La Mariló Àlvarez no és una autora desconeguda per les contrades d’aquesta nau. La seva prolífica trajectòria, centrada en la novel·la juvenil, ens ha regalat títols de gènere per a aquestes edats com ho son La primera onada (Bromera, 2018) o el recull Relats d’un futur imperfecte (Edelvives, 2018). També com a relatista ha publicat a la Freakcions #5, amb el relat “Els nens bons creixen ràpid”. Les seves històries estan marcades per la reflexió social i el qüestionament de la injustícia, i això mateix és el nucli de Suïcidis S.A., la novel·la publicada el passat setembre, ubicada en un futur no gaire llunyà i amb moltes ressonàncies al nostre present. A cavall entre la ciència-ficció i la novel·la negra, aquesta novel·la ha sigut guardonada ex aequo amb el IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana 2022 i publicada a la col·lecció Crims.cat. Què ens diu de nosaltres, aquesta distopia propera?

Voldria començar emmarcant la novel·la en el terme que es va encunyar per a la mítica sèrie Black Mirror, aquella “ciència-ficció de tres minuts en el futur”. Com volent dir, “et sona, podria quasi estar passant ara mateix, només falta que les coses es torcin una mica cap a la direcció més lletja que podria prendre tot plegat.” I és que Suïcidis S.A. ens proposa un futur postpandèmic, estructurat encara pel capitalisme, on els suïcidis s’han convertit en el problema de salut pública més urgent de resoldre. Aquest és el tema central de la novel·la: com respon la nostra societat a aquesta problemàtica?

Àlvarez planteja una solució prou distòpica: el Govern ha acceptat la voluntat de morir de tots aquells que ho desitgen, i ha muntat tot un sistema burocràtic per a legalitzar i canalitzar el suïcidi. La població, d’entrada, accepta i agraeix aquesta solució (empassant-se la propaganda del Govern), però un grup d’activistes irreductibles critica aquesta iniciativa a través de l’acció directa. Amb aquests dos bàndols plantejats, Mariló Àlvarez fa avançar la història a través de dos personatges: la Queralt, una psicòloga que treballa en un dels centres de suïcidis assistits, i la Lídia, una activista antisuïcidis. A part, finalitza cada un dels capítols amb un retall de premsa, que permet a la lectora anar prenent el pols de l’opinió pública (o allò que la premsa els diu que pensin).

La novel·la està molt estructurada i escrita per poder pivotar sobre els arguments i les idees anti i pro suïcidi assistit. A través dels ulls de tots dos personatges l’autora desplega els dos punts de vista principals, i els posa en tensió quan entren en conflicte amb els afers personals i emocionals que viuen les protagonistes. La trama avança amb un ritme una mica lent al principi, perquè l’autora es pren el temps necessari per a fer-nos entendre el món que planteja i on situa ideològicament a les protagonistes. Però cap a la meitat de la història, amb un gir que resulta sorprenent, la trama s’embala i enganxa a la lectora. En el meu cas, des d’aquest punt pràcticament no podia parar de llegir.

La història és senzilla, en el millor sentit de la paraula, solvent en la trama, i clara amb les idees que vol exposar. Proposa reflexions complexes i posa llum en certs punts del debat que potser ens havien passat desapercebuts, i el plantejament del suïcidi assistit (i totes les mesures legals que l’acompanyen) provoca un efecte prou immediat en la lectora. Un sobresalt que et fa reflexionar, una posició davant la qual costa quedar-se indiferent.

En l’àmbit narratiu i de construcció de personatge no trobem elements excessivament innovadors, més aviat reconeixibles i localitzables en el nostre present, però això fa que la novel·la sigui de bon passar. El més destacable de Suïcidis S.A. és, sens dubte, el debat ideològic que en pot sorgir després de la lectura, i alhora el reconeixement que els arguments i les idees prenen un caire nou quan toquen de prop.

De lectura ràpida, sens dubte és un llibre interessant si us preocupen les derives de salut mental que poden sorgir després de la pandèmia, i les estructures legals que se’n poden formar al voltant. La trama de misteri està ben resolta i enganxa, si tenim una mica de paciència per arribar al punt de gir. En definitiva, una bona lectura de dissabte a la tarda que, si podeu compartir amb d’altres, de segur que generarà una bona conversa.