Ciència Ficció del Quebec (CFQ): Nació i narració [per Amy J. Ransom]

OPINIÓ

Ciència Ficció del Quebec (CFQ): Nació i narració [per Amy J. Ransom]

Com la literatura de ciència-ficció ha contribuït a la construcció nacional de la identitat quebequesa.

Amy J. Ransom

Amy J. Ransom

Professora a la Universitat Central de Michigan

Tenint en compte els paral·lelismes lingüístics, polítics i culturals entre Catalunya i el Quebec, la ciència-ficció en francès del Quebec (CFQ) hauria de ser de gran interès per als lectors de català, com espero! Subtitulo aquest article panoràmic citant l’obra clàssica de teoria post-colonial d’Homi K. Bhabha, Nation and Narration (1990), perquè la ciència-ficció del Quebec, com la seva literatura dominant, ha participat activament en la construcció de la província canadenca de Quebec específicament com a nació, sobirana o no. De fet, com argumento a diversos estudis, la CFQ es llegeix més fructíferament com una branca del discurs post-colonial de resistència (Ransom 2006, 2009). La CFQ es va desenvolupar en les dècades de 1970 i 1980, sorgint en part d’un ferment cultural nacional que va promoure en gran mesura el moviment sobiranista, procés que va culminar (encara que fracassant) amb la reivindicació de la sobirania el 1980 i el 1995. El desenvolupament de la ciència-ficció al Quebec també corre paral·lel en molts aspectes al desenvolupament del gènere en els corrents principals anglo-americans, amb el qual sempre ha estat en estret contacte.

El naixement oficial de la CFQ és la publicació el 1974 del fanzine Requiem per part d’un grup d’estudiants universitaris dirigits pel professor Norbert Spehner; les obres de protociència-ficció, però, es remunten als inicis de la literatura canadenca al segle XIX (Janelle 1999; Trudel 2017). L’any 1979 és una data fundacional significativa per a la CFQ per la professionalització del fanzine esmentat com la nova revista Solaris (encara activa avui en dia), pel naixement d’una segona revista especialitzada, imagine… (1979-1997), i per la primera convenció anual d’escriptors i fans de ciència-ficció i fantàstic del Quebec, el Congrès Boréal (que es continua reunint anualment).

Es van unir a Spehner en anys posteriors diversos joves escriptors, líders actius en el desenvolupament del gènere i la seva existència continuada fins al segle XXI: Élisabeth Vonarburg, Jean-Louis Trudel, Daniel Sernine, Esther Rochon i (l’enyorat) Joël Champetier. Aquests escriptors, autors prolífics d’obres explícitament de ciència-ficció, han estat també els més traduïts a l’anglès. Al llarg de les dècades de 1980 i 1990, un segon grup d’escriptors va promoure una direcció més experimental (o com alguns argumentarien més ‘literària’), per a la ciència-ficció i el fantàstic al Quebec (Ransom 2011a). Editat pel professor universitari Jean-Marc Gouanvic, imagine… —fortament influenciada per Pour une poétique de la science-fiction (1977) de Darko Suvin— va promoure una escriptura sovint abocada al slipstream que esborrava els límits del gènere narratiu i que van practicar sobretot Jean-Pierre April, François Barcelo, Michel Bélil i André Fuster, alguns dels quals van acabar allunyant-se de la sf.

Amb els espais establerts per a la publicació de relats curts, el següent pas va ser trobar una sortida per a la novel·la a la CFQ. Es va trobar quan els editors emprenedors de les revistes rivals es van acostar a les editorials existents o van fundar les seves pròpies editorials per produir la primera sèrie d’antologies i novel·les CFQ. Spehner edità la col·lecció Les chroniques du futur per Les Edicions Le Preàmbulque amb llibres de Jean-Pierre Abril, René Beaulieu, Francine Pelletier, Esther Rochon, Daniel Sernina, Jean-François Somcynsky, i Elizabeth Vonarburg, entre 1980 i 1987. Les Éditions Lògic, fundada per l’informàtic i escriptor de cf Louis-Philippe Hébert, publicà la col·lecció Autres Mers, Autres Mondes editada per Gouanvic entre 1988 i 1991, incloent diverses antologies i novel·les d’Abril Bélil, Xicot Bouchard, André Montambault i Annick Perrot-Bisbe. El reconeixement parcial de la legitimitat de la CFQ per part de l’establishment literari apareix amb la publicació de l’Anthologie de la science-fiction québécoise contemporaine, editada per Michel Lord, dins la prestigiosa col·lecció de FIDES Bibliothèque Québécoise el 1988. Tot i que moltes d’aquestes col·leccions van ser de curta durada, l’establiment d’Éditions Alire per part de Jean Pettigrew el 1996 va marcar una data fonamental per a la publicació d’obres de qualitat de la literatura de gènere (cf, fantastique, fantasia, terror, thrillers, i Polars [novel·les de misteri/detectius]) al Quebec; de fet, Alire es manté al capdavant d’aquest mercat encara avui).

Les dues primeres dècades del segle XXI van ser testimonis de la fundació d’altres espais per a l’escriptura de gènere al Quebec, com Les Six Brumes, la col·lecció Coups de Tête de Les 400 Coups, les Éditions Alto, i les Éditions Dedicatòries. Tot i que la ciència-ficció de gènere és actualment percebuda com un gènere eclipsat per la fantasia, el gir apocalíptic després del canvi de mil·lenni ha provocat la infiltració de motius propis de la ciència-ficció en l’obra dels principals escriptors literaris del Quebec i del Canadà francès (veure Beaulé 2019). Aquests motius es poden trobar en les obres de Nelly Arcan, Matthew Blais i Joël Casséus, Alain Farah, Karoline Georges, Serge Lamothe i Catherine Mavrikakis, entre d’altres. M’agradaria, en tot cas, centrar-me en l’obra dels cinc escriptors clau esmentats anteriorment: Elizabeth Vonarburg, Jean-Louis Trudel, Daniel Sernina, Esther Rochon, i Joël Champetier.

Vinguda de França, Élisabeth Vonarburg es va traslladar a Quebec a la dècada de 1970 per ensenyar escriptura a la Université du Québec a Chicoutimi, i aviat es va trobar al capdavant de l’entorn de la CFQ. A més de co-organitzar les primeres edicions del Congrès Boréal, va oferir tallers per a joves escriptors, encara que és més coneguda pel seu prolífic corpus de novel·les i contes de cf, molts dels quals han estat traduïts a l’anglès. Escriptora d’una sf extremadament sofisticada i literària, les obres de Vonarburg s’entrecreuen, desenvolupant diversos ‘universos’ de ficció diferents. L’interès crític en la seva obra, incloent-hi diverses tesis doctorals a més de les traduccions a l’anglès, es centra en el seu primer cicle utòpic feminista, que inclou Le Silence de la cité (publicada a França el 1981; reeditada a Québec el 1998) i Chroniques du Pays des mères (1992 i 1999), a més de diversos contes. És potser més coneguda entre els fans per les seves extenses sagues, especialment la pentalogia Tyranaël (1996-1997), una història aparentment clàssica de cf sobre colonització espacial amb un gir exclusivament francòfon i québécois en el seu punt de vista crític (Ransom 2009). Els seus universos són intel·lectualment complexos, com es veu en les seves ucronies, la història alternativa independent Les Voyageurs malgré eux (1994 i 2009) i la seva segona pentalogia Reine de mémoire (2005-2007). Autora fidel a Éditions Alire, recentment va publicar la trilogia Les Pierres et les roses (2018). Gràcies al seu excel·lent anglès Vonarburg col·labora sovint amb els seus traductors; a més, va coeditar l’antologia de CFQ en traducció, Tesseracts Q (2002) amb Jane Brierley.

Jean-Louis Trudel, estilísticament un tipus d’escriptor molt diferent, també ha estat molt prolífic, sobretot al mercat juvenil, entorn que ha proporcionat una sortida per a què diversos escriptors perfeccionin les seves habilitats, alhora que fomenten les noves generacions de fans de la CFQ. Canadenc bilingüe nascut a Ontario, Trudel (com Vonarburg) és un nouvingut al Quebec. Educat en les ciències, prefereix la ciència-ficció dura, però també sovint es dedica a les qüestions socials al voltant de la tria de la llengua, els temors sobre l’opressió de la minoria francesa a Amèrica del Nord i els drets individuals en general, tant a través de projeccions distòpiques del futur proper com a través de les representacions d’un futur llunyà, amb colònies espacials lluny de la Terra. El seus interessos polítics s’expressen en els relats recollits a Jonctions impossibles (2003), mentre que el seu talent com a constructor d’un univers propi articula el seu cicle juvenil Serendib (1994-1997), entre d’altres obres. Trudel va escriure la seva magnum opus, l’òpera espacial Suprématie (2009), col·laborant amb un altre autor clau de la CFQ, Yves Meynard, signat tots dos com a Laurent McAllister. Els relats curts ambientats en el mateix univers rivalitzen amb obres similars del cànon angloamericà, però reflecteixen una visió crítica franco-canadenca de les dinàmiques de poder en l’entorn imperial-colonial (Ransom 2018). Trudel, historiador literari i crític a més d’autor, ha ajudat a establir un cànon d’obres protocientífiques al Quebec (Trudel 2017); el seu bilingüisme li ha permès a més traduir moltes de les seves pròpies obres a l’anglès.

Daniel Sernine exerceix una doble funció clau en l’entorn de la CFQ com a editor de la línia Jeunesse-pop de ficció de gènere juvenil d’Éditions Médiaspaul des de 1983 i com editor de Lurelu, revista sobre literatura juvenil, des de 1991. El seu Cycle de Neubourg desenvolupa un univers lovecraftià –ambientat al Quebec en lloc de Nova Anglaterra– impregnat de màgia i rareses extraordinàries des de l’època colonial fins al segle XX (Ransom 2014). D’altra banda, tant el seu cicle de novel·la juvenil Argus (1979-1991) com la seva trilogia per a adults La Suite du temps (1983; 2004-2008) tenen trames pròpies de la cf. La història alternativa és un subgènere significatiu al Quebec, en tant que els escriptors nacionalistes imaginen el que podria haver estat el món per als francòfons d’Amèrica del Nord amb diversos escenaris històrics alternatius (Ransom 2010). Amb la seva principal novel·la per adults, Chronoreg (1992/1999), Sernine proposa una història alternativa pel Quebec, la cronologia de la qual canvia constantment a causa de la droga que facilita els viatges en el temps i dona títol a la novel·la.

L’estil híbrid d’Esther Rochon (barreja de cf, fantasia i escriptura literària convencional) és tan únic que les Éditions Alire van haver de crear una icona nova per a les espines dels seus llibres, diferent dels logotips pels diversos gèneres. Matemàtica de formació i experta en filosofia budista, Rochon teixeix aspectes d’aquesta filosofia en la seva àmplia saga, Le Cycle de Vrénalik (1974-2009), clara metàfora dels francòfons de Quebec i les seves aspiracions nacionals (Ransom 2006; 2009). Les seves Chroniques infernales (sis volums, 1995-2000) reimaginen el pecat i la redempció, vinculant-los finalment a l’univers imaginari de Vrénalik. Més recentment el seu curtmetratge de ficció, que qüestiona el concepte d’alteritat, va ser reeditat com La Splendeur des monstres (2015).

Malauradament, l’editor de Solaris des de 1999, Joël Champetier, va sucumbir al càncer el 2015, deixant enrere un cos significatiu d’històries i novel·les de cf, terror i fantasia. La Taupe et le Dragon (1991) presenta una altra al·legoria planetària sobre Québec mentre la seva novel·la de vampirs amb tocs de sf, La Peau blanche (1997) va ser adaptada al cinema el 2004. RESET—Le voile de lumière (2011) participa en la vena apocalíptica narrant com tota una comunitat que pateix amnèsia ha de reconstruir la societat. Com Vonarburg abans que ell, i com a editor de Solaris, Champetier va ajudar a formar-se a la següent generació d’escriptors de la CFQ, inclosos Natasha Beaulieu, Sylvie Bérard, Frédérick Durand, Éric Gauthier o Ariane Gélinas, entre d’altres. Tot i que les generacions més joves d’escriptors de la CFQ semblen òbviament menys preocupades per la creació d’al·legories nacionals, les novel·les de fantasia i els contes de Sébastien Chartrand i Alain Ducharme juguen amb l’herència mítica del Canadà francès. Un dels trets potser més significatius de la CFQ, tot i que aquests escriptors treballen fora de l’entorn del gènere i apareixen en editorials generalistes, és el naixement d’un futurisme indígena en francès, present a les novel·les de J.D. Kurtness –ja traduïdes a l’anglès– a i l’antologia de contes de cf Wapké (2021), editada per l’eminent escriptor Michel Jean.

Malgrat la por (potser irònica), expressada amb freqüència al Congrès Boréal anual, que el futur de la CFQ és precari a causa de la competència amb altres gèneres del fantastique, la presència continuada de Solaris i el catàleg d’Éditions Alire són una prova de la persistència de la cf al Quebec. Malgrat la preocupació sobre l’impacte que podria tenir l’apropiació per part de la ficció general de motius típics de la cf (com l’apocalipsi, la pandèmia, la distopia, la intel·ligència artificial i el posthumà) la història del gènere revela que la ficció literària sobre allò estrany sempre ha coexistit amb la CFQ. Potser aquesta amenaça i/o simbiosi ha contribuït a mantenir la qualitat i longevitat de la CFQ, tant com el bon coneixement per part dels autors francòfons quebequesos de les tendències dominants a la cf anglo-americana.

Traducció: Sara Martín

Obres citades

Beaulé, Sophie. “Tropes Crossing: On Some Québec SF Writers from the Mainstream.” Canadian Science Fiction, Fantasy, and Horror: Bridging the Solitudes. A cura d’Amy J. Ransom i Dominick Grace. Palgrave, 2019. 311-326.

Janelle, Claude. Le XIXe siècle fantastique en Amérique française. Alire, 1999.

Ransom, Amy J. “Laurent McAllister: Rhizomatic Space and the Posthuman.” Lingua Cosmica: Science Fiction from Around the World. A cura de Dale Knickerbocker. University of Illinois Press, 2018. 129-150.

_____. “Le Sublime naturel dans le ‘Cycle de Neubourg’ de Daniel Sernine.” Belphégor: Littératures populaires et culture médiatique 12.1 (2014). http://belphegor.revues.org/453

_____. “History Making and Canon Fodder: The Battle of la CFQ.” Foundation 112 (2011a): 7-26.

_____. “Queen of Memory: Introduction.” Femspec 11.2 (2011b). Número especial sobre Élisabeth Vonarburg. 9-25.

_____. “Warping Time: Alternate History, Historical Fantasy, and the Postmodern Uchronie Québécoise.” Extrapolation 51.2 (2010): 258-80.

_____. Science Fiction from Québec: A Postcolonial Study. McFarland, 2009.

_____. “Oppositional Postcolonialism and the Science Fiction of Québec.” Science Fiction Studies 99 (July 2006): 291-312.

Trudel, Jean-Louis. Petit Guide de la science-fiction au Québec. Alire, 2017.

T’ha agradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

També et pot interessar…

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments