agafo de la Bíblia interconfessional canviant discreció per sobrietat perquè a continuació hi ha el joc de paraules amb el doble sentit de sobrietat (‘discreció’ per una banda i ‘fet de beure poc alcohol o gens’)
  • Soul Scrolls (botiga) – Do de llengües. Traducció lliure després d’haver-hi donat moltes voltes. Soul Scrolls es pot traduir literalment com “llibres de l’ànima”, “pergamins espirituals” (com fa la trad. cast.) o alguna cosa semblant, però es tracta del nom d’una impremta que imprimeix pregàries amb unes premses rotatives que les diuen en veu alta durant el procés d’impressió. Resulta que a l’original les premses tenen el malnom de Holy Rollers, un terme que s’aplica despectivament als fidels de les sectes pentecostals a causa de l’animació i l’espontaneïtat dels seus oficis religiosos. Com que els pentecostals es caracteritzen pel valor que donen al do de llengües que l’Esperit Sant va concedir als apòstols (Fets dels Apòstols 2), he triat “Do de Llengües” com a nom de la botiga (perquè produeix les pregàries no només en forma impresa sinó també en forma sonora), i “Esperits Sants” com a malnoms de les premses perquè són les que propiament materialitzen les pregàries.
  • “To have and to hold” – “Tenir-te i guardar-te”. Expressió del ritu anglicà del matrimoni, que en la versió cast. és “tenerte y conservarte”. Jo canvio conservar per guardar perquè així puc jugar amb el sentit de “guardar la casa” ‘vigilar-la’ (tenint present el terme household, recurrent a la novel·la).
  • Underwhore – Tuppersex. L’original juga amb underwear ‘roba interior’ i whore pel que fa a la forma, i amb Tupperware pel que fa al sentit. El terme Tuppersex existeix, i crec que pot servir encara que sigui d’aparició posterior a la data de publicació de la novel·la.
  • unworthy vessels – vasos innobles. L’original és un antònim paròdic del worthy vessels ‘vasos nobles’ de Romans 9,21 i 2Timoteu 2,20, p.ex.
  • Whirlwind – Whirlwind, Chariot i Behemoth a l’original. Tots tres termes són bíblics: els dos primers de 2Reis 2,1-11, en què el profeta Elies és endut al cel enmig de la tempesta (“whirlwind”) després d’haver vist el carro de foc de Déu (“Chariot of Fire”); i l’altre, Behemot, l’hipopòtam, apareix al llibre de Job.

 

Compra els teus llibres online a





Ens ajudes amb una donació?