Si una cosa ens ha fascinat als humans al llarg dels segles, és l’art d’explicar històries. I ho fa no només perquè ens entreté i ens fa emocionar, sinó també perquè és una de les millors maneres d’intentar buscar algun sentit a tot allò que no acabem d’entendre del que ens envolta i, per descomptat, de nosaltres mateixos. I un dels vestigis que ens demostren que al llarg de la història de la humanitat ens ha meravellat aquest art són les llegendes i rondalles. Només cal pensar en els contes infantils que encara avui s’expliquen a la quitxalla, algun dels quals tenen segles d’antiguitat, per fer-se’n una idea. De vegades, tanmateix, sense ni adonar-nos-en, prestem més atenció a històries foranes, ens deixem enlluernar pels fabulosos elfs, orcs i martells de déus nòrdics, i ens oblidem que a casa nostra també tenim rondalles que valen molt la pena de ser explicades. Al llarg de la història catalana, hi hagut una multitud d’autors com Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Apel·les Mestres o Pep Coll, o folkloristes com Joan Amades que han detectat aquesta carència i l’han volgut reparar. Però malgrat la seua feina inestimable, encara avui sembla que moltes de les nostres històries més tradicionals han quedat relegades a l’oblit.

Des de fa un temps hi ha diverses iniciatives que han volgut agafar el testimoni i fer reviure aquestes llegendes, des dels diversos reculls d’autors catalans sobre els nostres mites que han fet editorials com Comanegra amb els llibres de Joan de Déu Prats, Edicions SECC amb els reculls del Concili Fetiller o Orciny Press amb Catalunya mítica, a iniciatives digitals com el web Llegendàrium, que s’ha pres la tasca de recopilar digitalment amb uns articles de gran qualitat tot tipus de llegendes, mites i rondalles relacionades amb les nostres terres. I ara el seu autor, Arnau Folch, uneix forces amb l’editorial Hermenaute per portar-nos un llibre que porta la seua tasca recuperadora a un nou nivell.

Rondalles de sang és un recopilatori de dotze rondalles d’arreu del nostre territori que, per desgràcia, han estat injustament oblidades més enllà del seu àmbit més local, malgrat ser llegendes de diferents tradicions que han estat abordades per personatges tan il·lustres com Verdaguer, Apel·les Mestres o el mateix Joan Amades. A més a més, són rondalles amb un fil conductor comú: la violència, els crims, el macabre. La sang, en definitiva. Folch fa un treball ingent d’adaptació d’aquestes llegendes sanguinolentes amb un estil i llenguatge molt entenedors i fluids, sense perdre’n l’encant històric i mantenint la seua versió més genuïna. I per si això fos poc, Folch no només fa un feina de recuperació, sinó que també demostra les seues habilitats com a folklorista, i després de cada rondalla, ens fa un apartat que ell, des de la humilitat, anomena “notes”, però que són en realitat uns assajos completíssims i molt documentats —de vegades inclús més llargs que la mateixa llegenda— sobre els orígens històrics de cada una, sobre altres versions proposades per altres escriptors o folkloristes, sobre el simbolisme que tenen i, fins i tot, ens presenta una classificació dels motius de la llegenda seguint la taxonomia internacional.

En definitiva, Rondalles de sang acaba sent un treball ingent que omple un buit que fins i tot havíem oblidat que existia perquè feia massa temps que havia quedat submergit en llibres antics ara descatalogats que parlaven d’aquesta part enterrada de la història de la nostra literatura, una que ha perdurat tan sols en l’àmbit oral, d’històries narrades a la vora del foc. I per fortuna, aquesta bona feina no s’acaba només en un sol llibre, sinó que ja s’ha anunciat que en els propers mesos veuran la llum un parell de llibres més de l’autor, Rondalles de difunts i Rondalles del diable, que com indica molt bé el seu nom, abordaran un altre tipus de llegendes que la nostra literatura oral també ha explicat.

Esperem que el relleu que Folch pren dels seus il·lustres predecessors serveixi perquè les noves —i no tan noves— generacions s’apassionin per les històries que han emocionat i atemorit els nostres avantpassats, les tinguin presents i les difonguin, i no es tornin a perdre en l’oblit del temps.