CORDEGEL (2021) – Edgar Cotes i Argelich

RESSENYA

CORDEGEL (2021) - Edgar Cotes i Argelich

La primera novel·la del microrelataire Edgar Cotes és una barreja de gèneres, a mig camí de la fantasia èpica i al ciència-ficció.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print
Títol: Cordegel
Autor: Edgar Cotes i Argelich
Editorial: SECC
Any: 2021
Pàgines: 111
ISBN: 9788412159240
L’has llegit?
Valora’l*:

2 votes, average: 3,50 out of 52 votes, average: 3,50 out of 52 votes, average: 3,50 out of 52 votes, average: 3,50 out of 52 votes, average: 3,50 out of 5

Vots emesos: 2.
Mitjana: 3,50 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Que un company de projecte del Biblionauta tregui novel·la és motiu de celebració… fins que et toca fer-ne la ressenya, una tasca que es converteix en un ganivet de doble tall més esmolat del que voldries. Per sort, amb Cordegel d’Edgar Cotes i Argelich escriure aquestes línies ha estat molt fàcil perquè compto quedar bé amb l’autor i ser sincer amb els lectors que pugui tenir, tant la novel·la (que és el que heu de llegir realment) com aquesta ressenya.

La novel·la comença amb el relat de les aventures de la protagonista, Rhedynn Cordegel en dos temps. El primer, en un present juntament amb el seu mestre Gideon on han d’aconseguir prendre possessió d’un castell tal i com un noble els ha encarregat. I un altre en el passat, que ens explica com va ser acollida i formada per ell, un personatge menyspreable, que si bé li dona uns ensenyaments valuosos es comporta com autèntica escòria. En aquesta part de la novel·la, es combina l’acció present amb la passada en un esquema bastant clàssic de novel·la d’aventures i de fantasia èpica, amb éssers propis d’aquest gènere com ara simiots, dracs… en ambients d’inspiració medieval. És una trama correcta, però sostinguda en patrons coneguts que es poden trobar en infinitat d’obres.

Ara bé, aviat aquest ambient clàssic s’esquerda amb un seguit de girs que fan de la novel·la una cosa sorprenent i innovadora, com ara el fet que Gideon és un robot. Cordegel se sorprèn més del fet que l’hagi tinguda enganyada tot aquest temps més que no pas que sigui un ésser sintètic i aquesta reacció també sorprèn al lecor. Alhora que la protagonista ens relata sense cap tipus de pudor les seves relacions (bi)sexuals en una societat que les accepta sense cap prejudici. Salta la sorpresa, agradable.

Aquesta és l’estructura de bona part del text, però de cop, en aquestes aventures del present Cordegel assalta la cort del Rei de reis i entra en contacte amb una realitat que com un cliffhanger canvia completament la narració i la catapulta cap a un nivell superior, amb unes revelacions que no només afecten la protagonista, sinó la concepció del món on viu. Amb molts deutes i picades d’ullet a la ciència-ficció audiovisual més contemporània. El gir que s’esdevé a partir d’aquestes revelacions condiciona ja la novel·la fins al final i converteixen aquella narració correcta i fins a cert punt planera, en quelcom més, i la fan original i especial.

De la novel·la en destaquen dos aspectes, el primer és la protagonista: una noia amb gran personalitat que realitza sense saber-ho un viatge d’autoconeixement, que la porta a respondre algunes de les preguntes de la metafísica i que són presents a la ciència-ficció tradicional: qui soc, què faig en aquest món. És un personatge tan rodó que per si sol mereix la lectura de la novel·la.

L’altre aspecte, també està lligat a la protagonista i és el llenguatge. Ella és qui ens explica la història, en primera persona, trencant la quarta paret amb apel·lacions constants al lector i ho fa amb un llenguatge directe, sincer i groller alhora. I si l’autor ha estat capaç de donar un relleu especial a la història, cosa que mostra un bon domini de la narració, amb el llenguatge ha estat capaç de crear un model de llengua molt col·loquial, groller fins i tot, però que controla durant tot el text i no és fàcil sortir-se’n com ho fa l’Edgar.

A la llista d’encerts de la novel·la, encara caldria afegir-hi la capacitat de jugar amb la tradició (com ja s’ha esmentat) que té l’autor. Múltiples ous de pasqua repartits per tot arreu que els lectors més atents seran capaços de descobrir i anotar. Per acabar la novel·la en una escena d’allò més quotidiana que retorna a la calma després de les aventures i les reflexions, una mena de descompressió que tanquen el text amb tranquil·litat.

En conclusió, qualsevol lector que s’acosti a Cordegel podrà gaudir d’una lectura entretinguda, amb una història ben construïda i amb un treball lingüístic elevat. Mentrestant, jo puc estar tranquil, primer perquè he estat sincer amb mi mateix a l’hora de parlar-ne, no he faltat a la veritat, i en segon lloc perquè no compto trobar-me caps de cavall tallats a les reunions del Biblionauta.

L’has llegit?
Valora’l*:

2 votes, average: 3,50 out of 52 votes, average: 3,50 out of 52 votes, average: 3,50 out of 52 votes, average: 3,50 out of 52 votes, average: 3,50 out of 5

Vots emesos: 2.
Mitjana: 3,50 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

També et pot interessar…

logo_2020_blanc

Segueix-nos:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments