L’ORACLE (2021) – Francisco Jota-Pérez i Víctor F. Dunkel

RESSENYA

L'ORACLE (2021) - Francisco Jota-Pérez i Víctor F. Dunkel

Còmic distòpic no apte per a tots els públics.

Autor: Francisco Jota-Pérez i Víctor F. Dunkel
Títol: L’oracle
Editorial: Extinció Edicions 
Any: 2021
Pàgines: 188
ISBN: 978-84-949533-6-1
L’has llegit?
Valora’l*:

16 votes, average: 3,44 out of 516 votes, average: 3,44 out of 516 votes, average: 3,44 out of 516 votes, average: 3,44 out of 516 votes, average: 3,44 out of 5

Vots emesos: 16.
Mitjana: 3,44 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Abans de començar aquesta ressenya he donat una ullada a què en trobava d’aquest llibre inclassificable per la xarxa. Ben poca cosa, la veritat. I no és d’estranyar, malgrat que sí digne de plànyer. Perquè, qui és que s’atreveix a fer una ressenya d’un producte tan inclassificable i, a la seva manera, tan inintel·ligible? I valent, també, perquè L’oracle és un llibre valent, precisament perquè no es deixa encasellar. Què se’n pot dir, doncs, d’un llibre que ben pocs lectors arribaran a entendre, poc ni molt?

L’oracle, de Francisco Jota-Pérez i Víctor F. Dunkel, és un reguitzell breu (no arriba a les 70 pàgines) de vinyetes carregades d’absurd, violència, sexe i política. Tot molt desmesurat, gairebé grotesc. Producte underground? Des d’aquest punt de vista potser sí, però cal destacar que l’editorial ha parit un producte de cinc estrelles: edició en tapa dura, molt cuidada i amb un respecte escrupolós per l’obra dels autors (senyal que hi confiaven!). Chapeau novament en aquest aspecte per Extinció Edicions.

Els lectors que hagin llegit algun dels molts llibres publicats per Francisco Jota-Pérez (que s’ha encarregat aquí del guió), es trobaran amb una baula més en la confecció del personalíssim univers cienciaficcional de l’autor. També els fans dels dibuixos angoixants, repulsius i estranyament orgànics de Víctor F. Dunkel, artista autènticament pluridisciplinar i amant de l’experimentació formal, es trobaran aquí amb sensacions conegudes. El novedós, si de cas, del llibre, és el maridatge entre els dos talents, el del guionista i el del dibuixant. I cal dir que és ben reeixit: el rigorós blanc i negre dels dibuixos casa perfectament amb la tragicomèdia d’aquesta Carmen Petit, una dona no nascuda de dona i criada des de petita per monstres, i que té unes sorprenents capacitats oraculars, que es veuran posades a prova quan una epidèmia tecno-vegetal arrasi el futur de l’espècie humana. Delirant? Surrealista? Us quedareu curts si voleu provar d’etiquetar aquesta obra!

També podríem parlar d’antihistòria crística. O de radiografia d’un món virtual distòpic. O de crítica social descarnada. O de còmic bizarro. I de moltes més coses. L’oracle és un bombardeig visual i conceptual que mareja, on el lector es veurà interpel·lat constantment a abandonar la seva zona de confort. Perquè el llibre és una aposta radical per la inconformitat, per la incomoditat, una invitació a mirar l’abisme del nostre món i a aguantar quan l’abisme ens retorna la mirada. L’oracle és una punyalada, que ens travessa de dalt as baix, des de la seva forma fins al fons.

Per tot això L’oracle és un llibre difícil de deglutir i digerir. I per això mateix no és un llibre per a tots els públics (crec que sempre acabo les ressenyes dels llibres d’Extinció Edicions de la mateixa manera!), però és un llibre que no deixarà indiferent a ningú, i això ja és molt, en literatura. De fet, gairebé ho és tot.

L’has llegit?
Valora’l*:

16 votes, average: 3,44 out of 516 votes, average: 3,44 out of 516 votes, average: 3,44 out of 516 votes, average: 3,44 out of 516 votes, average: 3,44 out of 5

Vots emesos: 16.
Mitjana: 3,44 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix: