Mariló Àlvarez Sanchis no ens resulta desconeguda a la tripulació de la nau, ans el contrari, la tenim ben present gràcies a una òpera prima força prometedora (La primera onada) que vam ressenyar ara farà uns mesos al web d’el Biblionauta. Relats d’un futur imperfecte, l’obra que analitzem avui, és un conjunt de contes publicat el 2018, el mateix any que la seva primera novel·la, tot i que molts d’ells daten d’una època anterior; serveixi d’exemple el que duu per títol “After Life”, un text premiat l’any 2015 amb el segon premi al I Concurso Cificom de Relatos de Ciencia Ficción. Vet aquí un conjunt de relats en els quals la Mariló aborda diverses temàtiques (moltes d’elles atemporals i sovint recurrents dins del gènere) conferint a cada conte el seu segell literari, aquest tarannà sempre alegre i positiu que li fa veure el got mig ple en comptes de mig buit. Però no us equivoqueu pas. No es tracta d’una antologia de flors i violes: en aquest recull també hi ha lloc pel dolor i la foscor, però els textos que deixen un pòsit dolç són clara majoria. Ens trobem davant d’una mostra del bo i millor d’aquesta jove escriptora valenciana de ciència-ficció, un conjunt enlluernador d’històries que rememora la flor i nata dels autors del gènere (Bradbury, Clarke, Simak, …), nou relats amb reminiscències clàssiques passats pel sedàs creatiu de la Mariló.

En les cent cinquanta pàgines del llibre el lector hi trobarà empreses que creen futurs a la carta, nens reclutats per un fosc ens governamental, ciutats intel·ligents, espècies extraterrestres condemnades a desaparèixer,… És ben cert que no són idees massa originals, però avui en dia és molt complicat inventar res des de zero, menys encara en un gènere amb tant recorregut com la ciència-ficció. Malgrat que els clixés i referents que trobem són prou evidents, l’escriptura àgil i precisa de la Mariló té la capacitat de descobrir-nos aquests mons com si fos la primera vegada que hi aterrem. Tot i pertànyer a un mateix autor, sovint les recopilacions de contes resulten irregulars. No és el cas de Relats d’un futur imperfecte. Aquesta antologia resulta gratament homogènia: llevat d’un relat més fluixet el lector hi trobarà un grapat de textos engrescadors, personatges entranyables i una bona dosi d’aventura.

“Heavens Inc.” posa el llistó molt alt amb una empresa que manté els seus pacients en un estat d’hivernació o semiinconsciència amb la promesa de gaudir per sempre d’un paradís artificial. L’eternitat, però, pot esdevenir massa temps si el miratge transmuta de sobte en malson. “La tria” és potser el conte menys rodó de tots, un text que es queda a mitges intentant emular un projecte governamental amb reminiscències a Orson Scott Card. “Ciutat de monstres” ens apropa el terror quotidià de murs com els de Gaza o Berlín fins que una imatge final ens recorda que estem en un escenari distòpic digne de la millor ciència-ficció. A “After Life” una altra corporació s’encarrega de convertir en zombis postmoderns a aquells individus que es consideren aptes, mentre que a “El cos sense ment” som testimonis de la lluita per la supervivència d’una espècie alienígena que es troba al límit de l’extinció.

“Autòmat” té molts paral·lelismes amb la icònica primera seqüència de Blade Runner i el test de Voight-Kampff. “La ciutat adormida” ens narra la història d’una urbs intel·ligent al bell mig del desert, una megalòpolis regida per una IA que anhela facilitar la vida als humans. “Ànimes d’arena” barreja aventures i ciència-ficció postapocalíptica i ens explica com Kiele, una exploradora que recol·lecta aliment per la seva comunitat, troba per casualitat un xiquet misteriós al bell mig del desert. “Mobilis in mobili”, el relat que completa el conjunt, és hereu de les millors aventures de Jules Verne o H.G. Wells: l’acció es precipita quan un científic troba les restes d’un cefalòpode de dimensions descomunals en una platja. La investigació que duu a terme li permetrà descobrir un fet meravellós.

Heus aquí un reguitzell de futurs imaginaris molt reals, escenaris factibles si la societat segueix la mateixa via de confrontació de la qual es fa gala els nostres dies, si no tenim cura del planeta, si fem de l’individualisme el nostre estendard. El llibre comença amb una cita de Ray Bradbury, tota una declaració d’intencions per part de l’autora. A l’interior, la Mariló planteja diversos dilemes morals però ens deixa a nosaltres, els lectors, l’esforç de trobar-hi respostes. Es tracta doncs d’un llibre que convida a pensar, que ens obliga a cercar els nostres ideals. La veu clara i prístina de l’autora té el do de no distreure’ns d’allò que és important: el missatge reivindicatiu, la contundència de tots i cadascun dels contes. Sens dubte el plantejament de Relats d’un futur imperfecte és més arriscat, més profund i més polièdric que no pas el de la seva primera novel·la (“divide et impera” que deia Juli Cèsar) i el resultat final esdevé molt més enlluernador. Aquest recull no fa sinó reafirmar que la Mariló Àlvarez és una de les veus més prometedores i resplendents del panorama actual de la ciència-ficció, algú que caldrà tenir en compte de cara al futur si segueix mantenint aquesta coherència i solidesa narrativa que fins ara ens ha captivat.