Aquest setembre s’han estrenat, gairebé de manera simultània, les sèries La casa del drac a HBO i Els anells del poder a Prime Video. Dues peces de fantasia èpica que es relacionen amb el món de Joc de trons de George R. R. Martin, la primera, i la segona està ambientada en el món màgic de J.R.R. Tolkien. De fet, són les dues grans sagues èpiques que han dominat el panorama literari del gènere, més clàssic en el cas de Tolkien, més contemporani en el cas de Martin. És en aquest context que s’ha cregut oportú (sortosament) reeditar una de les poques obres del corpus de la Terra Mitjana, que tot i existir en català, estava esgotat: es tracta dels Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana, que havia aparegut en català el 1994 a Edhasa, reeditada el 2003 ja a Proa. Sempre amb la traducció impecable de Dolors Udina que manté tota la vigència avui dia.

El text que tenim a les mans és un recull de catorze històries fragmentàries que Christopher Tolkien, el fill que Tolkien va designar com a encarregat de gestionar la seva obra, es va encarregar de recopilar i donar forma el 1980 per tal de ser impreses després que ell mateix s’encarregués de l’edició d’El silmaríl·lion (1977). A diferència d’aquest, no són textos acabats, d’aquí l’adjectiu inacabats del títol, sinó que es tracta d’històries fragmentàries, algunes més arrodonides que altres, que Tolkien fill va destriar de tot el material que el seu pare tenia guardat i que completava el seu univers mitològic. Pel que fa a l’estadi de redacció, hi ha molta varietat, des d’històries que tenen més o menys una bona progressió narrativa, a d’altres que són molt fragmentàries. En tots els casos, l’editor s’encarrega d’anotar-les i d’afegir-hi material complementari, que poden ser petits fragments dispersos o altres redaccions de la mateixa història i que sovint aporten més material que el conte en sí. El resultat, un volum de gairebé 600 pàgines.

Així doncs, el lector que s’hi vulgui acostar, a més de conèixer el món de Tolkien, haurà d’escollir el seu itinerari de lectura: si simplement vol fer una lectura dels contes o bé vol fer un aprofundiment de l’episodi. Són, totes dues, unes lectures vàlides. En el primer cas, més superficial, de coneixement de la història; mentre que en el segon, la lectura serà un exercici erudit que posarà a prova el nivell de coneixement i de relació de les històries i els personatges amb la resta del corpus dedicat a la Terra Mitjana. De fet, uns mínims coneixements del tema no són mai sobrers si es vol comprendre més la lectura, tal i com ens adverteix l’editor a la introducció.

Els contes es distribueixen en quatre parts, que segueixen un ordre cronològic. A la primera és on hi ha els contes més arrodonits, més èpics i greus, que viatgen a la Primera Edat i a les Terres del Nord: un explica com Tuor arriba a la ciutat mítica de Góndolin i l’altre ens parla de la nissaga de Hurin. Són dos textos fundacionals i que per si sols ja justifiquen tot el recull. La segona part, se centra més en històries de Númenor, l’illa mitològica engolida com l’Atlàntida, així com part de la biografia de na Galadriel, amb passatges i informacions que difereixen bastant de la resta d’obres publicades. Els contes dedicats a Númenor també tenen un format que s’acosta a un resultat final. Temporalment, aquesta part se situa a la Segona Edat.

A continuació, ja se situa a la Tercera Edat, l’època que la majoria de lectors coneixen i aprofundeix en històries que d’una manera o altra apareixen tant a El hòbbit com a Els senyor dels anells: hi apareixen personatges coneguts com Ísildur, els genets negres, els rohírrim i l’aliança amb Góndor… En alguns moments, semblen històries que podien haver format part d’una de les dues novel·les anteriors i l’autor les va descartar. Amb tot, són textos bastant incomplets. Finalment, la quarta part està dedicada a una mena de calaix de sastre on destaca sobretot la història de l’origen dels istari, els mags que van arribar a la Terra Mitjana, entre els quals Sàruman i Gàndalf. Aquest és el relat més ben treballat, perquè la resta que s’hi poden trobar són molt fragmentaris.

El volum es complementa amb un indispensable índex de noms i dos mapes a les guardes, impresos a color i que ajuden a situar la història on pertoca i resseguir itineraris. A l’interior també hi ha un mapa de l’illa de Númenor, aquest només en blanc i negre.

L’estat fragmentari dels textos et deixa amb ganes de més, de saber què va passar abans o després de la història. Una mica el mateix que et passa amb les lectures bàsiques i conegudíssimes de Tolkien, que sempre vols més detalls d’aquelles mitologies que va crear i que ha entusiasmat legions de lectors des de llavors. I que han devorat cada història amb una fam insaciable. És un luxe poder disposar d’aquest conjunt i a més que ho puguem fer en català, en una edició ben treballada i molt atractiva que complementa a la perfecció el corpus de Tolkien que podem trobar, repartit en diferents editorials, en la nostra llengua.